Diferència entre revisions de la pàgina «Cristianisme»

32.635 bytes afegits ,  fa 7 mesos
m
Revertides les edicions de 81.60.167.91. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: editor visual Substitució
m (Revertides les edicions de 81.60.167.91. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Organització}}
El '''cristianisme''' (del [[grec]]: Xριστός, ''Khristos'', [[Crist]], literalment, 'l'ungit') és una [[religió abrahàmica]] [[monoteisme|monoteista]]<ref name="Monotheism">La descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: ''[[Catholic Encyclopedia]]'' (article "[http://www.newadvent.org/cathen/10499a.htm Monotheism]"); [[William F. Albright]], ''From the Stone Age to Christianity''; [[H. Richard Niebuhr]]; About.com, [http://ancienthistory.about.com/od/monotheisticreligions/ ''Monotheistic Religion resources'']; Kirsch, ''God Against the Gods''; Woodhead, ''An Introduction to Christianity''; [[Columbia Encyclopedia|The Columbia Electronic Encyclopedia]] [http://www.infoplease.com/ce6/society/A0833762.html ''Monotheism'']; The New Dictionary of [[Cultural literacy|Cultural Literacy]], [http://web.archive.org/web/20071212011435/http://www.bartleby.com/59/5/monotheism.html ''monotheism'']; New Dictionary of Theology, [http://www.ntwrightpage.com/Wright_NDCT_Paul.htm ''Paul''], pp. 496–99; Meconi. "Pagan Monotheism in Late Antiquity". p. 111f.</ref> basada en la vida i els ensenyaments de [[Jesús de Natzaret]] segons es presenta al [[Nou Testament]].<ref>[[BBC]], [http://www.bbc.co.uk/religion/religions/christianity/ ''BBC—Religion & Ethics—566, Christianity'']</ref> Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a "cristians" —del grec 'Χριστιανός, ''khristianóus''— creuen que Jesús és el [[Messies]] profetitzat al [[Tanakh]] (aquella secció de l'escriptura comuna al cristianisme i el [[judaisme]], i que es correspon a l'[[Antic Testament]] de la [[Bíblia]] cristiana).
 
El fonament de la [[teologia]] cristiana s'expressa en els primers [[Credo|credos ecumènics]] els quals contenen declaracions que són generalment acceptades per la majoria dels creients. Aquestes professions de fe declaren que Jesús patí, morí per [[crucifixió]], fou enterrat i [[resurrecció|ressuscità]] per obrir el cel a tots els que creuen en ell i confien en ell per a la remissió dels seus pecats.<ref>Sheed, Frank. "Theology and Sanity." (Ignatius Press: San Francisco, 1993), pp. 276.</ref> Aquests credos també ensenyen que Jesús ascendí al cel i que tornarà a la terra per jutjar els vius i els morts. Segons la fe cristiana, Jesús és considerat un model de vida virtuosa, així com salvador i [[encarnació (cristianisme)|Déu encarnat]].<ref name="McGrath4">McGrath, ''Christianity: An Introduction'', pp. 4-6.</ref> El missatge de la vida i obra de Jesús es coneix com l'[[Evangeli]]—del grec ευαγγέλιον, ''euangélion'', literalment "bon missatge" o "bones notícies".
 
El cristianisme començà com a secta del judaisme,<ref name="Robinson">Robinson, ''Essential Judaism: A Complete Guide to Beliefs, Customs and Rituals'', p. 229.</ref><ref name="Esler">Esler. ''The Early Christian World''. p. 157f.</ref> que s'originà en la regió mediterrània oriental, creixent ràpidament en nombre de creients i en influència amb el pas del temps fins a convertir-se en la religió dominant de l'[[Imperi Romà]]. Durant l'[[edat mitjana]], la major part d'[[Europa]] fou cristianitzada i existiren minories importants de cristians a l'[[Orient Mitjà]], el nord d'[[Àfrica]] i algunes regions de l'[[Índia]].<ref>McManners, ''Oxford Illustrated History of Christianity'', pp. 301-03.</ref> Després de l'[[Era dels descobriments]] i degut a les missions i colonitzacions, el cristianisme s'estengué a [[Amèrica]], [[Austràlia]] i altres regions del món. Al començament del segle XXI, hi havia al voltant de 1.500 milions de practicants,<ref>Hinnells, ''The Routledge Companion to the Study of Religion'', p. 441.)</ref> o el 25% de la població mundial.
 
