'''Aule Cecina Sever''' fou(en [[llatí]] ''Aulus Caecina Severus'') va ser un [[militar destacatromà]] delque va destacar en temps d'[[August]] i [[Tiberi]]. L'any 15 havia servit aen 40 campanyes. Formava part de la família [[Cecina (família)|Cecina]], d'origen [[Etruscs|etrusc]].
L'any [[6]] fouva nomenatser [[Governador romà|governador]] de [[Mèsia]]<ref>[[Dió Cassi]], lv. 29</ref> quan es van revoltar els dos Batos a les províncies veïnes, [[Bató de Pannònia]] i [[Bató de Dalmàcia]]. Va anarmarxar ràpidament contra els [[breucs]] a Pannònia i els va derrotar desprès d'una dura batalla, on van morir moltes de les seves tropes, però va haver de tornar a Mèsia on es produïen incursions deldels [[dacis]] i els [[sàrmates]]. A l'any següent va tornar a Pannònia i va obtenir una nova victòria abans d'arribar [[Germànic Cèsar|Germànic]]. L'any [[14]] va tenir el comandament com a llegat[[Legat (Antiga Roma)|legat]] de Germànic a la [[GermànicGermània Cèsar|GermànicInferior]] i l'any següent va participar activament en la guerra contra [[Armini]];. perPer distreure l'atenció dde l'aquestenemic Cecina va fouser enviat amb 40 cohorts al territori dels [[brúcters]] del riu Amísia i quan Germànic va decidir la retirada després d'una batalla de resultat incert, va rebre l'ordre de retornar amb les seves forces al [[Rin]],. peròPerò vael haverseu decamí tornarpassava per una zona de maresmes, on hi havia una via anomenada (els Ponts llargs), i aquí fouva ser atacat pelsper germànicsArmini, i les forces forenromanes quasi destruïdes però va aconseguir rebutjar l'atac i va arribar al riu. Per aquesta victòria va rebre la insígnia del [[triomf]].
FouAquest va ser el darrer comandament que se li coneix. L'any [[20]] éses esmentatmenciona com a autor d'una proposta al [[Senat romà|senat]] referida a l'erecció d'un altar a la deessa de la [[Invídia|Venjança]] i el 21 una altra proposta que establia que els governadors provincials no podrien portar a les seves mullers a les províncies sota el seu govern. (laLa proposta, a la que es van oposar Valeri Messal·lí i Drus, founo rebutjadaes va aprovar.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=529-530 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
