David Riazànov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
Línia 24:
Durant la guerra, Riazanov va viure a París, on va participar freqüentment en els diaris socialistes de llengua russa Golos (The Voice) i Nashe Slovo (Our Word).
== Després de la revolució de 1917 ==
Riazanov va tornar a Rússia després de la revolució de febrer de 1917. Allà hi va estar actiu en el si del creixent moviment sindical, ajudant a formar la Unió Ferroviària de Rússia.
Juntament amb la resta de Mezhraiontsy, Riazanov es va unir al Partit Bolxevic encapçalat per V.I. Lenin a l'agost de 1917. No obstant això, Riazanov es va oposar a la Revolució d'Octubre i es va veure implicat en un esforç per establir un govern de coalició ampli. En la mateixa línia, Riazanov es va oposar a la decisió bolxevic de dissoldre l'Assemblea Constituent elegida el gener de 1918.
El març de 1918, la decisió dels bolxevics de signar el tractat de Brest-Litovsk va fer que Riazanov renunciés al partit bolxevic, un moviment temporal que es va capgirar al cap de poc temps amb una nova sol·licitud per a l'adhesió i la readmissió.
El 1918, Riazanov va ajudar a establir l'Acadèmia Socialista de Ciències Socials, un institut que més tard va ser conegut com l'Acadèmia Comunista.
El 1920 Riazanov va assistir al 2n Congrés Mundial de la Internacional Comunista com a membre de la delegació russa.
Riazanov era aleshores un membre poc ortodox del partit comunista rus. Va assistir al 4t Congrés dels sindicats de tota Rússia el maig de 1921, en el qual va parlar a favor de la independència dels sindicats respecte del Partit Comunista. Treballant amb el dirigent sindical comunista Mikhail Tomski, Riazanov també va escriure una resolució que demanava que es paguessin els salaris amb productes físics més que no amb la moneda devaluada d'aquells moments. :
L’escriptor francès Boris Souvarine més tard va lloar l’activitat de Riazanov en aquest període com "un marxista conscient, un comunista democràtic, és a dir, contrari a qualsevol dictadura sobre el proletariat". La defensa de banda de Riazanov de l'autonomia sindical contra la voluntat del partit va arribar a cobrar-li un preu, però, ja que Riazanov va ser exclòs de qualsevol responsabilitat política activa després de maig de 1921. A partir de llavors va assumir el paper d’un acadèmic marxista.
El 1921 Riazanov va posar en marxa l'Institut Marx-Engels, que es va convertir en una de les principals institucions de la filosofia i la història soviètiques. Riazanov es va dedicar a la recopilació i publicació dels escrits recopilats de Marx i Engels, que van servir per llançar el ''Marx-Engels-Gesamtausgabe'' (MEGA), que es va completar en 36 volums.
El 1926, l'Institut Marx-Engels, sota la supervisió de Riazanov, també va començar a publicar una col·lecció de diversos volums anomenada Arxiu Marx-Engels, que va recollir una intensa recerca sobre la biografia i els escrits dels fundadors del marxisme.
Riazanov també va editar les obres d'altres autors com Diderot, Feuerbach i Hegel. Va ser membre de la Comissió per a l'Estudi de la Revolució d'Octubre i del Partit Comunista Rus, coneguda comunament com Istpart.
En 1929, Riazanov va ser elegit per a formar part de l'Acadèmia de Ciències Soviètica.
<br />
== Bibliografia bàsica ==
* Marx-Engels Archiv. Zeitschrift des Marx-Engels Instituts in Moskau, Herausgaben von D. Rjazanov, II Band, Marx-Engels Archiv Verlag, Frankfurt A.M., 1927.
* Volker Külow und André Jaroslawski, David Rjasanow - Marx<span class="tlid-translation-gender-indicator translation-gender-indicator"></span>-Engels-Forscher, Humanist, Dissident, Dietz Verlag, Berlin 1993.
* G. Langkau: “Marx-Gesamtausgabe, dringendes Parteiinteresse oder dekorativer Zweck?”, en: “Ein Wiener Editionsplan <span class="tlid-translation-gender-indicator translation-gender-indicator"></span>zum 30. Todestag, Briefe und Briefauszüge”; en: International Review of Social History, 28, 1983, 1, p. 126-129.
* Martin Hundt, “Gedanken zur bisherigen Geschichte der MEGA``, in: Beiträge zur Marx-Engels-Forschung, Neue Folge, Heft 2 (1992), p. 61 y s.s.
* E. Arzanova y W. Hedeler; Beiträge zur Marx-Engels-Forschung. Neue Folge. David Borisovic Rjazanov u.d. erste MEGA, Argument, Berlin,
* E. Arzanova y W. Hedeler; Beiträge zur Marx-Engels-Forschung. Neue Folge. Erfolgreiche Kooperation: Das Frankfurter Institut für Sozialforschung und das Moskauer Marx-Engels-Institut (1924-1928); Argument, Berlin, 2000.
* G. Nenning, Karl
* B. Burkhard, “Bibliographic Annex to ‘D.B. Rjazanov and The
* R. Hecker, “Zu den Beziehungen zwischen dem Moskauer Marx-Engels-Institut und dem Ohara-Institut für Sozialforschung in Osaka”, en: David Borisoviè Rjazanov und die erste MEGA, Hrsg. und Red.: Carl-Erich Vollgraf, Richard Sperl und Rolf Hecker; Hamburg, Argument-Verlag, 1997 (Beiträge zur Marx-Engels-Forschung. Neue Folge.
* Jean Jacques Marie, "David Riazanov, le dissident rouge", en Cahiers du Mouvemente Ouvrier, Nº 3 (1998). Bibliografía en ruso de Valentina Smirnova y Jakir Rkitjanski.
* Trotsky, León, "El caso del camarada Riazanov", The Militant, 1º de mayo de 1931.
| |||