== Història del cristianisme ==
{{AP|Història del cristianisme}}
Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els [[evangelis]] del [[Nou Testament]] i el llibre dels Fets dels Apòstols. El cristianisme es va originar al [[segle I]] a partir del [[judaisme]], immediatament després de la mort de [[Jesús de Natzaret]]. Els creients van ser anomenats ''cristians'' per primera vegada a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], on es van establir després de la persecució inicial a Judea.
[[Fitxer:Cristo crucificado.jpg|thumb|right|Crist crucificat, de [[Diego de Velázquez]].]]
Després del [[Concili ecumènic#Concili de Jerusalem|Concili de Jerusalem]], els primers seguidors de Jesús, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'[[Esperit Sant]], van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'[[apòstol]] [[Pau de Tars|Pau]] va portar l'evangeli a diverses regions de l'[[imperi Romà]]. Després de tres segles de [[Persecució dels cristians#Persecució a cristians en l'Imperi Romà|persecució]] es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador [[Constantí el Gran|Constantí]], cosa que va assegurar la seva expansió a tot [[Europa]], [[Nord d'Àfrica]], i part d'[[Àsia]].
 
Al [[segle&nbsp;XI]], després d'un període extensiu d'allunyament entre el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]], es produí el [[Gran Cisma d'Orient]], que fou l'esdeveniment que va dividir les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[litúrgia]].
 
Al [[segle XVI]], hi hagué un moviment de renovació de l'[[Església Catòlica]] a l'[[Europa]] Occidental, promogut per [[Martí Luter]], anomenat [[Reforma Protestant]]. Tot i que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].
 
A partir del segle XVI, els països europeus van introduir el cristianisme a [[Amèrica]] i altres parts del món. El cristianisme és la religió majoritària als [[Països Catalans]] fins avui com a la majoria dels països europeus, tot i que el país amb més creients són els Estats Units.<ref>{{ref-web |url=http://www.adherents.com/rel_USA.html |títol=Largest Religions in the United States |consulta=12/7/2011 |obra= |editor=adherents.com |data= |llengua=anglès }}</ref>
 
== Doctrina ==
Encara que hi ha diferències en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bàsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme és el compliment del [[judaisme]], ja que [[Jesús de Natzaret]] és el [[messies]] profetitzat en les escriptures de l'[[Antic Testament]] que conformen el [[Tanakh]] jueu.
 
La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de [[Jesús]], la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats, és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu. Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
 
Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els [[restauracionisme|restauracionistes]] no accepten alguns d'aquests aspectes):
 
* Déu és una Trinitat, un ésser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El [[Logos]] Diví encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
* Jesús és completament Déu i completament humà.
* [[Maria, mare de Jesús|Maria]], la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l'Esperit Sant, sent verge.
* Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
* Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l'Esperit Sant.
* Jesús retornarà personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
* La Bíblia és la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.
 
== Pràctiques sacramentals ==
 
[[Fitxer: Fractio-panis1.JPG|thumb|200px|Fracció del pa en l'[[Eucaristia]].]]
 
Amb Línies generals, [[Jesucrist]] és per als cristians el [[Fill de Déu]], pel que les seves pràctiques s'orienten cap a la seva relació amb [[Déu]], de la qual es desprenen les seves activitats típiques.
 
Dins de les pràctiques ortodoxes i catòliques, destacant especialment set [[sagrament]]s:
* [[Baptisme]], signe iniciàtic d'introducció al cristianisme. (Baptisme en el Jordà per [[Joan Baptista]]);
* [[Confirmació]], signe que ratifica la fe en Jesucrist
* [[Eucaristia]], signe litúrgic de l'església catòlica. ([[Sant Sopar]])
* [[Penitència]], signe de perdó, penediment dels pecats
* [[Ordre Sacerdotal]], pel qual s'inicien els sacerdots. (Lavatori de peus)
* [[Matrimoni]], celebració de la unió d'un home i una dona davant Déu i la comunitat
* [[Unció dels malalts]], signe d'assistència al malalt.
 
