|
[[Fitxer:France-002364 - Square House (15867600545).jpg|thumb|La ''Maison carré'' de [[Nimes|Nîmes]], un exemple clàssic d'arquitectura romana]]
[[Fitxer:France-002364 - Square House (15867600545).jpg|thumb|La ''Maison carré'' de [[Nimes|Nîmes]], un exemple clàssic d'arquitectura romana]]L''''arquitectura romana''' és probablement el testimoni més significatiu de la [[Antiga Roma|civilització romana]]. L’arquitectura romana va esdevenir una de les expressions més visibles del poder de l’Imperi. A imatge romana, les ciutats provincials adopten un mateix model urbanístic i arquitectònic. Espais com el fòrum, edificis com el teatre o les termes públiques o la mateixa estructura urbana responen a les necessitats dels centres urbans que vertebraran l’Imperi a través d’una extensa i ordenada xarxa viària. Els romans foren uns grans innovadors en el camp de l'arquitectura. La generalització de l'ús de nous materials com el formigó i el maó, juntament amb la introducció de l'arc i la volta, van permetre alçar edificis més sòlids i amplis. Només així es poden entendre edificis tan singulars com el Pantheon (Roma) on la combinació del maó i el formigó van permetre crear una amplitud inconcebible amb pedra. Basíliques, teatres, amfiteatres i altres equipaments públics van adquirir unes dimensions i proporcions adequades a les necessitats d’un Imperi eminentment urbà. Aquestes millores i models, a menor escala, es tradueixen, també, a l’arquitectura domèstica. Algunes domus i vil·les adquireixen en època imperial una monumentalitat que mostra el poder econòmic adquirit per les classes dirigents.<ref name=mnatarqui>{{ref-web|url=http://www.mnat.cat/?page=arqueologic-visita#|consulta=8 setembre 2014|títol=Arquitectura romana (Planta 0, sala 2)|obra=mnat.cat|editor=Museu Nacional Arqueològic de Tarragona}}</ref>
* pinga de negro imigrante
== Construccions romanes ==
Els diferents tipus de construccions es poden classificar en:<br />
* Arquitectura civil pública: [[Basílica|basíliques]], [[fòrum romà|fòrums]], urbanisme, edificis comercials
* Arquitectura religiosa: [[Temple romà|temples]]
* Construccions funeràries: ediculs i cipos, túmuls i [[Mausoleu|mausoleus]]
* Monuments commemoratius: [[arc de triomf|arcs de triomf]], [[columna|columnes commemoratives]],
columnes rostrals, trofeus
* Edificis per a espectacles: [[amfiteatre]]s, [[Circ romà|circs]], [[naumàquia|naumàquies]], [[Teatre romà|teatres]] i [[Termes romanes|termes]]
* Arquitectura civil privada: ''[[casa romana|domus]]'', ''[[insula]]''
* Obres d'enginyeria: ponts
** Obres hidràuliques: termes, [[Aqüeducte|aqüeductes]], fonts públiques
** Obres militars: campament (''castrum''), fossat, muralla, pretori
* Vies públiques o calçades ([[via romana]])
Al llarg de la història de l'imperi van desenvolupar els tres tipus principals d'ordres arquitectònics:
* [[Dòric]]
* [[Jònic]]
* [[Corinti]]
== Basílica romana ==
{{AP|Basílica}}
Una basílica és una estructura [[arquitectura|arquitectònica]] d'origen [[imperi romà|romà]] que tenia una funció econòmica i jurídica. El nom té el seu origen en el terme [[llatí]] ''basilica'' que alhora deriva del [[grec]] βασιλική (fonèticament, ''basiliké'') que significa 'regia o reial', i que és una el·lipsi de l'expressió completa βασιλική οἰκία (''basiliké oikía'') que significa «casa reial». L'edifici originalment servia per a les transaccions comercials a gran escala i era com una mena de jutjat. Els seus orígens són d'època [[República Romana|republicana]]; un exemple n'era la [[Basílica Emília]] (179 aC), dins del [[Fòrum Romà]].
A mesura que avança el temps es van afegint diversos canvis que esdevindran canònics. Serà la planta que adoptaran els edificis religiosos cristians de l'època [[Art paleocristià|paleocristiana]] (última fase de l'art antic), anomenant "planta basilical" a la planta formada per una [[Nau (arquitectura)|nau]] central, més gran que les laterals, tant d'amplada com d'alçada. Composta per 3 o 5 naus. A la central s'hi poden obrir galeries de finestres. El sostre solia ser pla i en fusta, però això evolucionaria, construint-se en pedra. Té els 2 costats curts plans. A la llarga aquests costats es modificaran i s'afegirà una [[exedra]] semicircular a un dels costats. En època de [[Trajà]] aquesta «millora» es realitzà als dos costats, com el cas de la basílica Ulpia (96 dC).
