Revisió del 17:17, 21 set 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.194 edits m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article ← Edició anterior		Revisió del 18:00, 15 juny 2019 modifica desfés Gonzalogramàtica (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.068 edits m Corregit: espais sobrants. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 2: [[Fitxer: Château de Versailles, petit appartement de la reine (2e étage), salle à manger, La Nourrice, Josse-François-Joseph Leriche d'ap. Louis Boizot 02-black bg.jpg\| thumb \|''La dida [[Josse-François-Joseph Leriche]] ''de [[Luis Boizot]] de (1775)]] [[Fitxer: Louis XIV and his nurse.jpg \| thumb \|'' Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière'', [[Charles Beaubrun]], (sobre 1640)]] Una ''' dida ''', ''' ama de llet ''' o també simplement '''ama''', és una [[dona]] que [[alletar\|alleta]] un [[lactant]] que no és el seu fill.<ref name="Crespo1833">{{ref-llibre\|autor=Antonio María González y Crespo\|títol=Guia de las madres para criar á sus hijos ó Medicina doméstica de la primera infancia ...\|url=http://books.google.com/books?id=z_ZAFy8sqrwC&pg=PA218\|consulta= 6 gener 2012\|any=1833\|pàgines=218–}}</ref> El recórrer a una dida podia estar motivat per raons físiques -com en el cas de producció insuficient de llet, en "parts múltiples" en què una sola dona no podia satisfer els requisits de lactància-, o bé socials. La professionalització de la lactància permetia a la mare dedicar-se a altres ocupacions -en el cas, per exemple, de les elits romanes-, abreujar el període entre [[embaràs\|embarassos]]-, ja que el [[sistema endocrí]] inhibeix normalment la concepció mentre la mare està alletant-, o simplement lliurar-se d'una tasca percebuda com socialment inadequada per a les classes superiors.

Dida (ama): diferència entre les revisions