Les diverses denominacions sorgides després de la [[Reforma Protestant]] reconeixen molt menys de set d'aquests en nombre variable, en general, els [[protestantisme|protestants]] reconeixen la naturalesa sacramental del baptisme i el Sant Sopar (Eucaristia) i els de línia [[calvinisme|calvinista]] reconeixen la professió de fe equivalent a la Confirmació dels catòlics, però només quan la persona ja és totalment conscient de la seva salvació (actitud que també ha anat guanyant acceptació entre diversos grups catòlics). Grups [[Anabaptisme|anabaptistes]] i germandats afegeixen la [[immersió]].
 
[[Pentecostalisme|Pentecostals]] i grups [[Moviment carismàtic|carismàtics]] emfasitzen els "dons de l'Esperit" com ara la [[sanitat espiritual]], [[profecia]], [[exorcisme]], parlar en llengües, o (molt ocasionalment) [[maneig de serps]]. Els [[quàquer]]s neguen per complet el concepte de sagrament, però els seus "testimonis" de pau, integritat, uniformitat, i senzillesa poden ser esmentats com a equivalents funcionals. En general, la línia principal protestant tendeix a veure els rituals més una commemoració que un misteri. El seu concepte de pràctiques cristianes inclou actes de pietat personal com l'[[oració (religió)|oració]], lectura de la Bíblia, i un intent de viure d'una forma moralment correcta. Una profunda tradició diu que és impossible per a la gent reformar-se per si mateixa, però que aquest progrés només pot passar amb la gràcia de Déu.
 
=== Baptisme ===
[[Fitxer: Piero, battesimo di cristo 04.jpg|thumb|Representació del baptisme de Jesús]]
El [[baptisme]] és un ritu usual per mitjà del qual es fa una benvinguda al cristianisme. Involucra ruixar o vessar aigua al front o la immersió en aigua. Es pot aplicar tant a nens com a "creients adults" (el qual pot incloure joves adolescents). Algunes tradicions, com la que mantenen els [[Església baptista|baptistes]] insisteixen que el baptisme per immersió d'adults creients és l'únic mètode vàlid, ja que la paraula per "baptisme" que apareix en el text grec koiné en el qual va ser escrit el Nou Testament,''baptizein'', vol dir "submergir", "capbussar-se". D'altres, com els catòlics i ortodoxos, han reconegut tots dos mètodes en totes les èpoques, però afegeixen restriccions de qui pot dirigir vàlidament el ritual.
 
El baptisme prové de la pràctica jueva de la immersió ('' [[mikveh]] '') per a propòsits d'un ritual de purificació. La pràctica cristiana és derivada de l'anomenat de [[Joan Baptista]] al penediment ('' [[metànoia]] ''), i, segons el [[catolicisme]], és per purificació del [[pecat original]] o, segons la [[protestantisme|pràctica protestant]], per manifestar públicament un nou naixement espiritual. Al contrari que el ritual jueu de la immersió, un cristià només es pot batejar (vàlidament) una vegada.
 
=== Adoració setmanal ===
 
En el llibre ''Primera Apologia'' de [[Justí Màrtir]] (capítol LXVII) es descriu un servei del [[segle II]], el qual es pot aplicar igualment a la majoria de les esglésies d'avui, que fan referència els següents components.
 
:* Lectura de les Escriptures iniciant amb una lectura de l'Antic Testament, un dels Evangelis o una Epístola. Sovint s'ordenen sistemàticament en un cicle anual, usant un llibre anomenat [[leccionari]].
 
:* Un [[sermó]]. En temps antics això seguia a les lectures de les Escriptures (cas que encara s'aplica en el catolicisme), en altres casos això passa al final del servei.
 
:* Oració congregacional i acció de gràcies. Normalment això passa regularment durant el servei. Justí no esmenta això, però alguns corrents cristians els entonen com himnes. El [[Parenostre]] és comunament recitat. En molts corrents protestants això ha estat substituït per càntics.
 
