Viquipèdia

Crac del 29: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
El '''Crac del 1929''', també anomenat la '''caiguda de la [[Borsa]] de [[Wall Street]]''', representa la fallida del [[mercat de valors]] que ocorriava ocórrer a finals d'octubre, de [[1929]]. ComençavaVa començar el [[24 d'octubre]], anomenat "'''Dijous negre''"' i continuavava continuar fins al [[29 d'octubre]] de [[1929]], anomenat "'''Dimarts negre''"', quan el valor de les accions ena ella '[[Borsa de Nova York]] (''New York Stock Exchange''' ([[NYSE]]) queiava baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació... EraVa elser principil'inici de l'època denominada com la '''[[granGran depressióDepressió]]'''.
 
== Història ==
[[Fitxer:1930-67B1929 wall street crash graph.pngsvg|thumbminiatura|300px|FotografíaEvolució de la l'[[borsa]]índex de [[NovaDow YorkJones]] dedurant 1930,el desprésCrac del crack de [[1929]].29]]
El [[3 de setembre]] de [[1929]], l'[[índex '''Dow Jones''']] arribava a un màxim de 381,17 punts. El [[21 d'octubre]], al [[Senat dels Estats Units|Senat]] es rebutja una esmena per imposar [[aranzels]] només a les [[importacions]] [[agrícoles]]. Tres dies més tard la [[borsa]] patia el seu primer sotrac. Es batia el record de 13 milions d'[[acció empresarial|accions]] negociades en un dia. El mercat estava pres pel pànic. Abans de migdia del Dijous Negre, ja hi havia hagut onze suïcidis d'importants inversors.
A migdia del [[24 d'octubre]] uns quants banquers de [[Wall Street]] es reuneixen per trobar una solució. El grup incloïa Thomas W. Lamont, cap en funcions de '''Morgan Bank'''; Albert Wiggin màxim executiu del '''Chase National Bank''' i Charles E. Mitchell, president del '''National City Bank'''. Escollien '''Richard Whitney''', vicepresident de la [[borsa]], per actuar en el seu nom. Amb el suport dels recursos financers dels tres bancs, '''Whitney''' mira d'adquirir un paquet important d'accions de la '''US Steel''' a un preu ben per damunt del de mercat. Per a no aixecar sospites entre els operadors, Whitney fa ofertes similars en altres títols de referència.▼
Encara que aquesta tàctica havia acabat amb una crisi anterior, el '''''Pànic de 1907''''', aquesta vegada només tornava l'estabilitat al mercat temporalment.
Durant el cap de setmana, els esdeveniments eren recollits àmpliament per tots els diaris. El dilluns, [[28 d'octubre]], els inversors decidien sortir del mercat i la caiguda continuava amb un rècord de pèrdua del '''Down Jones''' d'un 13% en una sessió. ▼
 
▲A migdia del [[24 d'octubre]] uns quants banquers de [[Wall Street]] es reuneixen per trobar una solució. El grup incloïa Thomas W. Lamont, cap en funcions dedel '''[[Morgan Bank''']]; Albert Wiggin màxim executiu del '''[[Chase National Bank''']] i Charles E. Mitchell, president del '''[[National City Bank''']]. EscollienEscolliren '''[[Richard Whitney''']], vicepresident de la [[borsa de Nova York]], per actuar en el seu nom. Amb el suport dels recursos financers dels tres bancs, '''Whitney''' miramirà d'adquirir un paquet important d'accions de la '''US Steel''' a un preu ben per damunt del de mercat. Per a no aixecar sospites entre els operadors, Whitney fa ofertes similars en altres títols de referència. Encara que aquesta tàctica havia acabat amb una crisi anterior, el [[Pànic de 1907]], aquesta vegada només va tornar l'estabilitat al mercat temporalment.
'''William C. Durant''',: magnat del sector automobilístic, es reunia amb membres de la família [[Rockefeller (família)|Rockefeller]] i altres gegants financers per comprar grans quantitats d'accions i demostrar al públic la seva confiança en el mercat, però el seu esforç fracassava. L'índex '''Dow Jones''' tornà a batre un record i cau un 12% amb 16,4 milions d'accions negociades.▼
▲Durant el cap de setmana, els esdeveniments eren recollits àmpliament per tots els diaris. El dilluns, [[28 d'octubre]], els inversors decidien sortir del mercat i la caiguda continuava amb un rècord de pèrdua del '''Down Jones''' d'un 13% en una sessió.
Després del Crack, l'índex continuaria baixant fins a arribar als 41.22 punts el [[8 de juliol]] de [[1932]]. Era l'índex més baix que la [[borsa]] hagi tingut des dels anys 1800, i no recuperaria el seu nivell de cotització fins novembre de [[1954]], gairebé un quart de segle més tard.
 
