Viquipèdia

Català: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
La Llitera n'és el nom original
Cap resum de modificació
Línia 67:
** [[Illes Balears]], on és la llengua pròpia i cooficial juntament amb el castellà, es parlen diverses variants dialectals. És la llengua habitual del 46% de la població.
** En la major part de la [[Comunitat Valenciana]], on és la [[llengua pròpia]] i on es parla la [[dialecte|varietat dialectal]] anomenada oficialment i genèricament [[valencià]], no és uniforme a tot el territori, ja que hi ha tres subdialectes amb matisos de diferència. De fet, la zona septentrional [[Comunitat Valenciana|valenciana]] i la meridional [[Catalunya|catalana]] comparteixen un mateix dialecte, el [[valencià de transició]]. En aquesta zona, el català és la llengua habitual del 40,1% de la població. Per al conjunt de la Comunitat Valenciana és la llengua habitual d'un 25% de la població, aproximadament. ''Per a més informació, vegeu l'article [[valencià]]''.
** A la zona oriental d'[[Aragó]] ([[Franja de Ponent]]), territori format per les [[comarques]] de [[La Llitera]] i el [[Matarranya]], i prop de la meitat dels municipis de la [[Ribagorça]], [[Baix Cinca]] i [[Baix Aragó]] -– Casp; la tenen com a llengua habitual prop de 30.000 persones, el 70% de la població del territori. A Aragó el català no és oficial, però des de 1990 ha guanyat cert reconeixement en la legislació autonòmica. El [[17 de desembre]] de 2009 les Corts d'Aragó van aprovar un dictamen per promoure i fomentar les llengües pròpies d'Aragó.<ref> [http://www.cortesaragon.es/usuarios/documentacion/documentacion/17-18dic/lenguas.pdf Dictamen de la comissió d'Educació, Cultura i Esport sobre la proposició de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de Sessió Plenària de les Corts d'Aragó del 17 de desembre de 2009], [http://www.cortesaragon.es/usuarios/documentacion/documentacion/17-18dic/lenguas.pdf Dictamen de la comissió d'educació, cultura i esport sobre la proposició de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó] </ref>
** Una petita [[comarca]] de la [[Regió de Múrcia]], coneguda com [[el Carxe]], on el català, en aquest cas valencià, és parlat per unes cinc-centes persones, encara que no és oficial.
* [[França]]
Línia 158:
* <span style="font-variant: small-caps;">tabula</span> > ''taula'' (oc. ''taula'', fr. ''table'', it. ''tavola''); contra <span style="font-variant: small-caps;">mēnsa</span> > esp. i port. ''mesa''.
 
Segons ''[[Ethnologue]]'', i a manca de dades referents als francès, el català té en l'italià la llengua més propera en similaritat lèxica fora del diasistema occitanoromànic: 87% de semblança amb l'italià , 85% amb el portuguès i el castellà, 76% amb el [[ladí]], 75% amb el sard i 73% amb el romanès.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ethnologue.com/language/cat|títol=Catalan|consulta=2019-03-09|llengua=en}}</ref>
 
=== Alfabet i caràcters ===
Línia 495:
Existeixen dos estàndards principals per a la llengua catalana, el regulat per '''l'[[Institut d'Estudis Catalans]]''', l'estàndard general vàlid per a tot el domini lingüístic, tenint com a centre l'ortografia establerta per [[Pompeu Fabra i Poch]] però amb els trets gramaticals i ortogràfics característics del català central<ref>{{Ref-llibre |cognom=Massot i Muntaner |nom=Josep |títol=Antoni M. Alcover i la llengua catalana |url=http://books.google.cat/books?id=GTjjuRy0lvQC&pg=PA153&dq=ortografia+Pompeu+Fabra+catal%C3%A0+central&hl=ca&ei=SLurTfyTEenS4wa7utSaCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDEQ6AEwBA#v=onepage&q=ortografia%20Pompeu%20Fabra%20catal%C3%A0%20central&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1985 |pàgines=p.153 |isbn=8472027457 }}</ref> no influenciats pel castellà, i el regulat per '''l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]''', estàndard d'àmbit restringit vàlid per al País Valencià, centrat en l'estandardització del valencià prenent com a base les [[Normes de Castelló]], és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però adaptada a la pronúncia del [[català occidental]] i als trets que caracteritzen els dialectes [[valencià|valencians]].
 
