Revisió del 13:21, 5 juny 2019 modifica Mabafe83 (discussió \| contribucions) 398 edits →‎Els jueus als estats cristians medievals peninsulars: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit ← Edició anterior		Revisió del 13:23, 5 juny 2019 modifica desfés Mabafe83 (discussió \| contribucions) 398 edits →‎Els jueus al segle XV: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit Edició següent →
Línia 26: === Els jueus al segle XV === [[Fitxer: Spanishhaggadah.jpg\|thumb\|Miniatura d'una [[Hagadá]] espanyola del segle XIV.]] Després de les matances de 1391 i les predicacions que les van seguir, cap a 1415 tot just cent mil jueus es van mantenir fidels a la seva religió en les corones de Castella i d'Aragó. Com ha assenyalat Joseph Pérez, «el judaisme espanyol mai no[ es refarà d'aquesta catàstrofe».{{Harvnp\|Pérez\|2012\|p=18}} La comunitat hebrea «va sortir de la crisi no solament físicament disminuïda, sinó moral i intel·lectualment destrossada».{{Harvnp\|Pérez\|2009\|p=138}} A la Corona d'Aragó, [[aljama\|aljames]] importants com les de Barcelona, València o Palma pràcticament van desaparèixer -el 1424 el call de Barcelona va ser suprimit perquè es va considerar innecessari -,{{Harvnp\|Kamen\|2011\|p=19}} i només va quedar intacta la de [[Saragossa]]. A Castella aljames en un altre temps grans com les de Sevilla, Toledo o Burgos van perdre gran part dels seus membres; el 1492 l'antic call de Toledo només tenia unes quaranta cases.{{Harvnp\|Kamen\|2011\|p=19}} El 1492, l'any de la seva expulsió, a la Corona d'Aragó tan sols quedava una quarta part dels jueus que n'hi havia abans de 1391 -la famosa comunitat jueva de Girona, per exemple, es va quedar només amb 24 famílies-. A la Corona de Castella no arribaven a vuitanta mil -a Sevilla abans de les revoltes de 1391 hi havia unes 500 famílies jueves; cinquanta anys més tard només en quedaven 50-.{{Harvnp\|Kamen\|2011\|p=22}} Segons [[Joseph Pérez]], en el moment de l'expulsió els jueus no arribarien a 150.000, repartits en 35 aljames de la Corona d'Aragó i en 216 en la Corona de Castella. I en ambdues corones s'observa que els jueus havien abandonat les grans ciutats i vivien en les petites i en les zones rurals, menys exposades «als excesos dels cristians».{{Harvnp\|Pérez\|2009\|pp=138; 164-165}} Línia 40: La situació en què vivien els jueus, segons Joseph Pérez, plantejava dos problemes: «com a súbdits i vassalls del rei, els jueus no tenien cap garantia per al futur -el monarca podia en qualsevol moment retallar l'autonomia de les aljames o exigir nous tributs més importants-»; i, sobretot, en «aquests anys finals de l'[[edat mitjana]], quan s'està gestant un Estat de caràcter modern, no podia sinó plantejar-se un problema d'immensa transcendència: era compatible l'existència de comunitats autònomes i separades amb les exigències d'un Estat modern? Aquesta era la qüestió veritable».{{Harvnp\|Pérez\|2009\|pp=170-171}} === El "problema convers" i la creació de la Inquisició === [[Fitxer: Tajador judeo-español s.XIV.jpg\|thumb\|Plat judeocastellà del segle XIV.]]

Expulsió dels jueus d'Espanya: diferència entre les revisions