Revisió del 13:23, 5 juny 2019 modifica Mabafe83 (discussió \| contribucions) 398 edits →‎Els jueus al segle XV: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit ← Edició anterior		Revisió del 13:26, 5 juny 2019 modifica desfés Mabafe83 (discussió \| contribucions) 398 edits →‎El "problema convers" i la creació de la Inquisició: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit Edició següent →
Línia 43: === El "problema convers" i la creació de la Inquisició === [[Fitxer: Tajador judeo-español s.XIV.jpg\|thumb\|Plat judeocastellà del segle XIV.]] Al segle XV el problema principal deixen de ser els jueus per passar a ser els [[conversos]], el nombre dels quals segons Joseph Pérez probablement estaria proper a les dues-centes mil persones.{{Harvnp\|Pérez\|2009\|p=141}} El terme convers es va aplicar als jueus que s'havien batejat i als seus descendents. Com molts d'ells l'ho havien fet per força sempre van ser mirats amb desconfiança pels que es diran a si mateixos «cristians vells».{{Harvnp\|Kamen\|2011\|pp=17-18}} Al segle XV les posicions abandonades pels jueus són ocupades en la seva major part pels conversos, que es concentren allà on havien florit les comunitats jueves abans de 1391. S'ocupen de les activitats que abans exercien els jueus -el comerç, el préstec, l'artesania- i ara amb l'avantatge afegit que en ésser cristians poden accedir a oficis i professions que abans estaven prohibides als jueus. Alguns també ingressen en el clericat arribant a ésser canonges o priors.{{Harvnp\|Pérez\|2012\|pp=19-20}} E inclòs bisbes.{{Harvnp\|Kamen\|2011\|p=35}} L'ascens social dels conversos va ser vist amb recel pels «cristians vells»,{{Harvnp\|Kamen\|2011\|p=35}} un ressentiment que es va veure accentuat per la consciència per part d'aquells de què posseïen una identitat diferenciada, orgullosos d'ésser cristians i de tenir ascendència jueva, que era el llinatge de Crist.{{Harvnp\|Kamen\|2011\|pp=46-47}} Així, van esclatar revoltes populars contra els conversos entre 1449 i 1474, quan a Castella es vivia un període de dificultats econòmiques i de crisi política -especialment durant la [[guerra civil castellana\|guerra civil]] del regnat de [[Enric IV de Castella\|Enric IV]]-. La primera i més important d'aquestes revoltes va ser la que va tenir lloc el 1449 a Toledo, durant la qual es va aprovar una ''Sentencia-Estatuto'' que prohibia l'accés als càrrecs municipals de «ningú confesso del llinatge dels jueus» -un antecedent dels [[neteja de sang\|estatuts de puresa de sang]] del segle següent-.{{Harvnp\|Pérez\|2012\|p=20}} L'origen de les revoltes era econòmic -a Andalusia especialment es vivia una situació de fam, agreujada per una epidèmia de pesta- i en principi «no van dirigides especialment contra els conversos. Són els partits i els demagogs els que s'aprofiten de la desesperació del poble i la dirigeixen contra els conversos».{{Harvnp\|Pérez\|2012\|pp=20-21\|loc= «S'odia els rics perquè estan sans i estalvis de la fam i de la malaltia; s'acusa els comerciants d'emmagatzemar el blat per provocar la pujada dels preus; les cases d'uns i d'altres són saquejades».}}

Expulsió dels jueus d'Espanya: diferència entre les revisions