L'estàndard de l'IEC, ultra tenir com a base els trets del català central, pren també trets d'altres dialectes considerant-los com a estàndard. Tot i això, la diferència més notable de tots dos estàndards és l'accentuació de moltes "e" tòniques, per exemple: ''francès'' o ''anglès'' (IEC) -– ''francés'' o ''anglés'' (AVL), ''cafè'' (IEC) -– ''café'' (AVL), ''conèixer'' (IEC) -– ''conéixer'', ''comprèn'' (IEC) -– ''comprèn'' (AVL). Això és degut a la diferent pronunciació d'algunes "e" tòniques, especialment les Ē ("e" llargues) i les Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí, en ambdós blocs del català, on al bloc oriental es pronuncia {{IPA|[ɛ]}} a l'occidental es pronuncia [e]. Malgrat açò, l'estàndard de l'AVL manté l'accent greu "è", sense pronunciar-se obert al bloc occidental, en algunes paraules com són: ''què'', ''València'', ''èter'', ''sèsam'', ''sèrie'' i ''època''.
 
També hi ha altres divergències com l'ús de '''tl''' en alguns mots per l'AVL en comptes de '''tll''' com en ''ametla''/''ametlla'', ''espatla''/''espatlla'' o ''butla''/''butlla'', l'ús dels determinants demostratius elidits (''este'', ''eixe'') igual que els reforçats (''aquest'', ''aqueix'') o l'ús de moltes formes verbals comunes en el valencià, i moltes esteses pel bloc occidental, com les formes del subjuntiu o l'escriptura dels incoatius tant en '''-ix-''' com en '''-eix-''' o l'ús preferent del morfema '''-e''' de la 1a persona singular del present d'indicatiu.
Línia 646:
 
==== Dades sociolingüístiques ====
Les dades sociolingüístiques referides al [[valencià]] publicades al ''Llibre blanc de l'ús del valencià -– I'' editat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] el 2005<ref>[http://www.avl.gva.es/ampliaedicions.asp?id=84&cat=Publicacions ''Llibre blanc de l'ús del valencià - I''], Publicacions de Acadèmia Valenciana de la Llengua</ref> són:
 
* Quant a les quatre habilitats lingüístiques:
El 76% de la població del País Valencià de més de quinze anys entén el valencià. Poc més de la meitat, el 53% és capaç de parlar-lo. El 46% està capacitada per a llegir-lo, i el 25% pot escriure'l.
Linha 763 ⟶ 764:
=== Andorra ===
{{Principal|Llengües d'Andorra}}
 
La llengua [[llengua pròpia|pròpia]], [[llengua nacional|nacional]] i [[llengua oficial|oficial]] d'Andorra és el català. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com a idioma oficial.<ref name="cat.llengaand">{{ref-web |url=http://www.catala.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2&Itemid=4 |títol=La llengua a Andorra |obra=catala.ad |editor=Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra) |data= |consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del {{segle|XX|s}}: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% -màxima–màxima històrica-històrica– i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.<ref name="cat.llengaand" /><ref>{{ref-web |url=http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/parra.pdf |títol=Emigración y política educativa |obra= |editor=Aula Intercultural |data= |consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref>
 
