Sagunt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Platges: elimine subcategories innecessàries |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''[[Futbol Club Barcelona|Sagunt]]''' (històricament conegut com a '''
▲'''Sagunt''' (històricament conegut com a '''Morvedre''', també fou anomenat [[Arse]]) és un municipi [[País Valencià|valencià]] situat a la comarca del [[Camp de Morvedre]].
La ciutat té dos nuclis principals: el [[Nucli antic de la Vila de Sagunt|nucli històric]] a les faldes del castell i del teatre romà, i el [[Port de Sagunt]], situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.278 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2017]]), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589, segons INE 2016) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.
Linha 33 ⟶ 10:
; Límits:
== Història ==
Linha 43 ⟶ 19:
El [[Tractat de l'Ebre]] va finalitzar la [[primera guerra púnica]] marcant els límits de la inluència entre [[Cartago]] i Roma en l'Ebre, i segons [[Tit Livi]] la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC [[Península Ibèrica cartaginesa|per la presència més al sud de l'Ebre]] de la ciutat d'[[Arse]] (Sagunt), com a ciutat lliure,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Tit |enllaçautor=Tit Livi |cognom2=Roberts (trad) |nom2=Canon |títol=The History of Rome, Book 21
|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0144%3Abook%3D21%3Achapter%3D2 |llengua=anglès |editorial=E. P. Dutton and Co. |data=1912 |pàgines= |isbn=}}</ref> en canvi [[Polibi]] no ho esmenta. La ciutat [[edetània|edetana]], va [[Setge d'Arse|ser assetjada]] pel general [[Anníbal]] en l'any [[219 aC]] donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d{{'}}''Arse'' van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d{{'}}''Arse'' sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un
Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de ''Saguntum''. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com ''municipium'' (municipalitat romana); els romans van construir un gran [[Circ romà|circ]] en la part baixa de la ciutat i un [[Teatre romà de Sagunt|teatre amb capacitat de vuit mil espectadors]]. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.<ref>{{ref-publicació |publicació=[[Las Provincias]] |url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080410/morvedre/cinco-cada-seis-excavaciones-20080410.html |títol=Cinco de cada seis excavaciones sacan a la luz restos históricos |autor=C.M.R |consulta=13 de juny de 2017 |data=10 d'abril de 2008 |lloc=Sagunt |Llengua=castellà}}</ref>
Linha 52 ⟶ 28:
Els àrabs van prendre la ciutat en l'any [[713]] després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim ''Saguntum'' va canviar a ''Morbyter'' i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels ''muri veteres'' ("murs vells", "murs veterans") de l'[[edat mitjana]]. Aquest canvi de nom va ser possible gràcies al fet que durant l'[[Antiguitat tardana]] Saguntum es va despoblar totalment, fins al punt que va perdre fins e<!--sic-->l nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de ''Balansiya'' ([[València]]).
El novembre de 1092,
L'any [[1239]] es va produir la conquesta de la ciutat per En [[Jaume I]] el Conqueridor, rei de la [[Corona d'Aragó]]. El [[1363]] fou presa per [[Pere el Cruel]] durant la [[guerra dels Dos Peres]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Masià i de Ros |nom=Àngels |títol=Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso |url=http://books.google.cat/books?id=JiMDTjZkcUUC&pg=PA297&dq=villel+1363&hl=ca&ei=1mxJToHsNsex8gOk-cSuBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=villel%201363&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC |data=1994 |pàgines=v.1, p.297 |isbn=8400074459 }}</ref> Després de la [[Pau de Morvedre]] es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el [[1364]] pel [[regne de València]], sembrant el terror i apoderant-se d'[[Alacant]], [[Elda]], [[Gandia]] i altres castells arribant a [[Setge de València (1364)|assetjar València]]. Amb l'atac per terra de [[Pere el Cerimoniós]] i per mar d'[[Olf de Pròixida]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Cárcel Ortí |nom=María Milagros |títol=Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV) |url=http://books.google.cat/books?id=VjQpGXzuRLEC&pg=PA197&lpg=PA197&dq=setge+Val%C3%A8ncia+1364&source=bl&ots=3hGqafgdaw&sig=pNImVVVS8yao05B_5Yxv6ndR0LU&hl=ca&ei=kTsjTon5D4-b-gbqgPGrAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CDQQ6AEwBQ#v=onepage&q=setge%20Val%C3%A8ncia%201364&f=false |editorial=Universitat de València |data=2005 |pàgines=p.197 |isbn=843706046X }}</ref> els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el [[14 de setembre]] de [[1365]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Escrig |nom=Joaquim |títol=Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies |url=http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=setge+Val%C3%A8ncia+1364&source=bl&ots=yVMAxHgib7&sig=kPnZmuBjZJOz243QvuZrzl4i7Yo&hl=ca&ei=kTsjTon5D4-b-gbqgPGrAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDEQ6AEwBA#v=onepage&q=setge%20Val%C3%A8ncia%201364&f=false |editorial=Carena Editors, S.L. |data= |pàgines=p.26 |isbn=8487398456 }}</ref>
=== [[Edat Moderna]] i [[Edat Contemporània als Països Catalans|Contemporània]]
[[Fitxer: Sagunto, Sagunt (Valencia, València) -España- Ciudad; de 1809.JPG|thumb|esquerra|Plànol de Sagunt en 1809, publicat a l'''Itinéraire descriptif de l'Espagne'', d'[[Alexandre de Laborde]].]]