Quan un edifici té aquestes característiques, es parla d'un espai de planta basilical.
== Fòrum Romà ==
{{AP|Fòrum Romà}}
[[Fitxer:Map_of_downtown_Rome_during_the_Roman_Empire_large.png|thumb|400px|Mapa del centre de Roma durant l'època imperial]]
El Fòrum Romà (en [[italià]] ''Foro Romano'') era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. En [[llatí]] era anomenat el ''Forum Romanum'', si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a ''Forum Magnum'' (el Fòrum Gran) o, simplement, com a ''Forum''. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats [[Fòrums Imperials]]. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del [[Palatí]] i el [[Capitoli]], a [[Roma]].
La vall del Fòrum, pantanosa i insalubre, fou utilitzada entre els segles [[segle X aC|X]] i [[segle VII aC|VII aC]] com a [[necròpoli]] dels primers poblats escampats pels turons dels voltants. No fou fins al [[600 aC]], per ordre del rei [[etruscs|etrusc]] [[Tarquini Prisc]], que fou drenada gràcies a la construcció de la ''[[Claveguera Màxima|Cloaca Maxima]]'' i "pavimentada" amb terra batuda; la plaça, de forma rectangular, era originàriament on tenia lloc el mercat i on es desenvolupava la vida política i judicial. Estava situada en un punt central de la ciutat, cap on convergien molts carrers importants, el principal dels quals era la [[Via Sacra]], que baixava del Capitoli fins a l'[[Arc de Titus]].
== Temple romà ==
{{AP|Temple romà}}
[[Fitxer:Croatia Pula Temple of Roma and Augustus 2014-10-11 11-30-05.jpg|thumb|right|300px|'''Temple romà''' d'[[August]] a [[Pula]], [[Croàcia]]. ]]
El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la [[religió romana]], sent altres per exemple els [[altar]]s i els ''[[lararium]]'' (petits altars dedicats als [[lar]]s). Temple deriva del vocable llatí ''[[wikt:templum|templum]]'', que no només indica l'edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració o ''[[inauguratio]]'', orientació que correspon a l'espai sagrat del cel.
L'arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el [[dòric]], el [[jònic]] i el [[corinti]], però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de [[volta|voltes]]. Els romans evolucionen les tècniques de construcció: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb [[calç]] produeix un material amb característiques semblants a les de l'actual [[ciment]]. Aquest ciment serà molt útil per a la construcció de [[paret|murs]] i, sobretot, per a la construcció de [[volta de canó|voltes de canó]] i [[volta d'aresta|voltes d'aresta]].
Si el [[temple grec]] generalment semblava el mateix vist pels seu quatre costats, no succeïa el mateix amb un temple romà. La parontal era accentuada per l'escalinata i l'elevat [[pòrtic]] es veia diferent dels laterals que tenien poca importància i de la part posterior que era insignificant. De vegades, el temple s'adossava per la part posterior en lloc de fer-se com un edifici a part. Els romans van perfeccionar l'aspecte dels seus temples seguint les directrius i estils grecs, però sense trair els seus tractaments tradicionals. L'element dels temples grecs que més sorprenia els romans era el [[peristil]] exterior, de manera que el van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic i adossant les columnes a les parets laterals, de manera que el temple sembla estar envoltat d'un peristil.
El temple romà és [[hexàstil]], de planta rectangular. La millor perspectiva és la frontal i l'[[Escala (element constructiu)|escala]] frontal d'accés aconsegueix conferir-li majestuositat, conjuntament amb l'alta façana que domina amb la seva presència l'espai que té al davant. La [[pedra]] era el material més utilitzat encara que hi ha exemples de temples construïts amb maons que revestien de plaques de marbre.
A l'antiga Roma, el temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la [[Tríada Capitolina]] ([[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]-[[Juno]]-[[Minerva]]), igual que el [[Capitoli]] de [[Roma]]. Era l'edifici més destacat del [[fòrum]], tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres temples consagrats a diverses divinitats. L'[[arquitectura]] del temple romà es forma sota la doble influència [[art etrusc|etrusca]] i [[art grec|grega]],i per tant els primers temples romans van ser construïts seguint el model etrusc, elevats sobre un pòdium al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (''cella'') on solia haver-hi una imatge del déu, encara que més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, bé allargant la columnata pels dos costats del temple o bé completant-la tot al voltant de l'edifici, però amb mitges columnes adossades a les parets, com es veu a la Maison Carré de Nimes.
El temple era considerat tant en la [[religió grega]] com en la romana la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar; les oracions i els sacrificis es feien fora, raó per la qual l'altar era normalment davant l'edifici i aquest –en no haver d'acollir molta gent- podia tenir unes estances interiors més petites que en el cas cristià o islàmic.<ref>José B.Panillo i altres: "La iglesia", e.Verbo divino, 1980, p.65</ref>
No és un edifici per a la celebració litúrgica, sinó que serveix per a albergar la figura de la divinitat.