D'acord amb el Centre de recerca sociològica de l'[[Institut d'Estudis Andorrans]], el català és la [[llengua materna]] del 38,8% de la població, seguida pel [[castellà]] amb un 35,4% i a certa distància del [[portuguès]] (15%) i [[francès]] (5,4%). Si només es té en compte la gent de nacionalitat andorrana, el percentatge de persones que tenen la llengua catalana com a materna ascendeix fins al 64%. Dels residents espanyols a Andorra un 56% tenen com a llengua pròpia el castellà i el 36% el català. La proporció de persones que tenen com a llengua materna el català, és més elevada entre els majors de 55 anys (un 58%), mentre que els més joves diuen en major proporció que el castellà és la seva llengua materna (un 48% dels que tenen entre 18 i 24 anys).<ref name="iea2005">{{ref-web |url=http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/llengua3trimestre2005.htm |títol=Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005 |obra= |editor=Institut d'Estudis Andorrans |data=2005 |consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Linha 808 ⟶ 810:
{{Principal|Alguerès}}
Segons una enquesta d'usos lingüístics a [[L'Alguer]], realitzada per la Generalitat de Catalunya el [[2004]], el coneixement de l'alguerès és el següent:<ref>{{ref-web |url=http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/EULA2004.pdf|títol=Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer 2004<!--Títol generat per bot-->|consulta=22 de juliol de 2012}}</ref>
* L'entén: – 90,1%,
* El llegeix: – 46,5%,
* El parla: – 61,3%,
* L'escriu: – 13,6%.
 
El 22,4% dels algueresos té el català com a primera llengua, però en l'ús social baixa al 13%, i en el camp escolar predomina l'[[italià]]. La percepció que té la població és que l'[[alguerès]] es parla més que fa cinc anys, ara bé també es creu que es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.
Linha 856 ⟶ 858:
Entre les seves tradicions vives destaca el [[Cant de la Sibil·la]], que segons la tradició es canta la nit de [[Nadal]] a l'Alguer, de la mateixa manera que a altres regions de [[cultura catalana]] com [[Mallorca]] o la ciutat [[País Valencià|valenciana]] de [[Xeraco]].<ref>[http://www.publivideo.it/alguer/sibilla.htm Informació sobre el Cant de la Sibil·la a l'Alguer i a Mallorca]</ref> En els últims anys hi ha hagut un ressorgiment de la música cantada en la llengua local. Entre els més famosos protagonistes d'aquesta nova onada destaquen artistes com la cantant [[Franca Masu]].
 
Nova llei a Sardenya del dia 27 de juny de 2018. Per primera vegada a la història, Sardenya ha aprovat una llei de regulació integral de la llengua catalana de l’Alguer. El Consell Regional ha aprovat la nova llei per a dotar de tanta protecció com sigui possible les altres llengües de l'illa de Sardenya (Elel català, el sard i el ligur).<ref>{{Ref-web|url=http://www.algheronews.it/legge-lingua-positivo-per-alghero/|títol=Legge lingua, positivo per Alghero|consulta=5 de juny de 2018|llengua=Italià|editor=Alghero News|data=28 giugno 2018}}</ref>
 
L’impulsor de la llei, Paolo Zedda (MDP), ha defensat les llengües de Sardenya cap a un reconegut bilingüisme, com passa en altres comunitats lingüístiques protegides a Itàlia, com la de Trentino i la Val d’Aosta.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/sardenya-reconeix-oficialment-el-catala-de-lalguer-i-oficialitza-el-sard/|títol=Sardenya reconeix oficialment el català de l’Alguer i oficialitza el sard|consulta=5 de juliol de 2018|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Linha 869 ⟶ 871:
 
== El català en l'àmbit digital ==
Fins al moment l'adveniment de la digitalització ha estat positiva per al català. A diferència del món de la impremta on les barreres d'entrada (econòmiques, legals, etc.) han estat tradicionalment adverses al català, la popularització d'Internet a partir de 1994 a Catalunya va venir acompanyada d'una presència evident del català tant en l'àmbit institucional (Gencat, Diba, Ajuntament de Barcelona, etc.) com econòmic (La Caixa), social (entitats) i fins i tot personal (webs personals), tendència que s'accelera amb els blogs i el web 2.0.<ref name="Liu2006">{{citar ref |títol =Web 2.0, blocs, espai públic i llengua catalana: anàlisi i expectatives per al treball tècnic |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2006 |url =http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128266/177468 |consulta = Agost 2015 }}</ref> Les primeres xarxes socials fortament arrelades a Catalunya, Facebook i Tuenti (2010), disposen d'una interfície plenament operativa en català. Twitter no ho fa, però el català es defineix com la 19 llengua d'ús en aquesta xarxa.<ref name="Babel2012">{{citar ref |títol =The Twitter of Babel: Mapping World Languages through Microblogging Platforms |editor =[[Cornell University Library]] |obra =Web |data =2012 |url =http://arxiv.org/abs/1212.5238 |consulta = Agost 2015 }}</ref>
 