▲'''William C. Durant''',: magnat del sector automobilístic, es reuniava reunir amb membres de la família [[Rockefeller (família)|Rockefeller]] i altres gegants financers per comprar grans quantitats d'accions i demostrar al públic la seva confiança en el mercat, però el seu esforç fracassavava fracassar. L'índex '''Dow Jones''' tornà a batre un record i cauva caure un 12% amb 16,4 milions d'accions negociades. Després del Crac, l'índex continuaria baixant fins a arribar els 241,22 punts el [[8 de juliol]] de [[1932]]. Era l'índex més baix que la [[borsa]] havia tingut des dels anys 1800, i no recuperaria el seu nivell de cotització fins a novembre de [[1954]], gairebé un quart de segle més tard.
== Les causes ==
 
La caiguda venia després d'un boom especulatiu format al final dels anys 20, que havien portat a milions d'americans a invertir fortament en [[borsa]], fins i tot amb [[préstec]]s aconseguits especialment per a tal fi. ▼
== Causes ==
La pujada contínua dels preus de les accions animava més gent a invertir, confiant que les accions augmentarien més, provocant així noves pujades, i creant una bombolla econòmica.
[[Fitxer:1930-67B.png|thumb|300px|Fotografia de la [[borsa]] de [[Nova York]] el 1930, després del crac del 1929]]
El [[24 d'octubre]] de [[1929]], amb el '''Dow Jones''' a 381.17, (el seu tercer màxim des de setembre), la "''bombolla''" finalment va esclatar i comença el pànic de la gent que desesperadament intentava desfer-se de les seves accions abans que no valguessin res.▼
▲La caiguda venia després d'un boom especulatiu format al final dels anys 20, que havien portat a milions d'americans a invertir fortament en [[borsa]], fins i tot amb [[préstec]]s aconseguits especialment per a tal fi. La pujada contínua dels preus de les accions animava més gent a invertir, confiant que les accions augmentarien més, provocant així noves pujades, i creant una [[bombolla econòmica]].
▲El [[24 d'octubre]] de [[1929]], amb el '''Dow Jones''' a 381.17, (el seu tercer màxim des de setembre), la "''bombolla''" finalment va esclatar i comença el pànic de la gent que desesperadament intentava desfer-se de les seves accions abans que no valguessin res.
Els [[Banc (empresa)|bancs]] que havien concedit crèdits per finançar la compra d'accions, es trobaven igualment endeutats, i molts varen acabar en fallida.
Mentre que milions de persones perdien els seus estalvis, els negocis perdien les seves línies de crèdit i els seus clients i, finalment, estaven forçats al tancament que, a la vegada, provocava una desocupació massiva.
 
Tot això no feia sinó empitjorar una situació econòmica ja fràgil, i va ser un factor clau en el desenvolupament de la [[Gran depressióDepressió]]. En aquest punt, hi ha una forta controvèrsia entre economistes i historiadors sobre l'impacte que el '''Crac del 29''' va tenir. Alguns pensen que les reaccions polítiques de control posterior, com ara els [[aranzels]] sobre importació, varen influir més que la mateixa caiguda de la [[borsa]].
 
== Investigació oficial de l'Accident ==
El 1931, s'establia la '''[[Comissió Pecora''']] per estudiar les causes de la caiguda. Basat en part en els descobriments de la Comissió, el [[Congrés dels Estats Units]] aprovava lleis per separar els '''bancs mercantils''', amb activitats centrades en la gestió de dipòsits i concessió de préstecs, i els '''[[bancs d'inversions''']] el paper dels quals era emetre, assegurar, i distribuir accions, bons i altres béns financers.
 
Després de l'experiència del 1929, les borses de tot el món varen instituir mesures per a suspendre temporalment el [[comerç]] en cas de disminucions ràpides, per tal d'evitar les caigudes encadenades.
El [[19 d'octubre]] de [[1987]] va haver-hi una situació similar i fins i tot més aguda que el [[1929]]. El '''dilluns[[Dilluns Negre''']] de [[1987]], la caiguda de l'[[índex '''Dow Jones''']] va ser d'un 22,6%.
 
== La Teoria del més Ximple ==
Molt popular entre les persones, però no totalment confirmada per la investigació empírica, la teoria del més ximple descriu a les [[Bombolla econòmica|bombolles]] com dirigides pel comportament perennement optimista dels participants d'un mercat (els ximples) que compren actius sobrevalorats anticipant la seva venda a especuladors rapinyaires (els més ximples) a un preu molt més gran.
 
Segons aquesta explicació no recolzada, les bombolles continuen mentre els ximples puguin trobar més ximples per pagar-los pels actius hipervalorats.
 
La bombolla acabarà només quan el més ximple es converteixi en el major ximple que paga el preu superior pel bé hipermegavalorat i no pot trobar un altre comprador que pagui per ell un preu més alt.
 
Els mercats estan compostos, segons aquesta teoria, per ximples que busquen i troben a algú encara més ximple al mercat fins a trobar el més ximple de tots.
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Crac_del_29»