Globalització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correció ortogràfica Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 88.21.68.170. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{història universal}}
La '''globalització'''<ref name="GEC"/> ([[anglicisme]]) o '''mundialització'''<ref name="http://mdlc.iec.cat/"/> o '''canvi global'''<ref name="xercavinscarrera">''Sostenibilitat, globalització i medi ambient'', de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà. Capítol 1 de la ''Guia ambiental de la UPC'', a cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], [[Capellades]], [[1998]]. {{ISBN|84-8301-278-2}} {{ca}}</ref> és el conjunt de variacions en els sistemes [[social]]s o [[natura]]ls ([[físic]]s o [[biològic]]s) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la [[Terra]], la societat i els [[individu]]s.<ref>''El canvi global en el medi ambient'', de Manuel Ludevid Anglada. [[Barcelona]]. Edicions Pompeu Fabra / Edicions Proa. [[1995]]. {{ISBN|84-8256-047-6}} {{ca}}</ref> Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit [[economia|econòmic]], [[polític]], [[tecnològic]], [[cultura]]l i [[ecològic]] (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions)<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/AspectosNuevaGlobal.pdf?id=21&ui=363 "Aspectos de la nueva globalización"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/modernitat.htm Gonçal Mayos (UB)] en Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales de la Fundación iS+D para la investigación Social Avanzada, nº 6, Jun. 2011, pp. 1-34.</ref> i que abasten la major part de les regions del [[planeta]].<ref name="GEC"/>
Una premissa bàsica de l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència de destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar el caràcter complex i multidimensional. Purament, la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica,<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/GlobalitInterculturalitat.pdf?id=21&ui=363 "Genealogia de la globalització"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/index.html G. Mayos (UB)]. {{ca}} </ref> però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les [[ciències socials]] es plantegen per al [[segle XXI]].<ref name="GEC">[https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0261634.xml Globalització] Enciclopèdia Catalana. {{ca}} [Darrera consulta: 9 d'agost de 2010]</ref> La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i [[antiglobalització]].
== Antecedents i definicions ==
| |||