Diferència entre revisions de la pàgina «Émile Durkheim»

22 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
títol en negreta
m (Robot treu negreta dels títols)
m (títol en negreta)
L’autor examina els ''fets socials'' (objecte d’estudi) com si fossin coses, entenent com a cosa tot allò que és donat, que s’ofereix o que s’imposa a l’observació i que no pot ésser modificat per simple voluntat pròpia. Des d’aquesta perspectiva, s’aconsegueix l’objectivitat necessària per a la seva anàlisi científica. Parafrasejant a Durkheim: “''Tractar als fenòmens com a coses, és tractar-los en qualitat de dada que constitueixen el punt de partida de la ciència''”. (Durkheim, 1986, p.68).
 
==='''El suïcidi (1897)''''' ''===
En aquesta obra, Durkheim pretén exemplificar la seva teoria sociològica analitzant objectivament el que es pot considerar uns dels actes més individual i personal existent, el suïcidi. Sense cap mena d’interès envers el motiu individual que pot donar peu a tal esdeveniment, se centra en explicar les variacions en les taxes de suïcidi comparant-les amb les d’altres països.  
[[Fitxer:Le Suicide, Durkheim.jpg|miniatura|244x244px|Portada de l'edició francesa original del ''suïcidi'']]
Durkheim mostrà dues corrents socials suicidògenes: la integració i la regulació. La integració és la vinculació que tenim envers la societat, aquesta variable està assegurada per la moral; mentre que la regulació correspon al grau de constricció externa sobre les persones, constant assegurada per l’element normatiu o reglamentari.
 
* Suïcidi altruista: L'individu té una integració social tant forta que es suïcida per la seva sensació de pertinença a la societat i sent que es el seu deure fer-ho. Perspectiva beatificada despres de la vida i es suïcida en nom d'un bé major. Un clar exemple en són els [[Kamikaze|kamikazes]]. Aquesta relació és patològica perquè la persona perd el sentit d'individualisme. Aquest tipus de suïcidi consisteix a oferir la seva vida per algun ideal. L'individu sacrifica la seva vida en honor a qui ell creu que se'n beneficiarà.<sup>[[Suïcidi#cite%20note-%3A0-12|[12]]]</sup>
* Suïcidi egoista: L'individu manca d'integració social (els homes ja no li troben sentit a la vida). Es troba en societats o grups en els que l'individu no està totalment integrat en la unitat social global. Màxima expressió d'individalismeindividualisme. Mostra que fins i tot els individus més aïllats i menys conectats s'expliquen a través de corrents socials. . Es genera el sentiment de no pertànyer a la societat, ni que la societat li pertany. Un clar exemple son els adolesents que pateixen [[Bullying|assetjament escolar]].<sup>[[Suïcidi#cite%20note-%3A0-12|[12]]]</sup>
* Suïcidi fatalista: s'associa a la regulació excessiva. Només és mencionat en una nota a peu de pàgina. Son un clar exemple els [[esclaus]]<sup>[[Suïcidi#cite%20note-%3A0-12|[12]]]</sup>
* Suïcidi anòmic: S'associa a situacions en que les forces reguladores de la societat deixen d'actuar, les normes no es reconeixen: les passions no estan controlades i les persones ens convrtimconvertim en esclaves d'aquestes. L'[[anomia]] és per a Durkheim el que per a altres autors, a partir de [[Hegel]], és alienació. Per a ell, és la fragmentació social, el desajustament de normes, la manca de solidaritat social, pèrdua de sentit fruit de la modernització (el progrés d'industrialització crea noves necessitats que no es poden satisfer).
 
Contràriament a l’òptica weberiana, des d’on s’analitzaria el suïcidi partint de la intenció de l’actor; Durkheim percep l’acte en qüestió, no com a un fet individual, sinó com a un indicador social que mesura el grau de cohesió social d’una societat.
55.444

modificacions