|
A fer el treball de sintesi, jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!
{{infotaula geografia política}}
El '''Berguedà''' és una [[comarca de Catalunya]]. Té una superfície total de 1.184,89 km² i una població de 39.178 habitants ([[2016]]).<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. El municipi en xifres. Berguedà|url=https://www.idescat.cat/emex/?id=14|consulta=2019-05-07}}</ref> És la més septentrional de les comarques de la [[província de Barcelona]] (amb l'excepció del municipi de [[Gósol]], adscrit a la [[província de Lleida|de Lleida]]). Està situat a l'interior de [[Catalunya]] i participa tant dels relleus enlairats del [[Prepirineu]] i del [[Pirineu]] com dels relleus planers del nord de la [[Depressió Central]].
== Geografia ==
La meitat septentrional, coneguda com l''''[[Alt Berguedà]]''', és constituïda per l'alta conca del [[Llobregat]] i les serres del [[Prepirineu]]. En aquesta part hi trobem municipis com [[Castellar de n'Hug]], [[La Pobla de Lillet]], [[Sant Jaume de Frontanyà]], [[Bagà]], [[Guardiola de Berguedà]], [[Gisclareny]], [[Saldes]], [[Gósol]], [[Borredà]], [[Sant Julià de Cerdanyola]], [[Castell de l'Areny]], [[Castellar del Riu]], [[Cercs]], [[La Nou de Berguedà]], [[Vilada]], [[Vallcebre]] i [[Fígols]]. El límit septentrional, en ple [[Pirineu]], és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2.000 metres, els quals separen el '''Berguedà''' de la [[Cerdanya]]. Hi trobem les serres de [[Serra del Cadí|Cadí]] i [[Moixeró]], el Puig d'[[Alp]] i [[Puigllançada]]. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del [[Llobregat]] fins a [[la Pobla de Lillet]] i [[Castellar de n'Hug]], la del riu de [[Bagà]], el [[Bastareny]] i la del riu [[Saldes]]. A l'est hi ha les serres de [[Catllaràs]] i [[Rasos de Tubau]]. A l'oest les serres són més elevades: [[Serra del Verd]], [[Serra d'Ensija|Ensija]], [[Rasos de Peguera]] i l'emblemàtica muntanya del [[Pedraforca]].
La meitat meridional, coneguda com el '''[[Baix Berguedà]]''', està situada al nord de la [[Depressió Central]] de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com [[Berga]], [[Avià]], [[L'Espunyola]], [[Capolat]] i [[La Quar]] i altres que es troben plenament a les planes de la depressió central, com [[Gironella]], [[Puig-reig]], [[Olvan]], [[Sagàs]], [[Casserres]], [[Viver i Serrateix]], [[Montclar]], [[Montmajor]] i [[Santa Maria de Merlès]]. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la població de la comarca.
== Clima ==
[[Fitxer:Serra d'Ensija nevada .jpg|miniatura|esquerra|Nevada a la Serra d'Ensija]]
El clima de l''''[[Alt Berguedà]]''' és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1.000 mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de [[pi roig]] i [[rouredes]]. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1.700 metres domina el [[pi negre]] i per damunt dels 2.200 metres els prats alpins.
La meitat meridional del Berguedà ('''[[Baix Berguedà]]''') és constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900 mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11° i els 13°, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els [[sòl]]s són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el [[roure valencià]], i a la part més oriental i septentrional el [[roure martinenc]]. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins ([[pi blanc]], pi roig) amb moltes àrees de [[reboll]]s i rouredes joves, especialment després dels [[Incendis forestals de Catalunya de 1994|incendis forestals]] que van arrasar aquesta zona l'any [[1994]].
== Història ==
;Prehistòria
Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al [[Paleolític Inferior]]. Són la peça trobada en una de les terrasses del [[Llobregat]], prop de [[Gironella]], que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels [[còdol]]s treballats.<ref name="El Berguedà">{{Ref-llibre|cognom=Pedrals|nom=Xavier|autor= |títol=El Berguedà a través del temps. Resum d'història.|llengua= català |volum= | editorial= Centre d'estudis del Berguedà |Autor= F.Moreno Santabarbára |data=1990|pàgines= 86 |col·lecció= |isbn=84-600-7524-9}}</ref>
Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988, va aportar dades del Paleolític Mitjà i del Superior.
A partir del [[neolític]], la presència humana està més documentada amb [[Cultura dels sepulcres de fossa|sepulcres de fossa]]. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràcil ([[Dolicocefàlia|dolicocèfals]] i de poca alçada). Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi de [[Sorba]]; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres. A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament; al Berguedà n'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.
;Edat antiga
L'historiador romà [[Titus Livi]] parla de la tribu ibèrica dels [[bergistans]], sotmesa primer per [[Anníbal]] ([[218 aC]]) i més tard per [[Marc Porci Cató Censorí|Cató]] ([[195 aC]]).
;Edat mitjana
Sota l'ocupació sarraïna, el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del [[Comtat de Cerdanya]], del qual se separà per esdevenir, breument, [[Comtat de Berga]] a principis del [[segle XI]]. En aquest context cal situar la figura literària més gran d'aquestes terres: el [[trobador]] [[Guillem de Berguedà]].
;Edat moderna
Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.
A partir del XVIII, després de la [[Guerra de Successió]], s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, a la qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.
Durant la guerra dels set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap <!--sic-->l Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclavament [[carlisme|carlí]] destacat en les carlinades posteriors.
;Edat contemporània
Com a fets destacables del segle XX, cal esmentar la revolta anarquista de [[Fígols]], el [[1932]], que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels [[maquis]]. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica.