Més tard, Twitter introdueix el català a la interfície d'ordinador (2012), però no a la mòbil.
També incorporen el català les principals marques del sector digital en l'àmbit global (Google i Microsoft) en els seus productes estrella. També hi influeix positivament l'interès tecnològic dels territoris on es parla català (cal tenir present que el català és la 8a llengua en penetració d'Internet entre la ciutadania) i l'any 2006 el català és també la 9a llengua als blocs, en aquell moment en eclosió.<ref name="Sapiens2015">{{citar ref |títol =1.000 anys de català Sàpiens núm. 160 |editor =[[Sapiens Edicions]] |obra = |data =2015 |consulta = setembre 2015 }}</ref>▼
 
▲També incorporen el català les principals marques del sector digital en l'àmbit global ([[Google]] i [[Microsoft]]) en els seus productes estrella. També hi influeix positivament l'interès tecnològic dels territoris on es parla català (cal tenir present que el català és la 8a llengua en penetració d'Internet entre la ciutadania) i l'any 2006 el català és també la 9a llengua als blocs, en aquell moment en eclosió.<ref name="Sapiens2015">{{citar ref |títol =1.000 anys de català Sàpiens núm. 160 |editor =[[Sapiens Edicions]] |obra = |data =2015 |consulta = setembre 2015 }}</ref>
Dues claus de l'ús del català a la xarxa són la versió catalana de la Viquipèdia, 17a del món i de les primeres en articles de qualitat, i el naixement del domini .cat, amb 100.000 dominis. D'altra banda, gràcies a la mateixa demanda ciutadana i empresarial i a la tasca d'agents com l'entitat sense ànim de lucre Softcatalà, els principals sistemes operatius d'ús comú (Windows, Linux, Android, Ios, etc.).<ref name="Liu2000">{{citar ref |títol =Softcatalà. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2006 |url =http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128615 |consulta = Agost 2015 }}</ref>▼
 
▲Dues claus de l'ús del català a la xarxa són la versió catalana de la Viquipèdia, 17a del món i de les primeres en articles de qualitat, i el naixement del domini .cat, amb 100.000 dominis. D'altra banda, gràcies a la mateixa demanda ciutadana i empresarial i a la tasca d'agents com l'entitat sense ànim de lucre Softcatalà, els principals sistemes operatius d'ús comú ([[Microsoft Windows|Windows]], [[Linux]], [[Android]], Ios, etc.).<ref name="Liu2000">{{citar ref |títol =Softcatalà. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2006 |url =http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128615 |consulta = Agost 2015 }}</ref>
 
El català disposa d'un bon equipament en tecnologies de traducció automàtica, àmbit en què se situa al nivell de llengües com l'italià o l'alemany. La situació és més negativa en la resta de tecnologies de la llengua,<ref name="Meta2012">{{citar ref |títol =La Llengua catalana a l'era digital |editor =[[UPC. Metanet]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www.meta-net.eu/whitepapers/e-book/catalan.pdf |consulta = Agost 2015 }}</ref> amb aplicació en àmbits com la Internet de les coses, els sistemes de navegador i control d'automòbils, poca presència en l'àmbit de la intel·ligència artificial i els agents personals.
Linha 886 ⟶ 889:
=== Dins l'Estat espanyol ===
Dins l'Estat espanyol, els drets lingüístics els marquen la [[Constitució]] i els [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'Autonomia]].
 
La Constitució, en l'Article 3, estableix que "El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts". En conseqüència, el català és oficial però només és obligat conèixer el castellà.
 
Aquest mateix article estableix que les altres llengües d'Espanya seran també oficials en els territoris autònoms d'acord amb els seus Estatuts respectius. La llengua catalana s'estableix com a oficial en tres estatuts d'autonomia: Catalunya, País Valencià i Balears.
 
