Diferència entre revisions de la pàgina «Penya-segat»

Afegiment de dades DCVB i DIEC
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(Afegiment de dades DCVB i DIEC)
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|thumb|Penya-segat de [[Preikestolen]] situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]]
[[File:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]]
Un '''penya-segat''' éso '''capserrat'''<ref>http://dcvb.iecat.net</ref> un [[accident geogràfic]] que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o ''tallserrat'' l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol '''farallón'''). Un '''escarpament''', '' 'espadat''', '''tallat''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]].
 
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions.
Usuari anònim