== Mausoleu romà ==
{{AP|Mausoleu romà}}
Un mausoleu romà és un tipus de monument funerari que comença a estendre's per tot l'Imperi a partir del segle I dC, responent a un sentiment de transformació de la tomba en santuari destinat al culte de la memòria del difunt. També serveix d'enterrament per a diversos membres d'una mateixa família.<ref name="Thomas2007">{{ref-llibre|autor=Edmund Thomas|títol=Monumentality and the Roman Empire: architecture in the Antonine age|url=http://books.google.cat/books?id=z6SX59H6PboC&pg=PA181|consulta= 19 gener 2011|any=2007|editorial=Oxford University Press|isbn=9780199288632|pàgines=181–}}</ref>
[[Fitxer: RomaCastelSantAngelo.jpg|thumb|260px|Castell de Sant'Angelo, a [[Roma]], [[Itàlia]].]]
Des del punt de vista arquitectònic es divideixen en dos tipus:
* Amb forma de temple, de planta rectangular o circular;
* Mausoleus rectangulars, en els que quedarien inclosos tots aquells que sense afectar la forma de temple poden presentar una planta més o menys quadrada amb l'aparença d'habitació en funcions de cambra funerària o, si la sepultura és subterrània, de sala de reunió; difereixen dels de temple en què no van precedits d'escala ni '' pronaos '' i que estan al mateix nivell del terreny, de vegades amb més d'una planta. Dins d'aquesta sèrie cal considerar els monuments turriformes.<ref> [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=20496 Enciclopèdia-aragonesa: Mausoleus romans.] </ref>
=== Mausoleus romans a Hispània ===
* [[Mausoleu romà (Còrdova)]]
* [[Mausoleu romà d'Isla Canela]], [[Ayamonte]] ([[Huelva]]).
* [[Mausoleu romà de les Vegas]], [[La Pueblanueva]] ([[Toledo]]).
* [[Mausoleu de Favara]], [[Fabara]] ([[Saragossa]]).
* [[Mausoleu romà d'Abla]], [[Abla]] ([[Almeria]]).
=== Mausoleus romans a Itàlia ===
* [[Mausoleu de Santa Costanza]], [[Roma]].
* [[Mausoleu d'August]], [[Roma]].
* [[Mausoleu de Gal·la Placídia]], [[Ravenna]].
* [[Castell Sant'Angelo]] o Mausoleu d'Adrià, [[Roma]].
== Arc de Triomf ==
[[Fitxer:Arco de Barà.jpg|thumb|[[Arc de Berà]]]]
L'[[arc de triomf]] és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el [[triomf]] en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del [[segle I]] de la nostra era, i es troben a [[Itàlia]]. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a [[Roma]], i a casa nostra l'[[arc de Berà]] al [[Tarragonès]] i l'[[arc de Cabanes]] a la [[Plana Alta]].
Més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el [[Renaixement]] (com l'entrada del Castell Nou de [[Nàpols]], la porta de Saint-Denis a [[París]], la porta de Brandenburg a [[Berlín]] o la porta d'Alcalà a [[Madrid]]). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou [[Napoleó]], que a París va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'Étoile. A [[Barcelona]], en commemoració de l'[[Exposició Universal de 1888]], se'n va construir un a l'entrada de l'Exposició, a la confluència dels actuals passeigs de Sant Joan i Lluís Companys (vegeu [[Arc de Triomf de Barcelona]]).
== Columnes commemoratives ==
[[Fitxer:Classical orders from the Encyclopedie.png|thumb|Tipus de '''columnes''' segons els [[ordres clàssics]]]]
Una [[columna]] és un [[element arquitectònic]] de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del [[pilar (arquitectura)|pilar]], que és de secció quadrada o poligonal.
Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'[[arquitrau]] i l'[[Arc (arquitectura)|arc]]. S'anomena ''semicolumna'' la que està encastada en un mur projectant-ne la meitat des del pla del [[parament]]. Hi ha diferents estils de columnes:
* '''[[dòric|ordre dòric]]:''' Els [[capitell]]s dòrics són formats, primerament per un àbac, que és un element que corona el capitell i un equí, constituït per una [[motllura]] convexa (també es manifesta als capitells d'ordre jònic). Aquesta tipologia es manifesta, per exemple, en el [[Partenó]] (els autors foren [[Ictinos]] i [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]], es construí durant els anys 447-432 aC i fou edificat a l'[[Acròpolis]] d'[[Atenes]]). La seva base és formada per un estereòbat, el qual és un basament esglaonat i per un estilobat, que és el graó superior de l'esglaonament citat anteriorment.
