|
El seu llibre va molt més enllà que altres que també han qüestionat el consens sobre el genocidi: afirma que la corrent comuna no només és incorrecta en part, sinó que és de fet "una línia propagandística ... que ha convertit el perpetrador en víctima i vice versa."<ref name = "H&P 2010 51">{{Harvnb|Herman|Peterson|2010|p=51}}.</ref> Tots dos es mostren crítics en els aspectes fonamentals de l'estudi d'Alison Des Forges àmpliament conegut,<ref>{{Cite report|last=Des Forges|first=Alison|authorlink=Alison Des Forges|year=1999|title=Leave None to Tell the Story: Genocide in Rwanda|url=https://www.hrw.org/legacy/reports/1999/rwanda/rwanda0399.htm |location=New York, NY|publisher=[[Human Rights Watch]]|isbn=1-56432-171-1}}</ref> i insisteixen que ofusca el tema de qui va assassinar Habyarimana (defensen que va ser clarament l'RPF) i que, contràriament a les conclusions de l'estudi de Des Forges, l'únic règim ben planejat que es va perpetrar de violència massiva després de la matança va ser la invasió de l'RPF per fer fora els Hutu del poder.<ref name = "H&P 2010 51-52">{{Harvnb|Herman|Peterson|2010|pp=51–2}}.</ref> Herman i Peterson acaben conloent que l'RPF van ser els "primers ''génocidaires''", mentre que els ''Interahamwe'' van ser les "víctimes ''de facto'' de l'RPF".<ref name = "H&P 2010 54">{{Harvnb|Herman|Peterson|2010|p=54}}.</ref>
TheirEl bookseu arguesllibre thatdiscuteix thela acceptedversió versionacceptada, segons la ofqual theels eventsesdevniments ofde 1994 impliesimpliquen Rwandaque isRuanda és "theel firstprimer casecas inen historyla inhistòria whichen aquè minorityla populationpoblació minoritària, sufferingpatint destructionla atdestrucció thede handsles ofmans itsdels tormentorsseus torturadors, drovevan itstreure tormentorsels fromseus powertorturadors anddel assumedpoder controli ofvan aassumir country,el allcontrol indel thepaís, spantot ofplegat lessen thanmenys onede hundred100 daysdies", aun narrativerelat que Herman andi Peterson deemconsideren "incredible in theextremadament extremeincreïble."<ref name = "H&P 2010 56-57">{{Harvnb|Herman|Peterson|2010|pp=56–7}}.</ref>
AfricaL'africanista specialist [[Gerald Caplan]] criticizedva criticar l'informe de Herman andi Peterson's account, chargingdient thatque l'afirmació que "whyel theperquè Hutuels membersmembres ofhutu thedel governmentgovern 'couldn'tpossiblement possiblyno havepodien plannedhaver aplanejat genocideun againstgenocidi thecontra Tutsiels tutsi' isno s'explica en cap nevermoment remotelyni explainedremotament".<ref>Caplan, Gerald, [http://www.pambazuka.org/en/category/features/65265 "The politics of denialism: The strange case of Rwanda - Review of ''The Politics of Genocide''"], ''Pambazuka News'', #486, 16 June 2010.</ref> HermanLa andposició Peterson'ssobre positionel ongenocidi thedefensada genocideper wasHerman i Peterson va ser titllada foundde "deplorable" byper James Wizeye, firstprimer secretarysecretari atde thel'Alt [[RwandanComissariat Highper CommissionRuanda ina London]]Londres.<ref>Wizeye, James, [https://www.theguardian.com/commentisfree/2011/jul/25/tutsi-rwanda-genocide-hutu "To claim Tutsis caused Rwanda's genocide is pure revisionism",] ''The Guardian'', 25 July 2011.</ref> [[Adam Jones (Canadianha scholar)|Adamcomparat Jones]]el hasplantejament comparedde Herman andi Peterson's approachamb tola [[Holocaustnegació de deniall'Holocaust]].<ref>[http://www.genocidepreventionnow.org/Home/GPNISSUES/Issue11Fall2012/tabid/185/ctl/DisplayArticle/mid/1103/aid/611/Default.aspx?skinsrc=%5BG%5D/Skins/GPN/printskin "See No Evil-Amazing People are Denying Every Genocide in Sight"], ''Genocide Protection News'', #11, Fall 2012.</ref>
== ''Rwanda, The Untold Story'' ==
|
