Víctor Balaguer i Cirera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç intern: Los trobadors moderns
mCap resum de modificació
Línia 67:
== Biografia ==
=== Joventut i matrimoni ===
Víctor Balaguer nasqué l'11 de desembre de 1824 al carrer de Sant Pau de Barcelona com a fill únic.<ref name=Cuccu/> El seu pare es deia Joaquim Balaguer, metge de pensament molt liberal, morí el 1834 deixant-lo orfe quan encara era un infant. No obstant això Víctor Balaguer en prengué la mateixa ideologia.<ref name="Diccionari"/> La seva mare es deia Teresa Cirera. La relació amb ella anà tornant-se sempre més difícil. Ella volia que el seu fill fos metge o advocat i les seves idees avançades i la seva vocació per a la literatura dificultaren la relació fins al punt que arribà a desheretar-lo.<ref name="Diccionari"/><ref name="Diccionari"/>
 
Amb només 14 anys ja estrenà la seva primera obra el [[1838]]: ''[[Pepín el Jorobado]]'', que ja era un drama històric com molts dels que vindrien després; i el [[1843]] obtingué un bon èxit amb ''Enrique el Dadivoso''.<ref name="Diccionari"/> Després, enfrontat irremeiablement amb la seva mare, aquesta acabà desheretant-lo, motiu pel qual es posà a escriure més obres ja sense cap fre i també per a guanyar-se la vida.<ref name="Diccionari"/> Ingressà a la [[Universitat de Barcelona]] on començà els estudis de [[Dret]] i entrà en contacte amb la literatura de [[Voltaire]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], [[Alexandre Dumas (pare)|Dumas]], [[Víctor Hugo|Hugo]], [[Walter Scott|Scott]], entre d'altres.<ref>Pagès, Aniceto de, ''Don Víctor Balaguer'', a ''El Museo Universal''', número 45, Madrid, 7 de novembre de 1869. Any XIII, p 355-356.</ref> En aquesta època començà a col·laborar amb un diari titulat ''[[El Hongo]]''.
 
El 1845 es traslladà a [[Madrid]] sense haver acabat els estudis universitaris, fet que li va comportar una forta discussió amb la seva mare i haver de buscarcercar-se la vida pel seu compte a la capital. Començà a treballar per a [[Wenceslao Ayguals de Izco]], qui li oferí feina com a traductor al castellà d'escriptors francesos del moment, que es publicaren a la col·lecció ''Museo de las Hermosas''. La situació s'allargà pocs mesos a causa de la seva precarietat econòmica i en breu tornaria a Barcelona, on continuaria treballant de traductor i periodista.<ref name=Cuccu/> De nou a Barcelona, el 1847 fou nomenat ''poeta oficial del Liceu''. Més endavant també ho seria del [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], fet que li donaria certa popularitat a nivell local.
 
El 1851 es casà amb Manuela Carbonell i Català al monestir de [[Sant Jeroni de la Vall d'Hebron]], adquirit pel pare de la núvia.<ref name=Cuccu/> Un any després realitzà un cicle de conferències sobre la [[història de Catalunya]] per encàrrec de la [[Societat Filharmònica de Barcelona]].
Línia 78:
Durant la dècada de 1850 entrà en contacte amb el [[General Espartero]] i amb el [[General Prim]], unint-se al [[Partit Progressista]], incrementant progressivament el seu pes i influència en el partit. Fou en aquest període que començà a recuperar la memòria històrica de l'antiga [[Corona d'Aragó]].<ref name=Cuccu/>
 
També en aquesta època començà a reivindicar la [[llengua catalana]] com una llengua literària. El seu primer poema en català es titulà ''[[A la Verge de Montserrat]]'' publicat el 1857. Progressivament esdevingué molt actiu en el procés de la [[Renaixença catalana|renaixença]] de la [[literatura catalana]], impulsant la restauració dels [[Jocs Florals]] el maig de 1859, esdevenint ell membre del primer consistori.<ref name="Diccionari"/> També llavors inicià els seus primers textostexts historiogràfics. Després dels jocs anà a treballar a [[Itàlia]] com a corresponsal de la [[Guerra d'independència d'Itàlia|Guerra d'independència]]. Entre el [[1860]] i el [[1864]] publicà en 5cinc volums la ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', que fou un èxit de vendes sense precedents i en la qual Balaguer hi reivindicava el model de la [[monarquia federal]] i la tradició del [[pactisme]] entre poble i rei.<ref name="Escriptors.cat">{{AELC|balaguerv}}</ref>
 
Estigué uns anys exiliat a [[Provença]] entre el 1865 i el 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí conegué [[Frederic Mistral]] el [[1865]] i pogué participar en el [[Felibritge]], del qual en fou nomenat vicepresident. Fou membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escriptors occitans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |cognom2=Camprubí |nom2=Michel |títol=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>
Línia 90:
[[Fitxer:Los bandolers catalans (1868).djvu|page=1|thumb|Edició de 1868 de ''Los bandolers catalans o lo ball d'en Serrallonga''.]]
=== Premsa ===
[[Francmaçoneria|Maçó]], liberal i d'idees [[Romanticisme|romàntiques]], col·laborà a diversos diaris liberals com ''E[[l Constitucional]]'', ''[[El Laurel]]'', ''[[El Genio]]'' i ''[[La Lira]]'' i el 1846 marxàanà a [[Madrid]], on conegué les principals personalitats literàries i polítiques de l'època. Fundà a Barcelona el diari liberal ''[[La Corona de Aragón]]'', on declarava una adhesió fervent al passat gloriós de Catalunya alhora que exigia una descentralització per als territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].
 
=== Teatre ===
Línia 138:
No en va, la seva prosa sobre la tradició constitucionalista de la Corona d'Aragó en general i Catalunya en particular seguia les petjades d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]] i [[Avel·lí Pi i Arimon]]<ref name="Diccionari"/> Tot i que és evident l'anacronisme de vincular les llibertats medievals i modernes de què gaudien els catalans amb les llibertats contemporànies del [[liberalisme]], també és cert que la tesi que afirma el caràcter [[Pactisme|pactista]] de la nació catalana és un tret prou consolidat al llarg del curs històric del país.<ref name="Diccionari"/> Amb aquesta premissa general Balaguer tragué nombroses interpretacions concretes que encara avui dia són vigents.<ref name="Diccionari"/>
 
Els seus primers textostexts estrictament historiogràfics els féu el [[1852]], amb 28 anys, per a participar en unes conferències que tractaven les "belleses" de la història catalana.<ref name="Diccionari"/> La principal obra en aquest camp fou la cèlebre ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', publicada entre 1860 i 1864.<ref name="Escriptors.cat"/> Molt de temps després, l'èxit del llibre féu necessària una segona edició el 1885 en una ''Història de Catalunya''.<ref name="Diccionari"/>
 
==== L'Eixample de Barcelona ====
En aquesta mateixa línia féu un projecte de nomenclatura pelsper als carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[País Valencià|València]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]], [[comtat del Rosselló|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]], [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personatges clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que fou adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en trencaren la lògica urbana (per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'aquests noms foren desfigurats, i no es recuperaren fins a la democràcia. Alguns, però, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que es quedàromangué com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom=Llorens | nom =Carles | títol =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.44-49 | issn =1695-2014 }}</ref>
 
{{VT|Hodonímia de Barcelona}}