* '''[[jònic|ordre jònic]]:''' té el capitell format per volutes que són uns elements decoratius en forma d'espiral. Té una base, damunt de la qual s'alça el fust columnari. El fust es troba entre l'estilobat i el capitell i és constituït amb estries d'aresta viva. Exemples d'aquest ordre són: [[Nike Àptera]] (arquitectura grega: autor Cal·lícrates), [[Erectèon]] (arquitectura grega: autor [[Mnèsicles]], 421-406 aC), [[Altar de Zeus]] a [[Pèrgam]] (arquitectura grega: autor desconegut, ~188 aC.
* '''[[corinti|ordre corinti]]:''' el capitell corinti és constituït amb fulles d'[[acant]] i acabat amb la base on a sobre seu s'alça el fust. Exemple d'aquesta tècnica en trobem a l'[[arquitectura romana]], la ''[[Maison Carrée]]'' (autor desconegut, 16 aC).
* '''[[ordre compost]]:''' de caràcter romà, amb elements del capitell jònic i corinti. Un exemple d'aquest tipus seria el [[Panteó de Roma]] (autor desconegut, 118-125 dC).
* '''[[ordre toscà]]:''' de caràcter romà, semblant al dòric, però amb el fust llis i amb base. Un exemple d'aquesta tipologia seria el [[Colosseu]], d'autor desconegut i creat durant els anys 72-80 dC.
== Amfiteatre ==
[[Fitxer:Colosseum-2003-07-09.jpg|thumb|300 px|El [[Colosseu]], a [[Roma]]]]
Un [[amfiteatre]] és una gran [[edifici|edificació]] descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en [[llengua llatina|llatí]] ''arena''), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (''cavea''): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (''imma cavea''), el segon on seia la [[plebs]] romana (''media cavea''), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (''summa cavea'').<ref name="Mestre">{{Harvnb|Mestre|1998|p=39}}</ref><ref name="Sàpiens">{{Harvnb|Armengol|desembre 2010|p=54-55}}</ref> L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (''spolia'') o les gàbies de les feres (''carcere'')<ref name="Mestre"/>
A l'amfiteatre se solien representar lluites entre [[gladiador]]s; lluites entre feres o la seva cacera (''venatio'');<ref name="Mestre"/> i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la [[pena capital]] (''vivicomburium'').<ref>{{Ref-llibre |títol=Les Actes del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques sant Auguri i sant Eulogi. Context històric, teologia i espiritualitat |url=http://books.google.cat/books?id=ToNommiK2fsC&pg=PA77&dq=vivicomburium&hl=ca&ei=5iGzTYeQF43F8QOmpomWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDoQ6AEwAw#v=onepage&q=vivicomburium&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |pàgines=p.77 |isbn=8498831423}}</ref> Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells (dites ''naumaquia'') omplint l'arena d'aigua.<ref name="Mestre"/>
El primer amfiteatre es va construir l'any [[59 aC]] per ordre del màxim pontífex romà i cap d'obres públiques, [[Gai Escriboni Curió (sacerdot)|Gai Escriboni Curió]]. Els primers amfiteatres foren fets de [[fusta]]; posteriorment es van construir amb [[pedra]]. El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d'[[August]], l'any [[30 aC]], abans que arribés a ser el primer [[emperador]] de [[Roma]]. L'amfiteatre d'August va continuar essent l'únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que [[Vespasià]] va començar a construir el '''[[Colosseu]]''' o Amfiteatre Flavi, inaugurat l'any [[80]] dC.<ref name="Sàpiens2">{{Harvnb|Armengol|desembre 2010|p=57}}</ref> que va ser el més gran i complet dels amfiteatres romans.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.24 |consulta=7 de novembre de 2014}}</ref>
== Circ romà ==
[[Fitxer:Tarragona.Circo.Romano.jpg|thumb|Ruïnes del circ romà de Tarragona]]
El [[circ romà]] (''circus'' en [[llatí]]) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de [[cavalls]] i carros (bigues,[[quadriga|quadrigues]]) (no s'hi feien lluites de [[gladiador]]s, que se celebraven a l'[[amfiteatre]]).
Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una [[balustrada]] que dividia l'edifici pel centre (''spina''). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A la ''spina'' hi podia haver de tot, temples, [[obelisc]]s, estàtues de dofins (per comptar les voltes) que eren el símbol del déu [[Neptú (mitologia)|Neptú]], déu del mar i protector dels cavalls. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels dioscurs [[Càstor (fill de Tindàreu)|Càstor]] i [[Pòl·lux]]. A cada extrem de la ''spina'' hi havia les ''metae'', pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant de les ''metae'' es trobaven les ''carceres''.
S'hi celebraven els anomenats [[Jocs circenses]] (''Ludi circenses'').
