Louis Hjelmslev: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
{{Infotaula científic}}
'''Louis Hjelmslev''' ([[1899]] - [[1965]]) va ser un lingüista danès que destacà en la lingüística sincrònica seguint les idees de [[Ferdinand de Saussure|Saussure]]. Pertany a l'escola del Cercle Lingüístic de Copenhaguen, que va treballar dins l'àmbit de l'epistemologia de l'[[estructuralisme]]. És el creador de la teoria lingüistica que va anomenar [[glossemàtica]].<ref>{{cite bookref-llibre|authorautor=[[Eli Fischer-Jørgensen|Fischer-Jørgensen, Eli]]|chaptercapítol=Louis Hjelmslev|titletítol=[[Den Store Danske Encyklopædi]], |publishereditorial=[[Gyldendal]]|chapter-url=http://www.denstoredanske.dk/Samfund,_jura_og_politik/Sprog/Sprogforskeres_biografier/Louis_Hjelmslev|languagellengua=da}}</ref><ref>{{cite journalref-publicació|titletítol=Louis Hjelmslev|firstnom=
Francis J. |lastcognom=Whitfield|journalpublicació=Language|volumevolum=42|issueexemplar=3|yearany=1966|pagespàgines=615–619|jstor=411413}}</ref>
 
==Teories==
Va defensar la importància del [[context]] per a entendre qualsevol signe, del qual destacà la doble dimensió (significat i forma, que pot ésser verbal, icònica o qualsevol altra). Mentre que l'important és el contingut del signe, només es pot estudiar des d'un punt de vista teòric a partir de la seva forma, perquè és el sol element tangible i objectiu.<ref>{{cite journalref-publicació|lastcognom=Schultink|firstnom=Henk|titletítol=Hjelmslev og tredivernes strukturelle lingvistik: En presentation.|journalpublicació=Tijdschrift voor Skandinavistiek|volumevolum=2|yearany=1981 |url=http://dpc.uba.uva.nl/cgi/t/text/get-pdf?c=tvs;idno=0202a08|languagellengua=da}}</ref>
 
Concebia el llenguatge com al millor vehicle per a transmetre la [[cultura]] entre generacions i per tant cada llengua era com una via per a acostar-se al grup social que la parlava. Va aplicar l'estructuralisme, doncs, a l'estudi social i lingüístic, allunyant-se de l'enfocament eminentment fonètic i abstracte dels seus companys.
 
Cada llengua es divideix en diferents taxemes o elements mínims de contrast, que seran els morfemes, fonemes, etc. segons el nivell d'anàlisi. Aquests taxemes segueixen tres regles: d'agrupament, d'alternança (quan un substitueix a un altre considerat no vàlid per la gramàtica d'aquella llengua) i d'implicació, que explica com canvia en la seva forma.<ref>{{cite journalref-publicació|lastcognom=Taverniers|firstnom=Miriam|yearany=2008|titletítol=Hjelmslev’s semiotic model of language: An exegesis.|journalpublicació=Semiotica|volumevolum=171|pagespàgines=367–394|doi=10.1515/SEMI.2008.082|url=http://ugent.academia.edu/MiriamTaverniers/Papers/1268201/Hjelmslevs_semiotic_model_of_language_An_exegesis_Taverniers_2008_}}</ref>
 
== Obres ==