Zòsim

Zòsim (Zosimus, Ζώσιμος) fou un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II.

Foci el descriu com κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος, comes et exadvocatus-fisci. Probablement era el fill de Zòsim prefecte de l'Epir . Fou autor d'una història de l'Imperi Romà en sis llibres, que es conserva. L'obra hauria estat escrita després del 425 ja que s'esmenta un fet que va passar aquest any. La seva biografia personal es desconeguda, i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians) cosa que posteriorment li va valer la hostilitat dels escriptors cristians; Evagri i Nicèfor el critiquen especialment.

Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadència de l'Imperi Romà. El primer llibre explica els primers emperadors fins a Dioclecià (305). El segon, tercer i quart tracten el segle IV explicat amb força més detall; el cinquè i sisè llibres tracten el període del 395 al 410 fins a la deposició de Prisc Àtal. Ocasionalment tracta també afers de Pèrsia, Grècia i Macedònia. Pel relat de Foci i Evagri sembla que Zòsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesiàstic. Essencialment es tractava de la compilació d'obres de historiadors anteriors: fins al capítol 41 segueix a Publi Herenni Dexip; fins al capítol 11è del cinquè llibre segueix a Eunapi (al que no esmenta); després segueix a Olimpiòdor i fins i tot el copia literalment. El seu estil es descrit per Foci com concís, clar, pur i satisfactori; la seva manca principal és l'omissió de la cronologia.