[[Fitxer:Grondplan Circus Maximus.jpg|thumb|Plànol del ''Circus Maximus'' fet per Samual Platner al 1911]]
El primer circ fou creat per [[Tarquini Prisc]] després de la conquesta d'[[Apiolae]] als llatins. El lloc on es van celebrar les festes fou envoltat de plataformes temporals pels ''patres'' i ''equites'', i l'interior fou anomenat circ, bé perquè era rodó o perquè les carreres es feien en cercle. Abans de la mort de Tarquini un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat [[Circ Màxim]] per distingir-lo d'altres edificis similars més reduïts ([[segle VI aC]]). En un principi estava construït en fusta, però al [[segle II aC]] es va fer de pedra.
== Teatre romà ==
[[Fitxer:Teatre romà Sagunt.jpg|thumb| [[Teatre romà de Sagunt]]]]
Un [[teatre romà]] és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'[[antiga Roma]] i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el [[teatre romà de Tarragona]], el de [[teatre romà de Pol·lèntia|Pol·lèntia]] i el de [[teatre romà de Sagunt|Sagunt]], pel que fa als Països Catalans.
Al començament, les obres de teatre eren itinerants i conseqüentment s'entenia que els teatres es muntaven i es desmuntaven a cada ocasió. Es feien de fusta i es destruïen un cop l'esdeveniment acabava.
Moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres, a l'antiga Roma, es basaven o derivaven de les del [[període hel·lenístic]] de l'[[arquitectura grega]]. Una de les diferències més importants té a veure amb l'entorn, mentre per als grecs la fusió de l'arquitectura amb l'entorn i la natura, la importància de les vistes des dels teatres, com la visió d'aquest des de l'exterior, eren extremadament importants, als romans semblava no interessar-los gens ni potser considerar-ho com a element. Un exemple molt clar es veu a l'antic teatre grec, reformat pels romans, a [[Taormina]] ([[Sicília]]), al qual els grecs havien previst que es veiés com un trampolí al mar i al qual els romans van afegir una paret que trenca completament aquest efecte. Solien tenir uns càntars que feien que el so retumbara i que aquest tinguera millor acústica.
== Naumàquia, l'edifici ==
{{AP|Naumàquia}}
[[Fitxer:Naumachia2.gif|thumb|270px|Gravat que representa una naumàquia]]
Naumàquia (en llatí:''Naumachia'') és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió. De vegades aquestes simulacions es feien dins el recinte del [[circ romà|circ]] on s'introduïa prou aigua per fer flotar els vaixells, però altres vegades es construïen estructures amb aquest propòsit, anomenades també naumàquia.
La primera naumàquia es va fer en temps de [[Juli Cèsar]], qui va fer excavar un llac prop del [[Camp de Mart]], que més tard, en temps d'[[August]], es va haver de tapar per salubritat, ja que l'aigua estancada era l'ambient idoni per propagar la [[malària]]. August va fer excavar un altre llac a prop del [[Tíber]] amb el mateix propòsit i aquest fou el primer lloc permanent per les naumàquies. [[Claudi]] va celebrar una naumàquia al llac ''[[lacus Fucinus|Fucinus]]''. [[Neró]] va preferir l'amfiteatre per aquestes exhibicions. Domicià va fer un edifici de pedra on va exhibir naumàquies.
Els participants en aquestes exhibicions eren els naumaquiaris (''naumachiarii''), generalment captius o criminals condemnats a mort que lluitaven en combats a mort com els gladiadors fins a la victòria d'una de les dues parts, excepte si l'emperador aturava abans l'espectacle i donava la gràcia als qui encara eren vius. Les naus que hi participaven eren organitzades en dos equips; que rebien el nom de dos estats marítims, per exemple: els tirians contra els egipcis, els rodis contra els sicilians, etc.
Els espectacles eren de gran magnificència i no tenien cap respecte per la vida humana; algunes vegades monstres artificials eren col·locats al mig del llac. Una de les més grandioses fou la de l'emperador [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], en la qual van participar 3000 homes; també molt nombrosa fou la de [[Domicià]], en què van participar dues flotes equivalents a dues flotes autèntiques; probablement la més gran es va fer sota [[Claudi]] al llac Fucinus amb 19000 participants.
La naumàquia de Cèsar, la localització exacta de la qual a Roma és encara objecte d'hipòtesi, es va fer sens dubte en un simple fossat excavat a la ribera del [[Tíber]].
