Rorqual blau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m La paraula 'humà' és un adjectiu, no un substantiu. |
m Revertides les edicions de EVA3.0 (bot). Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 2:
| periode = Recent<ref>{{ref-publicació|autor= Uni, Y |títol= Whales, dorphines [dolphins] and porpoises off Shiretoko |data= 2006 |publicació= Bulletin of the Shiretoko Museum |volum= 27 |pàgines= 37-46 |llengua= japonès amb resum en anglès}}</ref>
| imatge2 = Blue_whale_size.svg
| peu2 = Comparació amb un
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, 1758
| significat_nom_cientific = Ala de balena musculosa
Línia 27:
| pages =725}}</ref> L'anàlisi de seqüències d'[[ADN]] indica que el rorqual blau és més proper [[filogenètica]]ment al [[rorqual boreal]] (''Balaenoptera borealis'') i ''[[Balaenoptera brydei]]'' que a les altres espècies de ''Balaenoptera'' i més propera a la [[iubarta]] (''Megaptera'') i la [[balena grisa]] (''Eschrichtius'') que als rorquals d'aleta blanca (''[[Balaenoptera acutorostrata]]'' i ''[[Balaenoptera bonaerensis]]'').<ref>{{ref-publicació|article=Cetacean mitochondrial DNA control region: sequences of all extant baleen whales and two sperm whale species|autor=Arnason, U.; Gullberg A.; Widegren, B.|publicació=Molecular Biology and Evolution|volum=10|pàgines=960–970|data=1 setembre 1993 |url=http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/10/5/960|consulta=25-01-2009|pmid=8412655|exemplar=5}}</ref><ref>{{ref-publicació|article=Mitochondrial Phylogenetics and Evolution of Mysticete Whales|autor=Sasaki, T|publicació=Systematic Biology|volum=54|exemplar=1|pàgines=77–90|data=23 febrer 2005 |doi=10.1080/10635150590905939|url=http://www.informaworld.com/smpp/content~content=a716097098~db=all |consulta=25-01-2009|pmid=15805012|cognom2=Nikaido|nom2=M|cognom3=Hamilton|nom3=H|coautors=et al}}</ref> Si aquestes relacions són confirmades per investigacions posteriors, caldrà reclassificar els rorquals.
Hi ha hagut com a mínim 11 casos documentats d'adults híbrids de rorqual blau i [[rorqual comú]] en llibertat. Arnason i Gullberg consideren la distància genètica entre les dues espècies similar a la d'un [[
El nom específic ''musculus'' és en [[llatí]] i podria significar «musculós», però també es pot interpretar com «ratolí petit».<ref>{{ref-llibre | cognom = Simpson | nom = D.P.| títol = Cassell's Latin Dictionary | editorial = Cassell Ltd.| any =1979 | edició =5a ed.| lloc = Londres| pàgines =883 | isbn =0-304-52257-0}}</ref> [[Carl von Linné]], que donà nom a l'espècie a la seva obra influent ''[[Systema Naturae]]'' del 1758,<ref>{{ref-llibre | cognom=Linnaeus | nom=C | enllaçautor=Carl von Linné| títol=Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.| editorial=Holmiae. (Laurentii Salvii).| any=1758| pàgines=824 }}</ref> ho hauria sabut i podria haver triat aquest nom amb [[doble sentit]] a propòsit.<ref>{{ref-web|url=http://www.dec.ny.gov/animals/9367.html|títol=Blue Whale Fact Sheet|editor=Nova York State Department of Environmental Conservation|consulta=29-06-2007}}</ref> [[Herman Melville]] anomenà aquesta espècie la «balena de ventre de color de sofre» a la seva novel·la ''[[Moby Dick]]'', en referència a la tonalitat marró-taronja o groga de la part ventral, que és deguda a pel·lícules de [[diatomees]] a la pell. Altres noms comuns del rorqual blau inclouen '''rorqual de Sibbald''' (en honor de [[Robert Sibbald|Sir Robert Sibbald]]), '''gran balena blava''' i '''gran rorqual boreal'''. Aquests noms han caigut en desús.
Línia 112:
}}
|}
Les estimacions de Cummings i Thompson (1971) suggereixen que el nivell font dels sons emesos pels rorquals blaus és d'entre 155 i 188 [[decibel]]s quan se'l mesura en relació amb una pressió de referència d'un [[micropascal]] en un metre.<ref>{{ref-publicació | article = Underwater sounds from the blue whale ''Balaenoptera musculus''| autor = W.C. Cummings i P.O. Thompson | publicació = Journal of the Acoustics Society of America | volum =50(4) | pàgines =1193–1198 | any =1971 | doi =10.1121/1.1912752|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre | autor= W.J. Richardson, C.R. Greene, C.I. Malme i D.H. Thomson | títol = Marine mammals and noise | editorial = Academic Press, Inc. | lloc = San Diego (Califòrnia)| any =1995 | isbn =0-12-588441-9|llengua=anglès}}</ref> Tots els grups de rorquals blaus emeten sons a una [[freqüència fonamental]] d'entre 10 i 40 [[Hertz|Hz]]; la freqüència més baixa que els
Es desconeixen els motius d'aquestes vocalitzacions. Richardson {{etal}} (1995) proposen sis raons possibles:<ref>{{ref-web|autor= National Marine Fisheries Service |any=2002 |títol= Endangered Species Act - Section 7 Consultation Biological Opinion | url = http://www.nmfs.noaa.gov/prot_res/readingrm/ESAsec7/7pr_surtass-2020529.pdf| format = PDF }}</ref>
| |||