Diferència entre revisions de la pàgina «Segle XV»

2 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
Revertides les edicions de 79.152.100.232. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(es mentiraaaaaa)
m (Revertides les edicions de 79.152.100.232. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
La llengua de cultura continua sent el llatí, però les noves obres literàries ja s'escriuen totalment en les llengües nacionals respectives. Aleshores comencen els moviments per estandarditzar-les. Sorgeixen obres com el ''[[Catholicon]]'', un diccionari francès-bretó-llatí, o la gramàtica d'[[Elio Antonio de Nebrija]] per al castellà, la primera d'un idioma romànic.
 
L'església catòlica entra en crisi, amb moviments com el de [[Girolamo Savonarola]], precedent de les crítiques protestants. El papat perd poder envers els reis, malgrat les decisions del [[Concili de Constança]], que posa fi al [[Gran Cisma d'Occident]] i el doble papat. En aquest concili es condemna a la foguera a [[Jan Hus]],qui havia iniciat un moviment de reforma eclesiàstica i va ser declarat heretge, un altre dels antecessors del protestantisme. Els seus seguidors van iniciar les guerres hussites, inici de les guerres de religió modernes. El poder catòlic és desafiat també per [[Enric VIII d'Anglaterra]], el qual crea l'[[anglicanisme]] després de les seves disputes amb el Papa pels seus successius matrimonis. S'estableix la [[Inquisició espanyola]] que en aquesta primera etapa va perseguir sobretot els jueus convertits que continuaven practicant la seva fe en secret, amb tortures, execucions i confiscacions de béns dels sospitosos declarats culpables. [[Tomàs de Torquemada]] encarna la imatge de l'inquisidor per excel·lència L'antropkkocentrismeantropocentrisme creixent limita la influència de l'església en la vida quotidiana de la gent, si bé continua sent el màxim referent moral.
 
En filosofia, triomfa l'[[humanisme]] que havia sorgit al segle XIV. Els pensadors més importants són [[Marsilio Ficino]], qui va recuperar el platonisme i va teoritzar sobre art; [[Giovanni Pico della Mirandola]], el qual proposa el respecte a la diversitat religiosa i d'idees que seria una de les conquestes més rellevants de l'època moderna; [[Nicolau de Cusa]], qui adapta el pensament teològic medieval als nous temps i per últim [[Nicolau Maquiavel]], autor de ''[[El Príncep]]'', obra on es discuteixen els principis d'utilitat política i la raó d'estat. Aquest llibre, inspirat en [[Cèsar Borja]], ha estat considerats un dels més influents de la història pel paper que atorga als governants, pragmàtic i lluny de l'idealisme clàssic.
317.527

modificacions