De la naumàquia d'August es tenen dades més precises. Segons es diu a la ''Res Gestæ'' el llac excavat mesurava 1800 x 1200 [[peu romà|peus romans]]. Tenint en compte les dimensions d'un [[trirrem]] (al voltant de 35 x 4,90 m), a la trentena de navilis utilitzats no els quedava gaire espai per poder maniobrar sobre l'aigua. D'altra banda, considerant que la tripulació d'un [[trirrem]] romà estava composta per uns 170 remers i entre 50 i 60 soldats embarcats, un ràpid càlcul permet concloure que per aconseguir la xifra de 3000 homes, els navilis de la naumàquia d'August van haver de portar embarcats bastants més combatents que els que portava una autèntica flota. L'espectacle consistiria doncs, més en la presència dels vaixells a la immensa piscina i en el combat cos a cos entre les tropes que no en les maniobres de les embarcacions.
No va anar així en la naumàquia de Claudi. Les dues flotes que es van enfrontar estaven compostes cadascuna per 50 embarcacions, la qual cosa correspon al nombre d'unitats que formaven les [[Armada romana|flotes militars]] amb base en [[Misenum]] i [[Ravenna]] durant l'Alt Imperi. D'altra banda, gràcies a la gran extensió del llac Fucino, del qual només es va utilitzar una part, clarament delimitada per a l'ocasió, els navilis van poder realitzar diverses maniobres d'aproximació i envestida. La naumàquia de Claudi va reproduir amb detall un autèntic combat naval.
Segons [[Sext Juli Frontí|Frontí]],<ref>[[Sext Juli Frontí]] ''De aquis urbis Romæ'', 11, 1-2 : ''opus naumachiæ''</ref> les necessitats d'aigua de la naumàquia d'August i dels jardins veïns del ''Trans Tiberim'' van ser la principal raó de la construcció de l{{'}}''Aqua Alsietina'': una gran conducció descoberta que recorria els pendents del [[Janícul]] sobre el monestir de Sant Cosimato. Aquest va ser el principal testimoniatge per la recerca arqueològica sobre la localització de la naumàquia: de l'[[aqüeducte]] i la part del text en què s'indicava que era al ''nemus Caesarum''. Existeixen diverses hipòtesis concurrents sobre la localització exacta: la més recent el situa entre la Via Aurelia al nord i l'església de Sant ''Francesco a Ripa'' al sud, en el llaç del Tíber. El viaducte de l'època republicana descobert a la Via Aurelia, prop de Sant Crisogono, podria llavors haver servit de canal de buidatge de la piscina.
La vida de la naumàquia augusta va ser relativament curta: va ser envoltada i en part reemplaçada ja des del regnat d'August <ref>[[Suetoni]], "Vida d'August", 43, 1</ref> per un bosc (El bosc dels Cèsars), més tard rebatejat com a «Bosc de Gaius i Lucius» .<ref>[[Cassi Dió]], "Història de Roma" 66, 25, 3</ref> Aquesta vasta zona va ser ocupada per construccions probablement partir de finals del segle I.
== Termes romanes ==
{{AP|Termes romanes}}
[[Fitxer:Baths of Diocletian-Antmoose1.jpg|thumb|Les [[Termes de Dioclecià]], a [[Roma]]]]
[[Fitxer:Catalonia Mataró Vil·laRomanaDeCanLlauder Frigidarium.JPG|thumb|Frigidari de la [[vil·la romana de Can Llauder]], a [[Mataró]]]]
Les termes (del [[llatí]] ''thermae'') eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem ''higienicosanitàries''. Són els precursors de les modernes cases de banys, [[sauna|saunes]] i [[balneari|balnearis termals]] i representaven un dels principals llocs de trobada a l'[[antiga Roma]], és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (''[[Patrici (classe romana)|patricii]]'').
[[Juvenal]] (ss. I-II dC) es referia, en la seva cèlebre sentència ''Mens sana i corpore sano'', a la salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes: la higiene personal, l'exercici físic, etc.
Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius; precisament el nom de ''thermae'' deriva del [[grec antic|grec]] θερμός ''thermós'', 'calent', ja que a l'[[antiga Grècia]] ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
Amb el pas del temps, els romans van continuar amb aquesta tradició d'establiments balnearis entorn de fonts medicinals: d'aquesta mena, als [[Països Catalans]] en trobem exemples com les termes de [[Caldes de Malavella]] (l'antiga ''[[Aquis Voconis]]'') i [[Caldes de Montbui]] (''Aquae Calidae''). Però havia de ser sobretot durant l'[[Imperi Romà|Imperi]] quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'[[aqüeducte]]s que abastien les termes de les grans quantitats d'aigua que necessitaven.
De termes n'hi havia de dues menes, una de més senzilla destinada a la [[plebs]] i una altra de més luxosa per als [[patricis]], que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat.
