Bacteris: diferència entre les revisions

Alguns bacteris formen associacions espacials estretes que són essencials per la seva supervivència. Una d'aquestes associacions mutualistes, anomenada transferència interespecífica d'hidrogen, es produeix entre aglomeracions de [[bacteri aneròbic|bacteris anaeròbics]] que consumeixen [[àcid orgànic|àcids orgànics]] com ara [[àcid butíric]] o [[àcid propiònic]] i produeixen [[hidrogen]], i arqueobacteris [[metanogen|metanògens]] que consumeixen hidrogen.<ref>{{ref-publicació |autor=Stams A., de Bok F., Plugge C., van Eekert M., Dolfing J., Schraa G. |article=Exocellular electron transfer in anaerobic microbial communities |publicació=Environ Microbiol |volum=8 |exemplar=3 |pàgines=371–82 |any=2006 |pmid=16478444 |doi=10.1111/j.1462-2920.2006.00989.x}}</ref> Els eubacteris d'aquesta associació són incapaços de consumir àcids orgànics car aquesta reacció produeix hidrogen que s'acumula al seu voltant, i només l'íntima associació amb els arqueobacteris consumidors d'hidrogen manté la concentració d'aquest element prou baixa com per permetre el creixement dels bacteris.

 

 

[[Fitxer:SalmonellaNIAID.jpg|thumb|250px|right|Micrografia electrònica de rastreig amb millora de color de ''[[Salmonella typhimurium]]'' (en vermell) envaint cèl·lules humanes cultivades.]]

La capacitat dels bacteris de degradar una varietat de compostos orgànics és destacable i ha estat utilitzada en el processament de residus i la [[bioremediació]]. Els eubacteris capaços de digerir els [[hidrocarbur]]s del [[petroli]] s'utilitzen sovint per netejar [[vessament de petroli|vessaments de petroli]].<ref>{{ref-publicació |autor=Cohen, Y |article=Bioremediation of oil by marine microbial mats |publicació=Int Microbiol |volum=5 |exemplar=4 |pàgines=189–93 |any=2002 |pmid=12497184 |doi=10.1007/s10123-002-0089-5}}</ref> S'afegí fertilitzants a algunes de les platges de l'[[estret del Princep Guillem]] en un intent d'afavorir el creixement d'aquests eubacteris, que ja hi vivien en estat natural, després de l'infame vessament de petroli de l'[[Exxon Valdez]] del 1989. Aquests esforços foren efectius a les platges que no estaven massa cobertes d'oli. També s'utilitzen bacteris per la bioremediació de [[residu tòxic|residus tòxics]].<ref>{{ref-publicació |autor=Neves, L.C.; Miyamura, T.T.; Moraes, D.A.; Penna, T.C.; Converti, A |article=Biofiltration methods for the removal of phenolic residues |publicació=Appl. Biochem. Biotechnol. |volum=129-132 |pàgines=130–52 |any=2006 |pmid=16915636 |doi=10.1385/ABAB:129:1:130}}</ref> A la [[indústria química]], els eubacteris tenen un paper important en la producció de productes químics [[enantiòmer|enantiomèricament]] purs per ser utilitzats com a [[indústria farmacèutica|fàrmacs]] o [[agroquímic]]s.<ref>{{ref-publicació |autor=Liese, A.; Filho, M |article=Production of fine chemicals using biocatalysis |publicació=Curr Opin Biotechnol |volum=10 |exemplar=6 |pàgines=595–603 |any=1999 |pmid=10600695 |doi=10.1016/S0958-1669(99)00040-3}}</ref>

 

 

Gràcies a la seva capacitat de créixer ràpidament i la relativa facilitat amb què se'ls pot manipular, els eubacteris tenen un paper destacat en els camps de la [[biologia molecular]], la [[genètica]] i la [[bioquímica]]. Creant mutacions a l'ADN bacterià i observant els fenotips que en resulten, els científics poden determinar el funcionament dels gens, els [[enzims]] i les [[rutes metabòliques]] en els eubacteris, i després aplicar aquests coneixements a organismes més complexos.<ref>{{ref-publicació |autor=Serres, M.; Gopal, S.; Nahum, L.; Liang, P.; Gaasterland, T.; Riley, M |article=A functional update of the Escherichia coli K-12 genome|url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11574054 |publicació=Genome Biol |volum=2 |exemplar=9 |pàgines=RESEARCH0035 |any=2001 |pmid=11574054 |doi=10.1186/gb-2001-2-9-research0035}}</ref> Aquest objectiu de comprendre la bioquímica d'una cèl·lula assoleix la màxima expressió en la síntesi d'immenses quantitats de dades de [[cinètica enzimàtica]] i [[expressió gènica]] en [[model matemàtic|models matemàtics]] d'organismes sencers. Això es pot fer en alguns bacteris ben estudiats, i ara es produeixen i es posen a prova models del metabolisme de l'escheríchia coli.<ref>{{ref-publicació |autor=Almaas, E.; Kovács, B.; Vicsek, T.; Oltvai, Z.; Barabási, A |article=Global organization of metabolic fluxes in the bacterium Escherichia coli |publicació=Nature |volum=427 |exemplar=6977 |pàgines=839–43 |any=2004 |pmid=14985762 |doi=10.1038/nature02289}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Reed, J.L.; Vo, T.D.; Schilling, C.H.; Palsson, B.O |article=An expanded genome-scale model of Escherichia coli K-12 (iJR904 GSM/GPR) |publicació=Genome Biol. |volum=4 |exemplar=9 |pàgines=R54 |any=2003 |pmid=12952533 |doi=10.1186/gb-2003-4-9-r54}}</ref> Aquesta comprensió del metabolisme i la genètica eubacterians permet l'ús de [[biotecnologia]] per [[bioenginyeria|crear]] bacteris per la producció de proteïnes terapèutiques, om ara [[insulina]], [[factor de creixement|factors de creixement]] o [[anticossos]]..<ref>{{ref-publicació |autor=Walsh G. |article=Therapeutic insulins and their large-scale manufacture |publicació=Appl Microbiol Biotechnol |volum=67 |exemplar=2 |pàgines=151–9 |any=2005 |pmid=15580495 |doi=10.1007/s00253-004-1809-x}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Graumann, K.; Premstaller, A |article=Manufacturing of recombinant therapeutic proteins in microbial systems |publicació=Biotechnol J |volum=1 |exemplar=2 |pàgines=164–86 |any=2006 |pmid=16892246 |doi=10.1002/biot.200500051}}</ref>