Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions

La literatura de Caterina Albert ens permet conèixer [[l’Escala]] amb la ruta Víctor Català, organitzada pel [[Museu de l'Anxova i la Sal]]. La ruta Víctor Català<ref>{{Ref-web|url = http://www.mapaliterari.cat/ca/|títol = Enllaç al Mapa Literari Català|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> va néixer l’any 2005, amb motiu del centenari de la publicació de ''Solitud,'' impulsada per l’Arxiu Històric de l’Escala i actualment s’organitza durant tot l’any des delel [[Museu de l'Anxova i la Sal]] l’organitza durant tot l’any. La ruta, històrica i literària, fa una passejada pel barri vell i elsla aforesrodalia de [[l’Escala]] amb lectura de textos en els indrets que varen inspirar l’escriptora. El recorregut comença davant de la casa pairal, continua per l’església de Sant Pere, la platja de l’antic port, la Punta, el jardí del Clos del Pastor, l’antic safareig públic i la font, l’ermita de [[Santa Reparada de Cinclaus]], i acaba davant de la seva tomba al cementiri Mariner.&nbsp;La casa museu del Clos del Pastor, un dels indrets per on passa la ruta Víctor Català, consisteix en una casa i un jardí que van ser lliurats a l'escriptora Caterina Albert en reconeixement a la seva activitat literària. Actualment, és la seu del Museu arxiu Víctor Català. El nom evoca la seva obra més coneguda, ''Solitud''. El jardí del Clos del Pastor va ser construït l’any [[1915]] juntament amb la casa per Antònia Bartomeu i Baró, de [[Reus]], gran admiradora de Víctor Català, que acostumava a passar llargues temporades a [[l’Escala]]. Va batejar la casa amb el nom de ''Solitud'', inom elque evoca la seva obra més coneguda. El jardí el va anomenar el ''Clos del Pastor'', fent referència al personatge del pastor de ''Solitud''.

Tot i no aparèixer a la ruta Víctor Català, l’ermita de Santa Caterina<ref>{{Ref-web|url = http://ermitadesantacaterina.org|títol = Enllaç al web de l’ermita de Santa Caterina|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> (Torroella de Montgrí) és una petita ermita de dimensions moderades al terme municipal de [[Torroella de Montgrí]]. L'ermita quedaresta amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Santa Caterina i Montplà. Hi ha múltiples camins i senders que hi van a parar, bé sigui pel coll de Santa Caterina, entre la muntanya d'Ullà i la de Santa Caterina, o pel coll d'en Garrigàs, entre la muntanya de Santa Caterina i el Montplà. L'edifici és d’estil gòtic tardà, tot i que barrejat amb modificacions barroques. Caterina Albert es va inspirar en l’ermita i el seu entorn per a escriure la novel·la ''Solitud'', en què també descriu amb detall l'aplec celebrat anualment a l’ermita. Cal dir que, arran de saber-se que l’ermita de Santa Caterina va inspirar Víctor Català per a crear l’ermita de Sant Ponç (la de la novel·la), la gent ha fet excursions per les diverses rutes cap a l’ermita, per a visitar el lloc.

Al ''web'' ''Endrets,''<ref>{{Ref-web|url = http://www.endrets.cat/text/782/montflorit.html|títol = Enllaç al web d’Endrets|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> es troba una relació entre el barri de Montflorit, de Cerdanyola del Vallès, i Caterina Albert, ja que l’escriptora va fer un poema dedicat a aquest lloc. A principiscomençament de la dècada dels vint del segle passatXIX, es va començar a construir el barri residencial de Monflorit, amb la torre de la família Riera-Albert. Víctor Català, germana d’Amèlia Albert, la propietària, hi va passar algunes temporades a final de la dècada i sembla que, fins i tot, va batejar el nom de la nova urbanització. Ja a la postguerra, l’estiu del 1942, hi va datar un poema dedicat a aquest espai de Cerdanyola, aleshores molt més idíl·lic que no pas ara.

Caterina Albert, en el decurs de la seva llarga existència, va mantenir una profunda amistat amb moltes persones, a les quals els unia el nexe de la literatura i la cultura en general, amistats fetes realitat en les moltes cartes que s’adreçaren recíprocament. Tant és així que, a alguns d’ells, els va veure molt poc o mai. En el cas de Joan Maragall, solament es van parlar ende unacara únicaa cara una ocasióvegada i, en canvi, entre ells dos va haver-hi una profunda i fervent amistat, comprovable en les moltes cartes que es van enviar. A més de [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]], es potpoden citaresmentar [[Àngel Guimerà]], [[Narcís Oller]], [[Francesc Matheu]], [[Lluís Via]], [[Joaquim Ruyra]], [[Prudenci Bertrana]], [[Carles Rahola]], [[Regina OpisoOpisso Sala|Regina Opisso]], [[Maria Luz Morales]] i Maria Ventós, entre molts d’altres. Moltes de les seves primeres amistats van anar desapareixent del seu entorn, la qual cosa, naturalment, l’afectava molt. És el cas d’Àngel Guimerà, de Narcís Oller i de Joan Maragall. Tot i així, cada dia li sorgien noves amistats generacionals, com [[Joan Oller i Rabassa]], [[Aurora Bertrana]], [[Mercè Rodoreda]], [[Octavi Saltor]], [[Josep Miracle]], [[Josep Grahit]], [[Joaquim Pla]], [[Tomàs Roig i Llop]], Artur Llopis, [[Joaquim Folch i Torres]], [[Màrius Cabré i Esteve|Màrius Cabré]], etc.

El pseudònim de Caterina Albert apareix en diferents espais públics de diverses poblacions com a homenatge al seu bagatge literari. Trobem, per exemple, el carrer de Víctor Català de [[Figueres]], [[Platja d'Aro]] i [[Parets del Vallès]], l'escola Víctor Català de [[Nou Barris]] ([[Barcelona]]),el [[jardí Víctor Català]] de [[Cadaqués]] o el [[jardí Víctor Català]] de [[Sant Martí d'Empúries]] o [[Biblioteca Víctor Català]] a [[l'Escala]].