:* L'[[Eucaristia]] (també anomenada Comunió Santa), és un ritual en el qual petites quantitats de pa i vi es mengen i prenen. Els protestants diuen que ''representen'' el cos i la sang de Crist, ortodoxos i catòlics diuen que es ''transformen'' amb el cos i la sang de Crist (la doctrina de la [[transsubstanciació]]). Les esglésies a la família "litúrgica" (ortodoxos, catòlics i alguns anglicans) veuen això com la part principal del servei, mentre que els protestants ho celebren de manera menys freqüent. En molts casos hi ha restriccions de qui pugui prendre part, per exemple, només catòlics que no es trobin en [[pecat mortal]] poden prendre part en una Església Catòlica.
 
:* Una "collita" d'"ofrenes" en el qual a les persones se'ls demana que contribueixin amb diners. Els cristians tradicionalment fan servir aquests diners no només per mantenir l'església, sinó també per a obres de caritat de diversos tipus.
 
Hi ha un gran nombre de variacions o excepcions, en algunes ocasions, rituals com baptismes o casaments s'incorporen al servei. En moltes esglésies d'avui, els nens i els joves són excusats d'anar al servei principal per anar a l'[[Escola Dominical]]. Moltes denominacions es desvien del patró general en una forma més fonamental. Per exemple, els [[Església Adventista del Setè Dia|adventistes del setè dia]] es reuneixen en dissabte (el [[Sàbat]] bíblic), no com la resta de les branques del cristianisme, que les fan en diumenge. [[pentecostalisme|Pentecostals]] i [[Moviment carismàtic|carismàtics]] asseguren moure's espontàniament en l'[[Esperit Sant]], en comptes de seguir un ordre formal de servei. En les reunions dels [[quàquer]]s, els participants s'asseuen silenciosament fins que són moguts per l'Esperit Sant per parlar.
 
En algunes denominacions (principalment les litúrgiques), el servei és dirigit per un sacerdot. En altres (principalment entre protestants), hi ha un [[ministre (religió)|ministre]], [[predicador]] o [[pastor (religió)|pastor]]. Altres grups poden tenir dèficit de líders formals, sigui per principi o per necessitat local. A més, hi ha serveis "grans" d'església, caracteritzats per una gran solemnitat i rituals, i serveis "menors" on una atmosfera més casual preval, fins i tot si el servei en qüestió és de naturalesa litúrgica.
 
A esglésies ortodoxes, la congregació tradicionalment es manté a través de la litúrgia. Els catòlics romans i moltes esglésies protestants segueixen una mica predeterminat on els participants es posen dret per cantar, s'agenollen per pregar, i s'asseuen per escoltar (per exemple, en el sermó). Altres són menys programats, i poden ser molt animats i espontanis. Normalment s'incorpora música, i sovint inclou un [[cor]] o [[orgue]]. Algunes esglésies usen només música ''[[a cappella]]'', sigui com a regla (moltes [[Esglésies de Crist]] objecten l'ús d'instruments musicals en l'adoració) o per tradició (com en l'ortodoxa). Una tendència recent és el creixement de l'"[[adoració integrada]]", la qual combina la litúrgia amb espontaneïtat. Aquest ordre en l'adoració és sovint un resultat de la influència de la [[renovació carismàtica]] dins de les esglésies que són tradicionalment litúrgiques.
 
=== Estil de vida cristiana ===
[[Fitxer:Bloch-SermonOnTheMount.jpg|thumb|250px|El Sermó de la muntanya]]
Al contrari que en altres religions, el cristianisme no ha desenvolupat un codi legislatiu religiós, probablement pel fet que l'[[Imperi Romà]] ja posseïa un codi penal funcional, fent innecessari per les autoritats cristianes duplicar diverses de les seves prohibicions.
 
