Bru Lladó i Roca: diferència entre les revisions

Al retornar a Sabadell es va va mostrar partidari de l'acció directa per tal de fer caure la monarquia. El mateix estiu de 1910, quan va esclatar el conflicte vaguístic a la fàbrica Seydoux, Lladó que ja era president de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), es va mostrar partidari del “Tot o res!”. El 1915 dirigí la publicació ''La Batalla Sindicalista'' de Sabadell. Amb la victòria dels bolxevics a Rússia va ser dels primers en avisar del caràcter autoritari del moviment, ho havia vist amb els seus propis ulls ja que havia visitat el país. Empresonat el 1910, el 1911 i de nou el 1913, ja era un dirigent reconegut de l’anarcosindicalisme sabadellenc quan va participar en els preparatius de la Vaga General de l’agost de 1917. Arran d’aquests fets, va haver de fugir de nou a França i, al seu retorn, el maig de 1918, va incorporar-se junt amb la plana major de la militància anarcosindicalista a actes de propaganda celebrats arreu de Catalunya. [[Joan Garcia i Oliver|Garcia Oliver]] a la seva biografia "El eco de los pasos", el recorda a la tribuna com un company.<ref>“de hablar campechano y voz atiplada algo cascada, pero que agradaba a la concurrencia por la senzillez de su discurso”[http://www.solidaridadobrera.org/ateneo_nacho/libros/Juan%20Garc%C3%ADa%20Oliver%20-%20El%20eco%20de%20los%20pasos.pdf]</ref> [[Manuel Buenacasa Tomeo|Manuel Buenacasa]] opina el mateix, recordant com Bru Lladó no va poder parlar en un míting celebrat dos dies després de l’assassinat de Seguí a qui -segons ell- Lladó “estimava entrenyablement”. Va ser força reconegut movent-se a prop de [[Teresa Claramunt i Creus|Teresa Claramunt]], [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]] o [[Ángel Pestaña Núñez|Ángel Pestaña]]. Tot i així, també va tenir conflictes amb altres militants, quan per exemple durant la [[Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya|dictadura de Primo de Rivera]], va ser responsable de l’edificació de “vivendes per a l’ús i propietat dels socis”, impulsant les tasques de la Cooperativa "Cultura i Solidaridat", constituïda a Sabadell el febrer de 1922. El primer dels edificis construïts va servir com a escola moderna. Va ser demandat per un grup de militants que posteriorment formarien part de l'oposició trentista, que el van acusar verbalment d'estafes en la construcció dels habitatges,<ref>{{ref-llibre|cognom=Masjuan|nom=Eduard|enllaçautor=|títol=Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L'altra aventura de la ciutat|url=|consulta=|any=2006|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions|isbn=844902479X|editor=|lloc=|pàgina=118|llengua=Català|capítol=}}</ref> i expulsat de la CNT el 1928 en un Ple Regional celebrat clandestinament a Sabadell mateix, a proposició de [[Josep Moix i Regàs|Josep Moix]], que es convertiria amb el trencament trentista en el seu principal rival.

 

 

Va ser l'autor de les obres: ''El bolchevismo y la revolución'' (Madrid, El Sembrador, 1923), ''El Comunismo Libertario. Su base, su medio, su fin'' (Sabadell-Barcelona, 1936), ''Los lugares de trabajo. Campos, minas, fábricas y talleres'' (Barcelona, Renacer, 1935). Un cop acabada la guerra, s’exilià a Mèxic, mantenint-se fidel als seus ideals fins a la seva mort.