El 1976 la construcció de l'[[embassament de La Baells]] acabà després de ser iniciada el 1970, per ordre del govern espanyol i la [[Confederación HIdrográfica del Pirineo Oriental]] seguint la sol·licitud feta el 1947 per part dels usuaris del riu [[Llobregat]]. Aquesta construcció seguia els interessos de l'abastiment d'aigua per a [[Barcelona]] i el seus voltants metropolitans, regular el cabal del riu per a garantir recs i aprofitaments industrials de les persones que hi viuen més avall.{{sfn|Colomer|2015|p=44}} L'embassament suposà que els pobles Miralles, La Baells i Sant Salvador, els tres del municipi de [[Cercs]], quedaren enfonsats.{{sfn|Colomer|2015|p=47}}
El [[2002]] els berguedans reivindicaren interessos propis sobre l'embassament fent que eixe any se celebrara el Festival del Riu, que més tard s'anomenà Festival de La Baells. L'[[Agència Catalana de l'Aigua]] reformà el festival fent que durarà en compte d'un cap de setmana, des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre.{{sfn|Colomer|2015|p=44}}
Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.
La bandera del Berguedà es va aprovar el 3 d'octubre de [[1989]]. Té un blasonament de [[sinople]], un mont de 2 cims d'argent movent de la punta; [[bordura]] componada d'or i de [[gules]].
<gallery>
Fitxer:Patum.jpg|La [[Patum de Berga]]
Fitxer:Bagà plaza porticada.jpg|Setmana medieval de [[Bagà]]
Fitxer:Sant quirze pedret-pont medieval.jpg|Pont [[medieval]] de Pedret, a [[Cercs]]
Fitxer:Sant quirze pedret-exterior.jpg|Església romànica de [[Sant Quirze de Pedret]]
Fitxer:Sant vicenç de rus-pintures.jpg|Pintures de l'interior de l'església romànica de [[Sant Vicenç de Rus]]
Fitxer:Còlonia Vidal a Puig-reig.jpg|El riu [[Llobregat]] al seu pas per la [[Colònia Vidal]]
</gallery>
== Població ==
{{Taula:Berguedà}}
La població del '''Berguedà''' ha estat sempre escassa. El [[1860]] tenia 31.544 habitants. Els anys següents, anà perdent població i s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el [[1887]]. El [[1900]] ja s'hi censaren 27.217 habitants. Des de llavors, augmenta progressivament: 39.600 habitants el [[1930]], 41.938 habitants el [[1950]] i 47.953 habitants el 1960. Des de la [[dècada de 1960]], el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El [[1970]] s'hi censen 44.446 habitants i el [[1981]], 42.152 habitants. El [[2001]], hi ha 37.995 habitants i el 2007, 40.479.
Darrer padró municipal ([[2005]]): 39.746 habitants. Però al 2015 van estar 39.517.
== Economia ==
Les principals activitats econòmiques del Berguedà han estat la indústria i la mineria, que han sofert fortes crisis en els darrers anys. Actualment, l'activitat industrial es localitza preferentment entre [[Berga]] i [[Puig-reig]]. La potenciació de l'eix del [[Llobregat]] amb l'obertura del [[Túnel del Cadí]] i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat també les seves perspectives d'activitat econòmica. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de turisme rural i s'han obert establiments de restauració.
L'embassament de La Baells és un punt d'atracció turístic amb els esdeveniments esportius que es fan durant l'estiu.{{sfn|Colomer|2015|p=46}}
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=602| 1515=674| 1553=968| 1717=9.623| 1787=16.292| 1857=31.759| 1877=25.292| 1887=22.406| 1900=27.217| 1910=30.047| 1920=33.615| 1930=39.600| 1940=38.064| 1950=41.933| 1960=47.953| 1970=45.843| 1981=42.152| 1990=40.552| 1992=39.209| 1994=39.446| 1996=38.606| 1998=38.252| 2000=38.051| 2002=38.593| 2004=39.224| 2006=40.064| 2008=41.488| 2010=41.683| 2012=41.202|2014=40.039}}
== Política i govern ==
[[Fitxer:Berguedamunicipals2015.gif|thumb|
Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes segons les [[Eleccions municipals espanyoles de 2015|eleccions municipals de 2015]].
{| class="wikitable"
!{{llegenda|#FFB232|[[ERC]]-[[AM]] |color1=white}}
|-
!{{llegenda|#0E3A83|[[CiU]] |color2=white}}
|-
!{{llegenda|#E20A16|[[PSC]] |color2=white}}
|-
!{{llegenda|#FFED00|[[CUP]]-PA|color2=white}}
|-
|{{llegenda|#7F7F7F|Independents|color2=white}}
|}
]]
== Vegeu també ==
{{Nomenclàtor comarca}}
* [[Llista de monuments del Berguedà]]
* [[Jaciments de Fumanya]], amb els fòssils de dinosaures més antics de Catalunya.<ref>{{ref-llibre|cognom=Magriñà|nom=Anna-Priscila|títol=Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes |pàgines=24-26 |lloc=Barcelona| editorial=Angle|any=2012|isbn=9788415695042|edició=1a ed.}}</ref>
* [[Pèsols negres]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom=Colomer|nom=Rosa|títol=La Baells: on el riu Llobregat s'eixampla|publicació=Pànxing Pirineus|data=2015|pàgines=43-47|volum=25}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.bergueda.cat Consell Comarcal]
* [http://www.elbergueda.cat/ Turisme El Berguedà]
{{Comarques de Catalunya}}
{{MunicipisBerguedà}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Berguedà| ]]
| 