Hi ha una gran tradició dins del cristianisme en dir que Crist excedeix les lleis del judaisme, que l'amor (a Déu i al proïsme) és el "Gran Manament", des del qual totes les altres lleis morals són obtingudes; que cap ésser humà pot esperar evitar el pecat completament; que una persona no ha de jutjar a d'altres (tenint Déu aquest únic privilegi), entre d'altres.
 
Tot i així, el Nou Testament també conté importants guies morals per als cristians: al [[Sermó de la muntanya]] Jesús demana als seus seguidors, entre altres coses, d'estimar els seus enemics, ser perseverants, compassius i humils; a Marc 10:21 demana a un "jove home ric" que vengui les seves possessions i que doni els diners als pobres. No obstant això, la comanda de Jesús en aquest cas no va ser un enfocament a viure una vida sense cap riquesa, sinó més aviat desemmascarant la idolatria al cor de la majoria dels rics.
 
Alguns cristians diuen que aquestes directives són extraordinàriament difícils, vorejant l'impracticable. Al mateix temps, la majoria dels cristians admiren aquells les vides dels quals semblen personificar aquests principis, com [[Francesc d'Assís]], [[Albert Schweitzer]] o la [[Mare Teresa]].
 
Alguns judicis morals de Jesús són més abordables, però encara no són de pràctica general entre tots els cristians. Al [[Sermó de la muntanya]] ell parla en contra del [[divorci]] (un tema controvertit en moltes denominacions cristianes), i contra el jurament (una prohibició emfatitzada principalment pels [[quàquers]]).
 
=== Pregària ===
 
Totes les versions i variacions conegudes del cristianisme practiquen l'oració. Les oracions cristianes podent ser formulades, improvisades o (segons els carismàtics) inspirades per l'[[Esperit Sant]]. Les oracions normalment s'agrupen en categories d'acció de gràcia, adoració, petició, intercessió i comunió. Les oracions cristianes poden ser dirigides a Déu Pare, a Crist o un [[sant]] (en el cas dels catòlics i ortodoxos). Els catòlics han desenvolupat una pràctica devocional de pregar al [[rosari]]. Entre les oracions formulistes el [[Pare Nostre]] i els [[Llibre dels Salms|Salms]], i en cercles catòlics l'[[Ave Maria]] són molt comuns.
 
La pregunta per l'eficàcia de l'oració és plena de disputes teològiques. Algunes esglésies ensenyen que l'oració és capaç d'alterar l'ambient físic, tenint en compte coses com la sanitat espiritual. Exemples d'aquest tipus d'esglésies inclouen la [[Ciència Cristiana]] així com diverses esglésies del [[Nou Pensament]].
 
Al final de cada oració, normalment es diu [[Amén]] ("així sigui").
 
=== Festivitats ===
 
Catòlics, cristians orientals i prop de la meitat dels protestants segueixen un [[any litúrgic]] amb diverses festivitats.
 
Fins i tot cristians que no segueixen una tradició litúrgica se'ls pot veure celebrant [[Nadal]] i [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], encara que hi ha desacord pel que fa a les dates de celebració. Unes quantes esglésies objecten el reconeixement de festivitats especials, però no obstant això afirmen els esdeveniments que se celebren a les festivitats. En aquesta matèria, l'encarnació i resurrecció de Crist se celebra en els serveis de cada església.
 
Una antiga tradició en el cristianisme (probablement inspirada en la tradició [[poble jueu|jueva]]) i practicada per Jesús durant la seva vida, era el [[dejuni]]. El catolicisme distingeix entre "dejuni" (que involucra tres menjades diàries, en les quals només una pot incloure [[carn vermella]]) i "abstinència" (cap carn vermella). El període de dejuni més conegut és la [[Quaresma]]. En l'actualitat, l'església catòlica ha anat substituint aquesta pràctica per un dejuni que implica privar d'alguna cosa desitjable com a ofrena a Déu. Prop de la meitat dels protestants no tenen la tradició del dejuni. En esglésies evangèliques i denominacions paradenominacionals, el dejuni es practica sovint, molts dels quals el porten a terme amb abstinència total d'aliments durant un lapse de temps, ingerint només aigua.<ref> Lockward, A. 2003. Nou diccionari de la Bíblia. Editorial Unilit: Miami. p. 126. </ref>
 
