Globalització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 213.250.159.223. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 110:
L'[[antiglobalització]] promulga que la globalització no pot ser vista tan sols com un procés impulsat i controlat per [[empreses multinacionals]] (EMNs) i les elits integrades per les persones més riques i poderoses del món. En el curs del [[segle XX]] van sorgir una gran quantitat de moviments i organitzacions [[social]]s de projecció planetària en els camps dels [[drets humans]],<ref>{{ref-web|url=http://www.hrw.org/node/75134 |títol=Our History |consulta=29/3/2012 |obra= |editor=Human Rights Watch |data= |llengua=anglès }}</ref> o la defensa del [[medi ambient]].<ref>{{ref-web|url=http://www.worldwildlife.org/who/index.html |títol=Who We Are |consulta= |obra= |editor=World Wildlife Fund |data=2012 |llengua=anglès }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.greenpeace.org/international/en/about/history/amchitka-hunter/ |títol=Amchitka: the founding voyage |consulta=29/3/2012 |obra= |editor=Greenpeace |data= |llengua=anglès }}</ref>
De la mateixa manera una heterogènia quantitat de moviments [[cultura]]ls i esportius es conformen el [[segle XIX]] i sobretot el [[segle XX]], com a corrents globals. La globalització uniformitza les expressions culturals, les modes i les llengües, les modifica al gust dels empresaris i les expandeix fortament a la resta del món tot eliminant totes les altres.
De l{{cita|''El combat es dóna, en realitat, entre els que volem una globalització inclusiva, basada en la cooperació i la seguretat, i aquells que volen que totes les decisions les prengui el mercat.''|[[Susan George (Politòloga)|Susan George]], vicepresidenta d'ATTAC France<ref>{{ref-web|cognom=Rucht |nom=Dieter |url=http://depts.washington.edu/ccce/assets/documents/Rucht,SocialMovelents%26Globalization.pdf |títol=Social Movements Challenging Neo-liberal Globalization |consulta=8/4/2012 |obra= |editor= |data= |llengua=anglès }}</ref>}}▼
Des del mateix moment en què comença la globalització com a procés històric, emergeix una visió crítica que va fer eclosió el [[30 de novembre]] de [[1999]] en el que s'ha anomenat la ''[[batalla de Seattle]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lynn |nom=Owens |cognom2=Kendall |nom2=Palmer, L. |article=Making the News: Anarchist Counter Public Relations on the World Wide Web |url=http://www.csun.edu/~vcspc00g/454/anarchy%26webpr-csmc.pdf |llengua=anglès |consulta=6/4/2012 |publicació=Critical Studies in Media Communication |volum=vol.20 |exemplar=n.4 |data=desembre 2003 |pàgines=p.335-361 |citació=They state that "[t]he protests in Seattle brought attention not only to the WTO and its policies, but also to the widespread organized opposition to those policies."}}</ref> Aquell dia, desenes de milers de persones convocades per una inèdita aliança entre el moviment sindical i les organitzacions ecologistes i més de 1.500 organitzacions, es van mobilitzar contra l'[[OMC]] i van fer fracassar l'anomenada ''[[Ronda del Mil·lenni]]''.<ref>{{ref-web|url=http://www.parliament.uk/documents/commons/lib/research/rp99/rp99-107.pdf |títol=Millennium Trade Talks and the 'Battle in Seattle' |consulta=6/4/2012 |obra=Research paper 99/107 |editor=UK Government |data=15/12/1999 |llengua=anglès }}</ref>
▲
== Vegeu també ==
Linha 117 ⟶ 121:
* [[Governament mundial]]
== Referències
{{referències}}
| |||