Bellver de Cerdanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m m
Línia 104:
|percentatgeabstenció=28,79%
|cens=1525
|alcalde=Francesc Xavier Porta Pous d'[[Endavant Cerdanya]] / En-Cerd (1314/06/20152019)
|majoriaabsoluta=sí
|votsalcalde=6 vots: 6 de [[Endavant Cerdanya]] / En-Cerd
Línia 171:
| align="center" |[[Francesc Xavier Porta Pous]]
| align="center" |[[Endavant Cerdanya|En-Cerd]]
| align="center" | -15/6/2019
|}
 
Línia 199:
|}
Fundat el [[1225]] per [[Nunó Sanç]] sobre el puig de ''Bello Vedere'' (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu [[Segre]], la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria d[[el Baridà]]. El [[1277]] el rei [[Jaume II de Mallorca]] donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el [[comtat de Cerdanya]] i el [[comtat d'Urgell]], al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el [[Comtat de Foix]]. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de [[Sant Jaume el Major apòstol|Sant Jaume]], patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles {{versaleta|xvi}} i {{versaleta|xviii}}, destacant-ne la Plaça Major, porxada, i el seu entorn urbanístic.
La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del {{segle|XIV}} al {{versaleta|xviii}}. Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el francès foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles {{versaleta|xv}} i {{versaleta|xviii}}. La Cerdanya, com tota la [[Catalunya Nord]], era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels [[borbons]]. Les incursions eren freqüents. D'aquesta època ens queda l'actual muralla. És una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'això són els plànols de la forteresafortalesa bellverenca, construïda pels militars gals, que es troben a París.
 
Foren també notables els duels entre [[nyerros]] i [[cadells]] al llarg del {{segle|XVI}} i la primera part del {{versaleta|xvii}}, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de [[Beders]], que porta per nom de La Torre de Cadell.
El [[1665]] el polvorí del castell explotà i com a conseqüència el castell fou destruït. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueològic municipal).
 
Línia 214:
* [[Anes]]
*[[Olià]]
*[[L'Estudi]]
* El barri antic
*[[Font d'Olià]]
* [[Església de Santa Eugènia de Nerellà]]
* El barri antic de Bellver
* Capella de Sant Pere
* Capella de Sant Roc
* [[Cova d'Anes]]
* Les muralles de Bellver
* [[Museu del Bosc]]<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran | any = 2008| editorial = Garsineu Edicions | lloc = Lleida| pàgines = p.36 | isbn=978-84-96779-45-7}}</ref>
* [[Museu de la Ferreria de Pi]]<ref>[http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/03/27/pi-estrena-museu-ferreria-que-lenllaca-turisticament-lentorn/75004.html Inauguració del Museu de la Ferreria de Pi]</ref>
Linha 229 ⟶ 231:
* [[Sant Policarp de Cortàs|L'església de Sant Policarp de Cortàs]]
* L'església de Santa Maria i Sant Jaume
*[[Torre de Cadell|La Torre de Cadell]]
 
== Fires i festes ==