Dziga Vértov: diferència entre les revisions

La seva primera pel·lícula com a director va ser ''L'aniversari de la Revolució'' ([[1919]]), seguida de ''La batalla de Tsaritsin'' ([[1920]]), ''El tren Lenin'' ([[1921]]) i ''Història de la guerra civil'' ([[1922]]). En aquestes pel·lícules, Vértov va explorar les possibilitats del [[muntatge]], ensamblant fragments de pel·lícula sense tenir en compte la seva continuïtat formal, temporal ni lògica, buscant sobretot un efecte poètic que pogués impactar als espectadors.

 

 

Vértov i els altres membres del grup rebutgen del pla tots els elements del cinema convencional: des de l'escriptura prèvia d'un guió fins a la utilització d'[[actor]]s professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la il·luminació, etc. El seu objectiu era captar la "veritat" cinematogràfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conèixer una veritat més profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el mateix Vértov, ''"fragments d'energia real que, mitjançant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global"'', permetent "veure i mostrar el món des del punt de vista de la revolució proletària mundial".