== Ritus ==
El cristià ha de viure la seva vida quotidiana d'acord amb la moral cristiana i ha de relacionar-se amb freqüència amb Déu mitjançant la [[pregària]], que pot ser un diàleg personal o basar-se en fórmules preestablertes, com el ''[[Parenostre]]''. En el catolicisme, per entrar en contacte directe amb la divinitat cal rebre els sagraments, oficiats per un sacerdot com a intermediari, mentre que el protestantisme, l'únic intermediari entre Déu i l'home és Jesucrist. El nombre de sagraments varia segons la branca del cristianisme. Els més acceptats són el baptisme i la comunió, mentre que el catolicisme reconeix fins a [[Set Sagraments]].
 
El cristianisme fomenta la vida en comunitat, per això estableix una estona d'adoració conjunta, coneguda en el catolicisme com a [[missa]]. La missa pot ser diària però la més important és la del [[diumenge]] i les de festes d'especial rellevància, com la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] o [[Nadal]]. A la missa s'inclouen lectures de la Bíblia, sermons del sacerdot, el sagrament de l'eucaristia i una estona de trobada entre els fidels. Cada parròquia pot programar les seves misses, decidint horaris i part del contingut, però el tema de les lectures i el procés general ve marcat des de la jerarquia eclesiàstica i el calendari litúrgic.
 
== Símbols ==
 
El símbol més conegut del cristianisme és sens dubte la [[creu cristiana|creu]], del qual hi ha una gran varietat de formes. Diverses denominacions tendeixen a afavorir creus distintives: el [[crucifix]] per als catòlics-dins el qual diversos ordes religiosos també inclouen variants per a identificar-se, com la [[Tau]] [[franciscà|franciscana]] o la [[Orde de Calatrava|Creu de Calatrava]] dels [[Dominics]] -, la [[creu ortodoxa]] per als ortodoxos, una creu sense ornaments per als protestants. Tanmateix, no és una regla utilitzar una creu o altra. Altres símbols cristians inclouen el símbol d'un peix o [[Ichthys]] (del grec''Ichthys'') la qual es diu prové de l'acrònim I (''Iesous''), Ch (''Christos''), Th (''Theou''), I (''Hyos'', la "h" l'accent en grec), S (''Soter''), o "Jesús, Crist, Fill de Déu, Salvador", el que va ser utilitzat pels cristians primitius, igual que l'[[àncora]].
[[Constantí I el Gran]] va utilitzar també el [[Crismó]] per identificar-se amb el cristianisme, aquest últim està format per les dues primeres lletres gregues del nom "Crist".
<center> <gallery>
Fitxer: Eslövs kyrka-2.jpg|[[Crucifix]]
Fitxer: Ichthus.svg|[[Ichthys]]
Fitxer: OrthodoxCross.svg|[[Creu ortodoxa]]
Fitxer: Labarum.svg|[[Crismó]]
</gallery> </center>
 
== Diversitat d'esglésies i grups cristians ==
[[Fitxer:Christianity percentage by country (2008).png|thumb|400px|Percentatge de grups cristians per país]]
L'[[Església Catòlica]] i [[Esglésies Ortodoxes]] o Orientals (tant en comunió amb Roma o autocèfales) són governades per una [[jerarquia]]: els bisbes dirigeixen regions locals (anomenades diòcesis) i nomenen sacerdots per a administrar congregacions individuals. En l'Església Catòlica l'autoritat suprema la posseeix el bisbe de Roma, que és anomenat el [[Papa]] (del [[llatí]] ''papa'', que significa "pare"). És elegit per un [[Col·legi Cardenalici]] i normalment és un càrrec vitalici.
 
Les esglésies ortodoxes i orientals poden ser descrites com a xarxes d'esglésies en què els bisbes estan "en comunió" els uns amb els altres. No tenen una figura similar a la del Papa, encara que els [[Pratiarca|Patriarques]] presideixen certes parts de l'església. L'[[Església Anglicana]], en el seu govern, també és episcopal, és a dir, és dirigida per bisbes.
 
