Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions

'''Al-Hadjdj Umar''' ibn Said ibn Uthman Tal<ref>Amb diverses variants segons la transcripció; Umar es transcrit en francès i altres llengües com Omar; l'article apareix com Al-, El- Al i El, i el nom com Haj, Hadj, Hajj i Hadjdj; les principals variants són: al-Hajj Umar, al-Hajj Omar, el-Hajj Umar, el-Hadjdj Umar, el Hajj Omar, Al-Hadj Umar, El-Hadj Umar</ref> ([[Halwar]] o [[Aloar]] a [[Futa Toro]], [[Senegal]], [[1797]] - [[Bandiagara]], [[12 de febrer]] de [[1864]]) fou un cap [[tuculor]] de la casta [[torobè]], que va fundar un regne al [[Sahel africà]] i [[Àfrica occidental]] ([[Mali]], [[Guinea]] i [[Senegal]]).

 

 

Era fill de Saydu Tal, un devot musulmà. Va estudiar la religió seguint els ensenyaments derivats del shaykh al-Tidjani, i va practicar la meditació. Va anar a [[la Meca]] passant per [[Kong]], [[Sultanat de Sokoto|Sokoto]], [[Fezzan]] i [[Egipte]], i allí fou iniciat per Sidi Muhammad al-Ghabi que el va nomenar ''khalifa'' pels territoris dels negres. Va visitar [[Medina]] i [[Jerusalem]] i va tornar tres vegades a la Meca estant en contacte amb els ''shaykhs'' de la secta Khalwatiyya. Va retornar al seu país a través e Fezzan i [[Estat de Borno|Bornu]], i va rebre inicialment el nom de Shaykh al-Murtada. La llegenda diu que va fer diversos miracles. Es va casar amb una filla (de nom Maryatu) del sultà kanemi de Bornu, però aquest després el va voler assassinar; Umar es va lliurar dels sicaris que havia enviat el sultà. Va estar set anys a Sokoto amb [[Muhammad Bello]], fill i successor d'[[Osman Dan Fodio]], i es va casar amb la seva filla Maryam. Va anar després a [[Hamdallahi]], capital de [[Masina]] però després, considerat un agitador perillós, va haver de marxar a Segu on el rei local, Tyéfolo, a petició d'Ahmadou de Masina el va empresonar; quan fou alliberat va tornar a [[Futa Toro]] ([[1838]]) on fou ben rebut per l'''almamy'' (imam).