Església Ortodoxa Romanesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques
m bot: -s'eradiqués +s'erradiqués
Línia 156:
A Valàquia el príncep [[Miquel el Valent]] va fer costat a la causa de la lliga antiotomana i va aconseguir el tron de Transsilvània amb l'ajut de l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic]]. Miquel el Valent va demanar que l'ortodòxia fos reconeguda com a religió legal. Rodolf II va decretar que les tres grans religions de la regió, el catolicisme, el luteranisme i l'ortodòxia rebessin tal reconeixement. Com a compensació el príncep valac va donar suport als catòlics del seu principat i el [[bisbe]] ortodox d'[[Alba Iulia]] va ser consagrat metropolità, de manera que es va constituir la seu metropolitana ortodoxa de Transsilvània. Quan [[Miquel el Valent]] va ser nomenat Príncep de Moldàvia es va aconseguir unificar per primer cop els principats romanesos. Aquest fet va inquietar tant els hongaresos, com els austríacs, els otomans i els polonesos, ja que es podria constituir un estat unificat que lesionés els interessos que aquests països tenien als principats romanesos, motiu pel qual Miquel el Valent va ser assassinat i els principats de nou es van dividir. Amb la desaparició del príncep Miquel el Valent es van esvair les esperances dels ortodoxos de veure com la seva confessió era reconeguda legalment a [[Transsilvània]].
 
L'any [[1626]] el príncep de Transsilvània [[Gabor Bethlen]], de confessió, calvinista va decidir sortir en ajuda dels ortodoxos, ja que va reinstaurar les seves antigues possessions del clergat ortodox, els va eximir d'alguns pagaments d'impostos i va afavorir l'ensenyament i la publicació de llibres en [[romanès|llengua romanesa]]. L'any [[1627]] va nomenar el monjo ortodox Gennadi com a [[arquebisbe]] ortodox del principat a canvi que acceptés l'obediència al superintendent calvinista, que la llengua romanesa esdevingués llengua oficial de [[culte]] i de prèdica, i que s'imprimissin els [[llibre eclesiàstic|llibres eclesiàstics]] calvinistes, així com que s'eradiquéserradiqués tota mena de supersticions. El príncep de Transsilvània va demanar ajut al Patriarca de Constantinoble [[Cirili Lukaris]], que tenia una certa orientació calvinista, perquè facilités la conversió de la població ortodoxa de Transsilvània al calvinisme. L'any [[1629]] el príncep va traspassar i el va succeir [[Gregori Rakoczy]], que continuà amb la mateixa política del seu predecessor. Tot i les bones relacions entre el metropolità [[Gennadi (arquebisbe)|Gennadi]] i el príncep hongarès, el primer es va negar que es publiquessin llibres calvinistes a la regió, però Gregori va aconseguir que un monjo ortodox traduís al romanès un [[catecisme calvinista]]. L'any [[1640]] va traspassar el metropolità i el príncep Gregori va pensar a designar a un metropolità que acceptés la seva política, però l'elecció no va ser fàcil, ja que cap religiós ortodox acceptava aquest joc religiós, tal com ho mostra l'empresonament del successor de Gennadi. La majoria del clergat ortodox de [[Transsilvània]] es va negar a acceptar la [[confessió de fe]] lukariana d'estil calvinista. En el [[sínode]] reunit a [[Iasi]] van acceptar la confessió de fe de [[Pere Moghila]], tot i que expurgada de les seves doctrines sobre el purgatori i l'epiclesi que s'oposaven a la tradició doctrinal ortodoxa.
 
L'atac més important contra el calvinisme va procedir de Moldàvia, ja que el patriarca moldau Vaarlam va publicar l'any [[1645]] una refutació del catecisme calvinista publicat a Transsilvània. Aquesta refutació va tenir ressò a Moldàvia i a Valàquia on el príncep [[Mateu Basarab]] va lluitar contra el [[calvinisme]]. Els dos principats romanesos van esdevenir dos reductes de l'ortodòxia dins l'Imperi Otomà alhora que el [[catolicisme]] cedia terreny als principats romanesos. A [[Transsilvània]] el perill que suposava el calvinisme per l'ortodòxia va passar al catolicisme, que va esdevenir la segona confessió més important de la regió.