Els [[Antics Creients]] es van aixecar quan alguns creients ortodoxos russos es rebel·len en contra dels seus bisbes pel tema de les "reformes" del [[Patriarca Nikon]]. Encara que la seva motivació original era prevenir els canvis en la seva religió, eventualment es van trobar en la posició d'haver de funcionar sense bisbes o sacerdots, ja que aquests últims són ordenats pels bisbes. Alguns van eliminar el rol sacerdotal, mentre que altres van buscar reclutar nous sacerdots entre els ortodoxos.
 
La majoria de les [[Església Catòlica|Esglésies Protestants]] no tenen l'ordre de jerarquies que caracteritza les denominacions litúrgiques. El rol de "predicadors" o "ministre" és sovint tractat com un treball ordinari, en el qual moltes esglésies creuen que poden ser omplerts amb qualsevol creient amb el suficient coneixement de Crist. Altres especifiquen que el líder de la congregació ha d'haver anat a un seminari educatiu relacionat o tenir la sensació d'haver estat "anomenat" (semblant a la vocació) per Déu en aquest rol.
 
L'[[Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] és dirigida per una jerarquia consistent en un profeta i dotze apòstols. Asseguren que és la mateixa estructura que es trobava a l'església primitiva. La seva adreça és implementada en tot el món en congregacions locals per presidents i bisbes locals. No hi ha un clergat pagat i la majoria dels homes mormons són ordenats al sacerdoci o per mantenir els "decrets sacerdotals".
 
Un tema [[teologia|teològic]] important és: "Què és l'església?"
La majoria dels cristians accepten que existeix només una sola Església, a la que els credos clàssics es refereixen; aquest [[credo]] s'identifica amb "el cos de Crist". Els catòlics romans i els ortodoxos consideren que l'església és una realitat espiritual i també una comunitat existent i visible. Els catòlics romans identifiquen aquesta església com la que subsisteix en l'Església Catòlica Romana, mentre que els ortodoxos consideren que la seva branca d'esglésies són l'"església veritable". Els protestants tendeixen a veure "l'església" com una entitat invisible que es pot distingir de la unió de tots els creients "veritables" (que prenen a Jesucrist com el seu Senyor) existents dins de diverses denominacions cristianes. Alguns grups ([[Testimonis de Jehovà]], [[mormons]]) asseguren que només ells són l'església veritable. Tant en l'Església Catòlica, com entre diverses comunitats protestants existeixen alguns corrents [[ecumenisme|ecumènics]] que tendeixen a universalitzar.
 
=== Branques del cristianisme ===
{{article principal|Divisió del cristianisme}}
El cristianisme està dividit en diferents esglésies, nascudes en diferents moments de la història d'aquesta religió i en diferents entorns culturals i socials. Les branques principals solen ser agrupades de la manera següent:
 
* [[Catolicisme|Església Catòlica Romana]], la més nombrosa, que accepta l'autoritat del [[Papa de Roma]]. Amb més de mil milions de membres batejats, inclou fidels de tradició llatina i d'altres comunitats Catòliques Orientals.
* [[Protestantisme|Esglésies Protestants]], que inclou un gran nombre d'Esglésies independents, generalment sorgides arran de la Reforma (segle XVI) o poc després, i que no accepten l'autoritat del Papa i centren el seu culte i doctrina exclusivament en el text de la [[Bíblia]].
* [[Cristianisme ortodox]], que comprèn l'[[Església Ortodoxa]] i altres esglésies de ritu oriental
* [[Esglésies ortodoxes orientals]], que no han acceptat les conclusions del [[Concili de Calcedònia]]. Inclouen l'[[Església Ortodoxa Copta]] i l'[[Església Apostòlica Armènia]], entre d'altres.
* [[Restauracionisme]], que inclou altres grups com els [[Deixebles de Crist]] o les [[Esglésies Independents]], sorgits principalment als [[Estats Units]] al [[segle XIX]]. D'aquest moviment van sorgir altres grups, com per exemple els [[Adventisme|Adventistes]] i els [[Testimonis de Jehovà]].
* [[Mormonisme]], seguidors de les revelacions de [[Joseph Smith]] i incloses al [[Llibre del Mormó]].
* [[Antitrinitarisme]], o esglésies que rebutgen el dogma de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]] i la divinitat de Jesús, principalment les [[unitarisme|esglésies unitàries]], i també algunes confessions evangèliques com els [[cristadelfians]].
 