[[File:Termes romanes2.jpg|thumb|[[Banys Romans (Caldes de Malavella)|Termes Romanes]] de [[Caldes de Malavella]]]]
== Casa romana ==
{{AP|Casa romana}}
[[Fitxer:Domusitalica.svg|thumb|250px|Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica]]
La casa romana (en [[llatí]] ''domus'') fou l'habitacle típic de l'[[antiga Roma]], ben conegut gràcies a l'anomenada [[Pompeia#Casa del Menandre|Casa del Menandre]] (pel nom d'un [[pintura al fresc|fresc]] del poeta [[Menandre d'Atenes|Menandre]] trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa [[ciutat|urbana]] habitual durant la [[República Romana|República]] i l'[[Imperi Romà|Imperi]], a diferència de les [[vil·la|vil·les]], habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (''vil·la suburbana''), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines [[agricultura|agrícoles]] (''vil·la rústica'').
De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a [[Pompeia]], on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels [[patricis]], la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la [[plebs]]) vivien en cases de pisos anomenades ''[[insula]]e''.
La ''domus'' constava d'un sol pis, o dos com a màxim. Tenia la planta rectangular i estava aïllada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:
* L'entrada principal solia constar d'un vestíbul (''vestibulum'') en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta (''ostium'' o ''foris''), la qual donava a un corredor anomenat ''[[Fauces (arquitectura)|fauces]]''.
* L'[[atri (pati)|atri]] (''atrium'') era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (''compluvium'') al mig que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja a l'''impluvium'', una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament és on hi havia la [[llar]] (''focus''), on es cuinava i menjava, però a les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als [[lar]]s (el [[larari]] o ''lararium'') i la caixa de cabals. Dues ales (''alae'') a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.
* El ''[[tablinum]]'' estava situat al darrere de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el despatx del ''pater familias'', on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
* Els ''[[cubiculum|cubicula]]'' o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
* Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior –com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors– o bé donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (''tabernae'').
* Moltes cases tenien un jardí (''hortus'') al llarg de la paret posterior.
* Al fons de l'edificació hi solia haver una quadra amb una pila, on es guardaven els carruatges i les àmfores, i una habitació per al capatàs dels [[esclavitud#L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques|esclaus]] (el ''[[villicus]]'') i les habitacions d'aquests. Pel que sembla, aquest tipus d'habitatge era usat per propietaris de certa importància que residien a la ciutat i tenien les terres a una distància curta. Quan els propietaris no tenien esclaus no existien les dependències destinades a aquests.
== Insula ==
[[Fitxer: OstianInsula.JPG|thumb|Ruïnes d'una '''''insula''''' a [[Òstia]]]]
Una [[insula]] (mot [[llatí]] que significa '[[illa]]', en plural '''''insulae'''''; es pronuncia [[esdrúixol]], amb l'accent sobre la ''i'') era, al final del [[República Romana|període republicà]] i durant el [[Imperi Romà|període imperial]] [[Antiga Roma|romà]], un bloc d'[[habitatge]]s, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les ''insulae'' eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars (o ''[[casa romana|domus]]'').
Les ''insulae'' es construïen de [[maó (construcció)|maó]] i [[argamassa]] i eren similars als edificis d'apartaments actuals. Els exemples més ben conservats, datats als segles [[segle II|II]] i [[segle III|III]], es troben a [[Roma]] prop del [[Capitoli]], a [[Òstia]] –el port de Roma–, [[Pompeia]] i vora la [[Vil·la Adriana]] a [[Tívoli]], entre d'altres.
Es poden classificar en dos tipus bàsics:
* Les del ''primer tipus'' tenien tallers i botigues (''tabernae'') a la planta baixa. A l'entresol s'hi disposaven els allotjaments per als treballadors d'aquests negocis i les plantes superiors es dividien en apartaments.
* A les del ''segon tipus'', a la planta baixa, en comptes de botigues i tallers s'hi disposaven els habitatges al voltant d'un jardí o un passadís.
En l'[[urbanisme]] romà, també s'anomenaven ''insulae'' les [[illa de cases|illes de cases]] entre carrer i carrer.
== Aqüeductes ==
[[Fitxer:PuentedelDiablo.jpg|thumb|250px|Aqüeducte romà prop de Tarragona, anomenat [[Aqüeducte de les Ferreres|Pont de les Ferreres]] o del Diable: 217 metres de llarg i 27 d'altura, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superior.<ref name="Diccionari"/>]][[Fitxer:Einbeek - Moehlkanal - Aquadukt.jpg|thumb|Aqüeducte del [[Mühlenkanal]] damunt del [[Krummes Wasser]] a [[Einbeck]]]]
L'[[aqüeducte romà]] era un conducte artificial que permetia transportar l'[[aigua]] en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 51; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}} </ref> De totes maneres el terme s'aplica sobretot a aquests últims.<ref>{{diec|aq|CE1=ü|PAR2=educte}}</ref> Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del [[terreny]] per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat.<ref name="Diccionari"/> Al principi de tot un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al ''castella aquarum'' des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les [[Font Pública|fonts públiques]] i les [[Termes romanes|termes]], i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat (''aqua caduca'') també es distribuïa entre particulars.<ref name="Diccionari"/>
Pel que fa a l'[[arquitectura|estil arquitectònic]] dels ponts és sempre molt semblant: A sota, uns [[Pilar (arquitectura)|pilars]] que sobresurten de terra i a partir d'aquí es van succeint nivells o pisos, cadascun dels quals està format per [[Arc (arquitectura)|arcs]] semicirculars successius. A la part superior s'hi troba el canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones ([[viaducte]]), tot i que això no és tan habitual.
