Procés de romanització: diferència entre les revisions

La romanització dels territoris de futura parla catalana va començar el 218 aC en el marc de la [[Segona Guerra Púnica]] per [[Empúries]]. Les primeres incursions romanes eren purament militars però es recompensava els aliats locals amb terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conqueridors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'exèrcit, fins que es va crear la província de [[Tarraconense]] i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.

 

El romà [[Corneli Escipió]] va desembarcar a [[Empúries]] durant la [[Segona Guerra Púnica]] (219 aC-201 aC) amb l'objectiu d'impedir l'avançament de l'exèrcit cartaginès vers la península Itàlica. Amb la seva arribada començava un llarg període d'hegemonia política de [[Roma]], una petita ciutat estat de la [[península Itàlica]]. Roma, un cop alliberada del control etrusc, va desenvolupar dots especials per a la guerra i es va endur els beneficis que se'n derivaven. En conflicte quasi permanent amb les tribus veïnes, Roma no va tardar gaire a topar amb les colònies gregues del sud d'Itàlia i, més tard, amb Cartago, i es va convertir en el primer imperi sorgit a l'Occident europeu. En comparació amb les cultures orientals, l'Occident era un territori marginal, ‘subdesenvolupat': una àrea de colonització, tasca que van emprendre els romans.<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Procés de romanització |editor =[[Generalitat de Catalunya]] | data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b1ac3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>