Diferència entre revisions de la pàgina «Alzina»

9.242 octets eliminats ,  fa 9 mesos
cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de 83.46.29.130. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{polisèmia|L'Alzina}}
A{{Infotaula ésser viu}}[[Catalunya]] fem servir el terme '''alzina''' tant per parlarPla de les alzines com de les carrasques, és present a totes les comarques. A 28 passa dels 900.000 peus i a 12, dels 10 milions de peus. A Ponent gairebé tota es troba a la [[Noguera]]. És l'’espècie més abundant en nombre de peus Estany|a 13 comarques: la [[Garrotxa]], [[Osona]], l'’[[Alt Empordà]], el [[Gironès]], el [[Pla de l'Estany]], la [[Selva]],el [[Barcelonès]], el [[Maresme]], el [[Vallès Occidental]], el [[Vallès Oriental]], el [[Baix Camp]], la [[Conca de Barberà]] i la [[Noguera]]. Les comarques amb més alzines són la [[Garrotxa]] (25.000 ha),la [[Noguera]] (21.000 ha) i el [[Vallès Oriental]] (17.000 ha). És el tercer tipus de bosc en nombre d’'hectàrees a [[Catalunya]] (184.654).<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/arbres.pdf|títol = L'IFEC, una fotografia dels boscos|consulta = 23/10/15|llengua = Català|editor = Presència|data = 20 abril 2006}}</ref>
{{Infotaula ésser viu}}
[[Fitxer:Quercus ilex MHNT.2006.0.1268.JPG|235px|thumb|''Quercus ilex'']]
L{{'}}'''alzina''' (''Quercus ilex'' L. o ''Quercus ilex ssp. ilex'' L.),<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pascual|nom = Ramon|títol = Guia dels arbres dels Països Catalans|url = |edició = 3a edició|llengua = Català|data = 1994|editorial = Pòrtic Natura|lloc = Barcelona|pàgines = 94-95|isbn = 84-7306-390-2}}</ref> també coneguda com a '''aglaner''', '''aulina''' i '''bellotera''', és un [[arbre]] de fullatge persistent de la [[família (biologia)|família]] de les [[Fagaceae|fagàcies]]. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí *''ĭlĭcīna'' o *''ēlĭcīna'', derivat d'''ilex'' "alzina". Aglaner "que fa glans" és derivat de gla, el fruit de l'alzina. ''Belloter'' "que fa bellotes" deriva del seu fruit, la ''bellota'', provinent de l'àrab ''ballūṭa''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref>
 
== Morfologia ==
[[Fitxer:Plàntula alzina19 març2011.jpg|thumb|left|Plàntula d'alzina]]
[[Fitxer:Alzina aments2286.JPG|thumb|left|Fulles i aments que comencen a desplegar-se, d'una alzina a [[Serra de Castelltallat|Castelltallat]]]]
 
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7&nbsp;cm el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals.
 
Es tracta d'una planta de sexualitat [[monoica]], les flors masculines estan agrupades en llargs [[Ament (botànica)|aments]] que deixen anar el [[pol·len]] al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig.
 
El seu fruit com el d'altres plantes del gènere [[Quercus]] es diu: aglà, [[gla]] o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o "barret") les té totes més o menys iguals, curtes i aplicades.<ref>{{Citar Flora PPCC}}, volum II pàg. 508</ref>
 
La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres.
 
Quan es talla o es crema rebrota amb diversos tanys però no es fa mai tan alta com l'arbre d'un sol tronc original. En cas d'incendi ja comença a rebrotar d'arrel en poc temps abans que torni a ploure, gràcies a l'estructura de les seves arrels anomenada [[lignotúber]].
 
És un arbre de talla mitjana i baixa, que pot arribar a aconseguir de 16 a 25 metres d'altura. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després va eixamplant-se fins a quedar finalment amb forma arrodonida-aixafada; encara que la seva copa sol ser podada amb l'objectiu de millorar la producció de fruit mitjançant la poda, obtenint així una forma semiesfèrica. De jove sol formar mates [[arbust|arbustives]] que es podrien confondre amb el [[garric]] ''([[Quercus coccifera]])'' i, a vegades, es queda en aquest estat d'arbust per les condicions climàtiques o [[edafologia|edàfiques]] del lloc.
 
[[Fitxer:Quercus ilex rotundifolia bark.jpg|thumb|240px|[[Escorça (anatomia vegetal)|Escorça]] de l'alzina.]]
Les [[fulles]] són [[perennes]] i romanen en l'arbre entre dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7 anys. Coriàcies i de color verd fosc pel feix, i més clar pel revés, estan proveïdes de fortes [[espina (botànica)|espines]] en el seu contorn quan la planta és jove i en les branques més baixes quan és adulta, mancant d'elles les fulles de les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, al [[Ilex aquifolium|grèvol]]. El nom científic d'aquest, ''Ilex aquifolium'', deriva del nom [[llatí]] de l'alzina, ''Ilex''. El revés de les fulles està cobert d'una esborra grisenca que es desprèn en fregar-les i per la qual es pot distingir fàcilment les alzines joves de les velles, les fulles de les quals manquen d'aquest borrissol i són d'un verd viu en el revés. Aquestes fulles, molt dures i coriàcies, eviten l'excessiva [[transpiració]] de la planta, la qual cosa li permet viure en llocs secs i amb gran exposició al sol, com la ribera mediterrània.
 
L'[[escorça (arbre)|escorça]] és llisa i de color verd grisenc en les tiges; es va enfosquint a mesura que creixen i, al voltant dels 15 o 20 anys, s'esquerda en totes direccions quedant un tronc molt fosc, pràcticament negre.
 
