Dúnedain: diferència entre les revisions

116 bytes afegits ,  fa 14 anys
cap resum d'edició
m (Robot modifica: th:ดูเนไดน์)
Cap resum de modificació
En el marc del llengendari de [[J.R.R. Tolkien]], els '''dúnedain''' (singular: '''dúnadan''') és el nom que reben a la [[Terra Mitjana]] els homes descendents dels [[Númenor|númenóreans]] que van sobreviure l'[[Akallabêth|enfonsament de l'Illa]]. També son anomenats '''Homes de l'Oest''' o '''Homes de l'Oestat''', traduccions del terme [[sindarin]].
 
Van arribar a la Terra Mitjana liderats per [[Eléndil]] i els seus fills [[Isíldur]] i [[Anàrion]], i van fundar els regnes d'[[Àrnor]] al nord i de [[Góndor]] al sud. A l'època en que transcorren els esdeveniments narrats a [[El Senyor dels Anells]] els dúnedain han disminuit en nombre, especialment al nord on el seu regnaregne s'ha extingit i viuen com a muntaners sota la direcció del seu capitost, n'[[Àragorn]].
 
==Característiques==
 
Els dúnedain eren superiors als altres homes en noblesa de cos i d'esperit. Solien ser alts, ambde cabells foscos i ulls grisos, i gaudien d'una esperança de vida molt més llarga (en un principi tres vegades més que la resta d'homes) conservant el vigor de juventutla joventut fins al final dels seus dies.
 
Especialment entre els de més alt rang, els dúnedain van demostrardemostraren grans dots de visió, i en alguns casos fins i tot de profecia.
 
Una de les causes que va conduïr a la devalladadavallada dels dúnedain va serfou la tendència a tenir molts pocs fills. De fet, la línealínia reial del mateix Àragorn descendia de desenes de generacions d'un únic fill.
 
==Història==
 
Els homes de Númenor, enganyats per en [[Sàuron]] i envejosos de la inmortalitatimmortalitat dels elfs, van decidir d'iniciar la conquesta de [[Vàlinor]]. Quan la flota del rei [[Ar-Pharazôn]] va tocartocà les costes d'Aman, [[Ilúvatar]] els va castigarcastigà enfonsant-los aen ellsl'oceà ijuntament aamb tota Númenor sota l'oceà.
 
La majoria de númenóreans van morirmorií, però alguns d'ells, ambliderats elspels Senyorssenyors de l'Andúnië al capdavant, s'havienes mantingutmantingueren fidels als Vàlar i als amics dels elfs, i havienacabaren abandonatabandonant Númenor amb les seves naus. Liderats per per n'[[Eléndil]] i els seus fills, n'[[Isíldur]] i n'[[Anàrion]], van desembarcar ben aviat a les costes de la [[Terra Mitjana]].
 
Allí n'Eléndil fundà el regne d'[[Àrnor]], al nord, mentre que els seus dos fills fundaren [[Góndor]], al sud de les Muntanyes Blanques. Però elsel senyor fosc Sàuron havia tornat a Mórdor i s'inicià una nova guerra. En l'Última Aliança amb els elfsdescendents dels númenóreans van aconseguir, juntament amb els elfs, derrotar elen Sàuron i pendre-li l'[[Anell Únic]], tot i que n'Eléndil, n'Anàrion, i el rei èlfic [[Guil-galad]] moriren en l'empresa.
 
Durant la Tercera Edat, els dos regnes dels dúnedain van seguir camins separats. Al nord, la divisió d'Àrnor en tres entitats més petites i els atacs del [[Regne d'Àngmar]] iamb el seu [[Rei Bruixot]] al capdavant van acabar amb la desaparició del reialme. Les antigues fortaleses d'Annúminas, Fórnost o Àmon Sûl foren abandonades i els dúnedain del nord es convertiren en el poble dels [[Muntaners del Nord|muntaners]], cada cop menys nombrós. La nissaga reial, però, continuà ininterromudaininterrompuda en la figura dels capitostoscapitosts dels muntaners del nord.
 
Al sud, el regne de Góndor va prosperarprosperà recordant fins i tot la vella glòria de Númenor. Amb el temps, però, els seus reis caurien en els mateixos errors que els monarques númenóreans i s'aferrarien als plaers materials desententdesentenent-se dels seus parents del nord. La seva població també fou delmada per la gran pesta queduta per un vent fosc vadirigit durdes de [[Mórdor]], la invasió dels aurigues que vingueren de l'Est, i la guerra civil de Góndor. La nissaga de reis es va interrompres'interrompé amb la desaparició d'[[Eärnur]], iprenent lales línearegnes delsdel senescalsgovern vanla prendrelínia eldels podersenescals.
 
Tot i que la població dels dúnedain era nombrosa al sud, la seva sang s'havia barrejat molt amb la d'homes menors. A la fi de la Tercera Edat gairebé no quedava sang númenóreana pura excepte en comptades ocasions (com, per exemple, en en[[Dénethor]], en [[Bóromir]] i en [[Fàramir]]). Al nord, en canvi, tot i que la població dúnedain era molt més reduïda, mai es van barrejar amb altres homes i el llinatge d'Àragorn era completament dúnedain.
la d'homes menors. A la fi de la Tercera Edat gairebé no quedava sang númenóreana pura excepte en comtpades ocasions (com [[Dénethor]], [[Bóromir]] i [[Fàramir]]). Al nord, en canvi, tot i que la població dúnedain era molt més reduïda, mai es van barrejar amb altres homes i el llinatge d'Àragorn era completament dúnedain.
 
Durant la [[Guerra de l'Anell]], els pocs dúnedain del nord que quedaven (una trentena, amb Hàlbarad al capdavant) es dirigiren al sud a ajudar el seu capitost Àragorn i la gent de Góndor. Lluitaren a [[Pelàrguir]], a la [[Batalla dels Camps de Pélennor]], i davant la [[Porta Negra de Mórdor|Porta Negra]].
 
Amb la victòria sobre en Sàuron, la glòria dels dúnedain va serfou renovada, fet simbolitzat amb la coronació d'Àragorn icom laa rei del [[Regne Reunificat d'Àrnor i Góndor|reunificació d'Àrnor i Góndor]], recuperant la dignitat dels reis de l'antigor.
 
==Vegeu també==
Usuari anònim