Sanç III de Castella: diferència entre les revisions

'''Sanç III''', anomenat '''''el Desitjat''''' ([[1134]] - [[Toledo]], [[1158]]), fou [[rei de Castella]] ([[1157]]-[[1158]]). Fill segon d'[[Alfons VII de Castella]], el primer mascle, i de la seva muller [[Berenguera de Barcelona]], va rebre el [[Regne de Castella]] després de morir el seu pare i dividir-se el regne amb el seu germà [[Ferran II de Lleó|Ferran II]], que va rebre el [[Regne de Lleó]]. Va aconseguir que el [[comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer IV]] es reconegués vassall seu després de ratificar la devolució de la ciutat de [[Saragossa]] i altres places ocupades en terres aragoneses. Va protegir el regne de la invasió de [[Sanç IV de Navarra]] i va instituir l'[[Ordeorde de Calatrava]] manant defensar [[Calzada de Calatrava|Calatrava]] a l'abat Maurici, fundador de l'Orde. El [[30 de gener]] de [[1151]] es casà a [[Calahorra]], actual [[La Rioja|Rioja]], amb [[Blanca Garcés de Navarra]], filla de [[Garcia V de Navarra]]. D'aquesta unió tingueren un fill: Ll'infant [[Alfons VIII de Castella]] ([[1155]]-[[1214]]), [[rei de Castella]].