David Riazànov: diferència entre les revisions

'''David Riazanov''' (rus: Дави́д Ряза́нов), nascut David Borisovich Goldendakh (rus: Дави́д Бори́сович Гольдендах). (Oderssa[[Odessa]], 10 de març de 1870 - 21 de gener de 1938). Va serrser un polític revolucionari, teòric marxista i arxiver. Riazanov va ser el fundador de l'Institut Marx-Engels i l'editor del primer intent a gran escala de publicar les obres recopiladescompletes d'aquests dosdels fundadors del moviment socialista modern. Va ser una víctima destacada delde la "[[Gran TerrorPurga]]" [[Estalinisme|estalinista]] de finals dels anys trenta.

David Borisovich Goldendakh va néixer el 10 de març de 1870 fill de pare jueu i mare russa a [[Odessa]], [[Ucraïna]], aleshores part de l'imperi rus. Als 15 anys, el futur David Riazanov es va unir a les files dels revolucionaris [[Naródnik|narodniks]] que intentaven enderrocar l'autocràcia tsarista. Riazanov va assistir a l'escola secundària a Odessa, però va ser expulsat el 1886, no per activitat o insubordinació revolucionària, sinó per "insuficiència en grec antic".

Va viatjar a l'estranger el 1889 i el 1891 on va conèixer a diversos marxistes russos que estaven construint les seves organitzacions revolucionàries allà. També es va relacionar amb [[August Bebel]], [[Karl Kautsky]], [[Eduard Bernstein]], [[Rudolf Hilferding]], [[Charles Rapoport]], i fins i tot amb la filla de Marx, [[Laura Marx|Laura]] i el seu marit, [[Paul Lafargue]]. Va participar com a representant de Rússia en el Congrés de Brussel·les de la Segona Internacional. Després del seu segon viatge, va ser arrestat a la frontera austro-russa l'octubre de 1891 per l'Okrana, la policia secreta tsarista, que havia sospitat durant molt de temps la seva activitat revolucionària. Riazanov va passar 15 mesos a la presó a l'espera del judici, en el qual va ser condemnat i sentenciat a quatre anys més d'exili i treballs forçats. Després d'aquesta condemna, Riazanov va patir 3 anys d'exili administratiu sota supervisió policial a la ciutat de [[Chișinău|Chisinau]], [[Bessaràbia|Besarabia]] (avui part de [[Moldàvia]])<ref name="Longley">David Longley, "David Borisovich Riazanov" in A. Thomas Lane (ed.), ''Biographical Dictionary of European Labor Leaders: M-Z.'' Westport, CT: Greenwood Press, 1995; pp. 804-805.</ref>

El 1900, Riazanov es va exiliar. L'any següent, a Berlín, Riazanov i els seus companys van establir un petit grup marxista anomenat "Borba" (Lluita), que va intentar unir els marxistes russos emigrants. El grup de Riazanov va ser exclòs del 2n Congrés del [[Partit Obrer Socialdemòcrata Rus|Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia]] que es va celebrar a Londres i a Brussel·les a l'estiu de 1903. Amb el partit dividit entre les ales [[Bolxevisme|bolxevic]] i [[menxevic]] després del congrés, Riazanov i els seus companys van negar-se a unir-se a qualsevol facció. Criticà el nou sectarisme de Lenin, l'element antidemocràtic delel "centralisme democràtic" i l'orientació antidemocràtica en organització.<ref> [http://fliegecojonera.blogspot.com/2006/09/riazanov-editor-de-marx-disidente-rojo.html Riazanov, editor de Marx, disidente rojo] </ref>

El 1903, Riazanov es va convertir en el primer escriptor que va introduir el concepte de [[La revolució permanent|revolució permanent]] a la literatura política del marxisme rus quan va publicar tres estudis a Ginebra sota el títol ''"Materials on the Program of the Workers Party"''. Riazanov va argumentar, en oposició a les opinions de [[Gueorgui Plekhànov|G.V. Plekhanov]], que la pujadal'adveniment del capitalisme a Rússia va representarrepresentava una desviació fonamental del patró vist en altres llocs d’Europa. La gran dimensió i la centralització de les empreses industrials russes van suggerir a Riazanov una relativa debilitat de les classes mitjanes russes i una possibilitat significativa que hi hauriahagués forces dins el moviment obrer rus que portarienportassin endavant la revolució contra l'autocràcia tsarista i des de llavors seria possible al socialisme.

Riazanov va tornar a Rússia poc després de l'inici de la [[Revolució russa de 1905|Revolució Russa de 1905]], treballant en el moviment sindical a la capital de [[Sant Petersburg]]. La revolta va acabar en fracàs pels revolucionaris, i Riazanov va ser arrestat i condemnat a la deportació una vegada més el 1907.<ref name="Sou">Boris Souvarine, [http://www.marxists.org/archive/riazanov/bio/bio01.htm "D.B Riazonov,"] ''La Critique sociale,'' no. 2, July 1931, pp. 49-50.</ref>

Poc després de la seva condemna de 1907, Riazanov va emigrar a Occident. Durant aquest segon interludi a l'estranger, Riazanov es va dedicar a la recerca històrica, estudiant la història de la [[Primera Internacional]] als arxius del [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya|Partit Socialdemòcrata Alemany]] i al [[Museu Britànic|British Museum]] de Londres, però també la història de l'anarquisme i del moviment obrer en general. Col·laborà en el diari de l'SPD ·"Die Neue Zeit", dirigit per [[Karl Kautsky|Kautsky]], i en el diari dels socialdemòcrates austriacsaustríacs "Der Kampf", dirigit per [[Otto Bauer|Bauer]], Renner i Braun. Va estar molt relacionat amb Carl Grünberg (1861-1940), fundador de ''"Archiv für die Geschichte des Sozialismus und der Arbeiterbewegung"''.