En [[1868]], el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per [[L'Artic|l'antic]] nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.
El [[desembre]] de [[1874]], es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general [[Arsenio Martínez-Campos Antón|Martínez Campos]], que va posar fi a la [[Primera República Espanyola|I República]] i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com a [[Restauració borbònica]].
A principis del [[segle XX]] es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del [[Port de Sagunt]], originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt [[Forn solar|forn.]]
La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup [[Arcelor]] o la [[ThyssenKrupp]].
Linha 69 ⟶ 45:
Sagunt tenia 65.821 habitants l'any [[2008]], sent la quarta ciutat de la [[província de València]] per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del [[segle XX]], formant el nucli urbà actual del [[Port de Sagunt]].
En el [[Nucli històric de Catí|nucli històric]] de Sagunt és comú l'ús del [[valencià]], mentre que en el Port el [[castellà]] és la llengua predominant.
<center>
{| class="bellataula"
!bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica en els darrers anys<br />{{mida|0.8em|Padró d'habitants<ref>[[Institut Nacional d'Estadística]]. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.</ref>}}
Linha 241 ⟶ 192:
=== Alcaldes ===
Des de 2015 l'[[alcalde]] de Sagunt és [[
|url=https://ssweb.seap.minhap.es/portalEELL/consulta_alcaldes
|títol=Informació de regidors 2015 (informació provisional)
Linha 310 ⟶ 261:
* [[Església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sagunt|Església Arxiprestal de l'Assumpció de Santa Maria]].
* [[Església d'El Salvador de Sagunt|Església d'El Salvador]].
* Ermita dels Dolors.
* [[Torre de Sant Roc]].
Linha 337 ⟶ 281:
* [[Manuel Bellver i Bayo]], artista plàstic i poeta
* [[Jaume Bru i Vidal]], poeta, cronista i historiador
* [[David Navarro Pedrós|David Navarro]], futbolista.
* [[Joaquín Rodrigo]], músic.
Linha 348 ⟶ 289:
Pel que fa al [[futbol]], al nucli històric trobem l'[[Atlètic Saguntino|Atlètic Saguntí]], que actualment milita a la [[Tercera divisió espanyola de futbol|Tercera Divisió]], després d'haver passat per la [[Segona divisió B espanyola de futbol|Segona Divisió B]], i el Sagunt Futbol Base, de 1a Regional. Al Port de Sagunt destaca el [[CD Acero|CD Acer]], que a pesar d'aglutinar molts esportistes en les seues respectives estructures, el primer equip es troba en [[Regional Preferent valenciana|Regional Preferent]].
En l'àmbit d'esports d'equip també hi ha clubs de [[voleibol]], el Stella Maris i [[futbol sala]], el C.D. Ibèric. D’altra banda també hi ha clubs d'[[atletisme]], [[escacs]], gimnàstica, lluita, natació, tennis de taula, judo, i pràcticament de quasi totes les categories esportives existents, que representen el nom de la ciutat a escala regional, nacional, i inclús en alguns casos internacional, cas de: l'Handbol Sagunt, representants del club de lluita Ares que disputen competicions internacionals, o d'importants atletes locals com Sandra Jiménez.
Linha 356 ⟶ 295:
* Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]]
* [[Falles]] (Celebrades els dies previs al 19 de març)
=== Ànecs a l'Aigua ===
Linha 387 ⟶ 317:
== Referències ==
== Enllaços externs ==
{{Viquidites|Sagunt}}
| |||