Datació basada en el carboni 14: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.170.218.186. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
carboni-14->carboni 14
Línia 1:
La '''datació basada en el radiocarboni''' és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un [[isòtop]] [[radioactivitat|radioactiu]] del [[carboni]], el [[carboni- 14]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Colombo i Piñol |nom=Ferran |títol=Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou |url=https://books.google.es/books?id=9eKFCkpgn4AC&pg=PA168&dq=Dataci%C3%B3+basada+en+el+carboni-14&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi99tbX2OvNAhXEaxQKHe3TDgUQ6AEIHzAB#v=onepage&q=Dataci%C3%B3%20basada%20en%20el%20carboni-14&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2009 |pàgines=168 |isbn=8492583398}}</ref>
 
Aquesta tècnica va ser descoberta i desenvolupada per [[Willard Frank Libby]] i els seus col·laboradors en l'any [[1949]] i va ser el motiu que se li concedís el [[premi Nobel]] de química el [[1960]].<ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/1980/09/12/sociedad/337557606_850215.html |títol=Ha muerto Willard Frank Libby, premio Nobel 1960, creador del método del carbono-14 |consulta=11/7/2016 |obra= |editor=El País |data=12/9/1980 |llengua=castellà }}</ref>
Línia 9:
 
== Història i bases del mètode ==
El 1949, el [[químic]] americà [[Willard Libby]] va publicar les primeres dates radiocarbòniques. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] havia estat un dels científics que estudiaven la [[radiació còsmica]], les [[partícules subatòmiques]] que bombardejaven la terra constantment, produint [[electró|electrons]] d'alta energia. Aquests neutrons reaccionaven amb els [[àtoms]] de [[nitrogen]] de l'atmosfera per a produir àtoms de [[carboni- 14]] o radiocarboni, que és inestable per la presència de 8 [[neutró|neutrons]] al nucli, en lloc dels 6 habituals en el carboni corrent ([[carboni-12]]). Aquesta inestabilitat dóna lloc a una desintegració radioactiva constant. Libby va calcular que la meitat del carboni 14 de qualsevol mostra tardava 5.568 anys a desintegrar-se (la seva [[vida mitjana]]) encara que recents investigadors indiquen que la data més exacta és de 5.730 anys.
 
Libby s'adonà que la desintegració del radiocarboni a un ritme constant s'equilibrava degut a la seva producció continua per la radiació còsmica, i que per tant, la proporció de carboni 14 de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] continuaria sent la mateixa al llarg del temps. A més, aquesta [[concentració]] atmosfèrica estable de radiocarboni es transmet de manera uniforme a tots els éssers vius a través del [[diòxid de carboni]]. Les plantes l'absorbeixen mitjançant la [[fotosíntesi]] i són consumides pels animals [[herbívor]]s, que a la vegada, són devorats pels carnívors. Només quan mor una planta o un animal disminueix l'absorció de carboni- 14, i la seva concentració comença a disminuir degut a la desintegració radioactiva.
 
D'aquesta manera, Libby, va comprendre que coneixent el ritme de desintegració, o vida mitjana del carboni-14, es podria calcular l'edat d'una planta o un teixit animal mort mesurant la quantitat de radiocarboni que quedés a la mostra.