== Presència ==
[[Fitxer:Map of state religions.svg|right|thumb|400px|Estats amb el cristianisme com a la seva [[religió d'estat]]:
{{legend|#0774F1|[[Cristianisme ortodox]]}}
{{legend|#062A87|[[Protestantisme]] i [[Anglicanisme]]}}
{{legend|#04E3F1|[[Catolicisme]]}}
]]
El cristianisme és la religió amb més fidels, arribant a un 33% de la població mundial,<ref>World Christian Trends (2001) </ref> dels quals un 17,5% es declaren catòlics, un 5,6% ortodoxos i un 3,6% anglicans. Els creients estan disminuint a Europa i augmentant a Amèrica.<ref>Putnam, Democracies in Flux: The Evolution of Social Capital in Contemporary Society, p. 408.</ref>
 
Els següents estats l'han declarat religió oficial: Argentina, Armènia, Bolívia, Costa Rica, Dinamarca, El Salvador, Anglaterra, Finlàndia, Geòrgia, Grècia, Islàndia, Liechtenstein, Malta, Mònaco, Noruega, Escòcia, Suïssa i El Vaticà. El país amb més cristians és els Estats Units, seguit del Brasil i Espanya.
 
== Crítiques ==
El cristianisme conté corrents crítics en el seu interior, però també rep crítiques des d'altres confessions o des d'altres camps diferents de la religió. Un grup dels crítics se centren en la Bíblia, de la que denuncien incongruències internes, visió masclista o allunyada dels temps moderns i l'ús interessat de determinats passatges o males traduccions. S'inclouen en aquest grup els atacs contra el literalisme.
 
Un segon grup critica el concepte de [[miracle]], que veuen massa proper a la [[màgia]] i la superstició. Ja [[David Hume]] va argumentar que eren impossibles perquè anaven contra les lleis de la natura i històricament els crítics han parlat dels miracles com a invencions, metàfores o descripcions de fets encara no explicats per la ciència (però en cap cas sobrenaturals).
L'[[anticlericalisme]] sovint s'ha confós amb una crítica al cristianisme, ja que els que consideren que l'església és massa jeràrquica, intolerant, lligada al poder o que manipula el missatge de Jesús poden estendre aquesta visió negativa cap a la mateixa religió.
 
Pel que fa a la doctrina, les crítiques comencen per la [[virginitat de Maria]], mare de Jesús, que consideren un mite. Alguns admeten la possible encarnació o concepció virginal, però no que romangués verge durant el part (si va néixer com a home, no es pot mantenir). També es posa en qüestió que l'elecció d'un poble concret i una sola data pugui servir per a la [[salvació]] de tota la humanitat.<ref>Howard W. Clarke, The Gospel of Matthew and Its Readers, Indiana University Press, 2003, p. 12</ref>
 
La [[teodicea]] o necessitat de justificar el mal amb un Déu perfecte és un afer comú a moltes religions, així com assumptes derivats (l'existència de l'infern, el paper dels nascuts no creients o el paper de la confessió).
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.primeroscristianos.com Cristianismo primitivo: web monográfica sobre los primeros cristianos]
* [http://www.religionfacts.com/christianity/index.htm Hechos del cristianismo], en ReligionFacts {{en}}
* [http://christianopendirectory.com/ Christian Open Directory Project]
* [http://www.herenciacristiana.com Herencia Cristiana], página crítica al cristianismo.
* [http://www.biblija.net/biblija.cgi?lang=ca La Bíblia en català]
 
== Vegeu també ==
* [[Heretgia]]
* [[Alumbrados]]
* [[Esglésies de Pau]]
* [[La dona a les religions]]
 
{{cristianisme}}
 
{{1000 Religió}}
{{Viccionari-lateral|cristianisme}}
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Cristianisme| ]]