[[Fitxer:Acueducto de Segovia 01.jpg|thumb|L'[[Aqüeducte de Segòvia]] vist des de la base.]]
Els ponts d'aqüeductes antics més coneguts a [[Europa]] són els que encara avui es mantenen, herència de l'[[Imperi Romà]]. A Itàlia sobresurten els diversos [[Aqüeductes de Roma]]. A França es troba el famós [[Pont del Gard]]. A Espanya destaquen l'imponent [[Aqüeducte de Segòvia|Aqueducte de Segòvia]] i el de [[Aqüeducte de los Milagros|Los Milagros a Mèrida]]. A Catalunya el més important de tots és el de [[Aqüeducte de les Ferreres|Les Ferreres]] a Tarragona. Són [[construcció|construccions]] que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, atès que s'edificaven per a abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves locals que disposaven.
A Catalunya encara es conserven restes menors de ponts d'aqüeducte a [[Barcelona]], [[Pineda de Mar]] ([[Aqüeducte romà de Can Cua|Can Cua]]) i [[Sant Jaume dels Domenys]],<ref name="Diccionari"/> a les Illes Balears hi ha restes com l'[[Aqüeducte de s'Argamassa]] i al País Valencià s'hi poden trobar les [[restes de l'aqüeducte romà d'Altea]] o l'[[Aqüeducte de Peña Cortada]]. A més, es construïren aqüeductes a nivell local, com l'[[aqüeducte d'en Caixa]], de Palafrugell.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom = Arbat i Robles|nom = Núria|títol = Palafrugell i l'aigua|pàgines = Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona|any = 2015|edició = Quaderns de Palafrugell 24|cognom2 = Granés i Cortey|nom2 = Josep Oriol}}</ref>
== Via romana ==
{{AP|Via romana}}
[[Fitxer:PompeiiStreet.jpg|thumb|250px|Via romana a [[Pompeia]]]]
Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'[[Imperi Romà]].
Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el [[comerç]] i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L'anomenat ''Itinerari d'Antoní'' és el document antic més complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del [[segle III]].
Fins a finals del [[segle IV aC]], les calçades romanes eren poc més que senders que conduïen a [[Roma]] des de les distintes ciutats del [[Laci]]. Des d'aquest moment van començar a construir-se segons un pla establert, dissenyat conjuntament amb el programa tàctic d'expansió. En tenir un significat militar considerable, es van desenvolupar sistemes més complexos de construcció de calçades, en vista a fer-les més permanents i millors per a suportar diferents tipus de trànsit. Es van usar pedres de distintes grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s'establia una capa de pedres més reduïdes. En alguns casos, normalment en les rutes més importants, sobre aquests fonaments es col·locava un ferm de llambordes.
== Galeria d'imatges ==
<center>
<gallery>
Fitxer:Colosseum in Rome, Italy - April 2007.jpg|[[Coliseu de Roma]]
Fitxer:Arco di settimio severo 00.JPG|[[Arc de Septimi Sever]]
Fitxer:0 Pantheon - Piazza della Rotonda - Rome (1a).JPG|[[Panteó d'Agripa]]
Fitxer:Traiano mercati.jpg|[[Mercats de Trajà]]
Fitxer:Basilica of Maxentius.JPG|[[Basílica de Maxenci]]
Fitxer:Tabularium 01.JPG|[[Tabulari]]
Fitxer:Aqueduct of Segovia 08.jpg|[[Aqüeducte de Segòvia]]
Fitxer:Teatro romano de Mérida (2).jpg|[[Teatre romà de Mèrida]]
</gallery>
</center>
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia en català ==
* R. Cornadó (i cols.). ''Les muralles de Tarragona'', Tarragona, Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, 1998.
* X. Dupré. ''L'Arc romà de Berà : Hispania Citerior'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994.
* R. Mar Medina. ''El Palatí : la formació dels palaus imperials a Roma'', Tarragona, Universitat Rovira i Virgili/Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2005.
* J. Oliver-Bonjoch. ''Arquitectura i societat a la Roma Imperial'', Barcelona, Edicions UPC, 2004.
== Vegeu també ==
* [[Antefixa]]
{{commonscat}}
{{Antiga Roma}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Arquitectura romana| ]]
| 