L'alzina és, com la resta de les espècies del gènere ''Quercus'', una planta [[monoica]], encara que presenta certa tendència a la dioècia (peus amb preponderància de flors masculines o femenines). Les seves [[flor]]s masculines apareixen en [[ament]]s, densament agrupats en les branquetes de l'any, primer erectes i finalment penjants, que prenen un color groguenc, després ataronjat i, al final, a la maduresa, marró. Es donen per tota la copa, encara que preferentment en la part inferior i en alguns exemplars amb més abundància que les femenines, per la qual cosa aquests peus són poc productors de [[fruit]]s. Les flors femenines són petites; surten aïllades o en grups de dos, sobre els brots de l'any i en un peduncle molt curt, presentant en principi un color vermellós i a la maduresa un groc ataronjat. La floració es produeix entre els mesos de març a maig, quan la temperatura mitjana aconsegueix els 20 °C i 10 hores de sol diàries, després d'un període d'estrès. La dispersió del [[pol·len]] és principalment [[anemòfila]], i en menor mesura [[entomòfila]], durant entre 20 i 40 dies segons les condicions meteorològiques. L'[[al·logàmia]] és el tipus de reproducció més freqüent, entre diferents individus, encara que també és possible l'autopolinització amb flors masculines del mateix individu [[autogàmia]]. És freqüent que es produeixi [[Híbrid (biologia)|hibridació]] produïda per factors com l'[[al·logàmia]], la separació de les flors i les condicions climàtiques.
 
[[Fitxer:Bellota Encina Carrasca.jpg|thumb|240px|[[Gla]] de l'alzina.]]
Les alzines es conreen principalment pels seus [[fruit]]s, les conegudes [[gla|glan]]s. Són uns glands de color marró fosc quan maduren (abans, lògicament verds), brillants i amb una cúpula característica formada per bràctees molt atapeïdes i denses, que els recobreixen aproximadament en un terç de la seva grandària. Es distingeix també de la coscoja la cobertura de les gles, ja que en aquesta recobreix el gland fins a la meitat i l'exterior és punxant; però no en altres espècies de [[Quercus]], les gles de les quals de vegades són molt semblants a les de l'alzina. Maduren d'octubre a novembre i alguns anys fins i tot al desembre, per la qual cosa la caiguda de la gla pot retardar-se fins a gener, encara que és poc freqüent. L'edat mínima a la qual comença a produir està condicionada per les característiques mediambientals, situant-se entre els 15 i els 20 anys de la vida de l'arbre.
 
Com la immensa majoria de les [[Fanerògama|fanerògames]], l'alzina estableix relacions [[Simbiosi|simbiòtiques]] amb diversos fongs del sòl formant [[Micorrizogen|micorrizògens]]. Algunes espècies d'aquests fongs tals com les del gènere tuber (''[[Tuber melanosporum]]'', principalment), són molt apreciades en [[gastronomia]]. L'alt valor dels mateixos ha generat una indústria en la qual les alzines són inoculades i sotmeses a tractaments culturals (tubericultura) per afavorir la formació de l'ascoma, que és la coneguda [[tòfona]].<ref>"Guia per al cultiu de tòfona negra (''Tuber melanosporum'' Vittad.)", Daniel Oliach, Daniel Oliach Lesan, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, 2005. {{ISBN|84-689-5025-4}}</ref>
 
== Ecologia i àrea de distribució ==
Viu des del nivell del mar fins a 1.400 m d'altitud.<ref>{{Ref-web|url = http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Quercus+ilex+subsp.+ilex|títol = Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta = 23-2-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> Fa [[boscos]] densos, els [[alzinar]]s, a les contrades mediterrànies marítimes humides o subhumides. La seva distribució als [[Països Catalans]] es circumscriu a una ampla franja costanera, des de les [[Corberes]] a la [[Catalunya Nord]], fins a l'[[Alt Maestrat]] al [[País Valencià]], i a les [[Illes Balears]], tot i que pot trobar-se puntualment en altres indrets fins a [[Alcoi]].
 
En els sectors de clima més continentalitzat i meridionals, és substituïda per la [[carrasca]] (''Quercus rotundifolia'' o ''Quercus ilex ssp. rotundifolia''), amb qui és fàcil confondre-la. Fins fa pocs anys l'alzina i la carrasca es consideraven [[subespècies]] (ssp.) de la mateixa [[espècie]] però actualment es consideren espècies separades. Tot i que sovint es veuen exemplars que s'han hibridat entre les dues espècies de manera espontània.
 
A [[Catalunya]] fem servir el terme '''alzina''' tant per parlar de les alzines com de les carrasques, és present a totes les comarques. A 28 passa dels 900.000 peus i a 12, dels 10 milions de peus. A Ponent gairebé tota es troba a la [[Noguera]]. És l'’espècie més abundant en nombre de peus a 13 comarques: la [[Garrotxa]], [[Osona]], l'’[[Alt Empordà]], el [[Gironès]], el [[Pla de l'Estany]], la [[Selva]],el [[Barcelonès]], el [[Maresme]], el [[Vallès Occidental]], el [[Vallès Oriental]], el [[Baix Camp]], la [[Conca de Barberà]] i la [[Noguera]]. Les comarques amb més alzines són la [[Garrotxa]] (25.000 ha),la [[Noguera]] (21.000 ha) i el [[Vallès Oriental]] (17.000 ha). És el tercer tipus de bosc en nombre d’'hectàrees a [[Catalunya]] (184.654).<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/arbres.pdf|títol = L'IFEC, una fotografia dels boscos|consulta = 23/10/15|llengua = Català|editor = Presència|data = 20 abril 2006}}</ref>
 
== L'alzinar ==
Usuari anònim