Hipopòtam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.103.65.57. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
| periode = [[Pliocè superior]]
| imatge = Nijlpaard.jpg
| peu = L'hipopòtam comú, ''Hippopotamus amphibius''
Línia 9:
[[Fitxer:Hippopotamus @ Barcelona zoo.jpg|thumb|Hipopòtams al [[Zoo de Barcelona]]]]L''''hipopòtam''' (''Hippopotamus amphibius''), del [[Grec modern|grec]] ''ιπποπόταμος'', «cavall de riu», és un gran [[mamífer]] herbívor que habita [[Àfrica]]. És un dels dos membres de la família [[Hippopotamidae]]; l'altre és l'hipopòtam nan, ''Choeropsis liberiensis''.
Passa el dia en grups a l'aigua dolça i al fang, ja que, en transpirar molt més que gran part dels animals, és molt vulnerable a les [[insolació (patologia)|insolacions]]. Pot tancar els narius i romandre submergit durant 10 minuts, sura i és molt àgil a l'aigua. S'alimenta a terra ferma, ingerint fins a 50
Malgrat el seu aire innocent, és un dels animals més perillosos per a l'home, essent el més mortífer d'Àfrica. Els seus ullals mesuren 50
== Característiques ==
Línia 17:
Són animals gregaris que viuen en grups de fins a quaranta individus. La seva esperança de vida és d'entre 40 i 50 anys. Les femelles arriben a la maduresa sexual als cinc o sis anys i tenen un període de gestació de 8 mesos.
Els hipopòtams mesuren de mitjana 3,5 metres de longitud i 1,5 metres al garrot per a un pes de
Els ulls, les orelles i els narius de l'hipopòtam estan col·locats a l'extrem del cap, el que els permet passar la major part de la jornada amb el seu cos immergit a les aigües de rius tropicals, per quedar-se al fresc i impedir la [[insolació (patologia)|insolació]]. Per protegir-los encara més del sol, la seva pell secrega una mena de protector solar natural de color vermellós. Aquesta secreció és de vegades dita «suor de sang», però no és, en realitat, ni sang ni suor. En principi incolor, vira al taronja-vermell al cap d'alguns minuts i es fa finalment marró. Dos pigments diferents han estat identificats en les secrecions, un vermell i un taronja, dos pigments extremadament àcids. Es diu el pigment vermell àcid hipposudorique i el pigment ataronjat àcid norhipposudorique. S'ha descobert que el pigment vermell inhibeix el creixement dels bacteris patògens, el que deixa a creure que la secreció té un efecte antibiòtic. L'absorció de la llum per aquests dos pigments és màxima en la gamma ultra violeta, el que equival a l'efecte d'una pantalla solar. Com que els hipopòtams secreten aquests pigments arreu del món, no sembla que siguin els aliments que en són la font. La realitat és que els animals poden sintetitzar els pigments a partir de precursors com la [[tirosina]] que és un [[aminoàcid]]. (Saikawa et alii. 2004).
| |||