Linha 892 ⟶ 897:
Recentment l'Estat espanyol està immers en un procés d'actualitzacions dels Estatuts d'Autonomia. Però des del punt de vista lingüístic els canvis no són substancials:
* El nou [[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007|Estatut d'Autonomia de les Balears]] aprovat en març de 2007 no contempla cap canvi lingüístic respecte de l'anterior.
* La reforma de l'[[Estatut d'Autonomia del País Valencià]] aprovada en abril de 2006, canvia el terme ''valencià'' pel d'''idioma'' ''valencià''. I s'afegien dos paràgrafs a l'article 6è: el 1r, on estableix "La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.", no és una gran novetat, ja que, la [[Llei d'ús i ensenyament del valencià]] ja en parlava. I l'últim, on s'estableix l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] com a institució normativa de l'idioma valencià.
* El nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]] és l'únic que estableix alguns canvis importants pel que fa a l'estatut jurídic de la llengua:
** Drets i deures lingüístics. En primer lloc s'afigeix el deure de conèixer el català. D'aquesta manera tothom té el dret de conèixer el castellà i el català, dret d'emprar el castellà i el català, el deure de conèixer el castellà i el català.
Linha 943 ⟶ 948:
El [[castellà]] ha acollit sempre, i encara ho fa, mots d'origen català. Per això s'hi troben moltes paraules de procedència catalana com ara ‘anguila' (anguila), ‘añorar' (enyorar), ‘bajel' (vaixell), ‘buque' (buc), ‘capicúa' (capicua), ‘clavel' (clavell), ‘cohete' (coet), ‘faena' (feina), ‘mercader' (mercader), ‘papel' (paper), ‘pólvora' (pólvora), ‘reloj' (rellotge), ‘sastre' (sastre), ‘semblante' (semblant), ‘timonel' (timoner) i ‘turrón' (torró).<ref name="gencat1308x"/>
 
Moltes altres llengües han manllevat en menor mesura mots al català: l'italià estàndard, el portuguès, l'alemany, etc. El francès també ho ha fet. Així, mots francesos com ara ‘abricot' (albercoc), ‘baraque' (mena de barraca), ‘galère' (galera), ‘misaine' (vela mitjana) o ‘papier' (paper) són d'origen català. Algun d'aquests mots ha passat després del francès a altres idiomes com ara l'anglès, una llengua a la qual és més difícil que hagin arribat directament els catalanismes. Tenen possiblement aquest origen, per exemple, els mots anglesos ‘apricot' (albercoc), ‘barrack' (caserna), ‘mizen' (vela ‘mitjana') i ‘paper' (paper).<ref name="gencat1308x"/> En [[anglès]] -– que fa part de les [[llengües germàniques occidentals]] -– han arrelat també diversos mots com [[Allioli]], [[Barraca]] i [[Paella]] en la seva llengua.
 
==Institucions i organitzacions entorn de la llengua==
Linha 959 ⟶ 964:
* etc.
 
== Obres cabdals de lexicografia -– diccionaris, gramàtiques i altres eines ==
 
===Diccionaris monolingües===
 
Linha 971 ⟶ 977:
Moltes de les següents eines són accessibles en línia de forma gratuïta:
* [[TermCat]] - Centre de Terminologia de la Generalitat de Catalunya, on es poden cercar termes de camps especialitzats, com ara la gastronomia, l'agricultura, etc. Les entrades en català mostren les equivalències en castellà, i sovint també en anglès, francès i alemany, i a vegades també en italià (i llatí, segons el cas). Els termes es poden cercar a partir de qualsevol idioma dels inclosos.
* ''Diccionari de la llengua catalana multilingüe'', de l'[[Enciclopèdia Catalana]] - aquest–aquest diccionari inclou català, castellà, anglès, francès i alemany.
* Els diccionaris bilingües de l'[[Enciclopèdia Catalana]], com ara català-anglès i anglès-català, català-castellà i viceversa, passant pel [[Diccionari sànscrit-català]] d'Òscar Pujol (2006), el català-llatí, llatí-català, etc.
*''L'Oxford Catalan-English Dictionary'', d'[[Oxford University Press]], a les beceroles...
* Les eines de traducció en línia, com ara [[Google Translate|''Google Translate'']].
 
===Gramàtiques, normes===
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Català»