Crac del 29: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
El '''Crac del 1929''', també anomenat la '''caiguda de la [[Borsa]] de [[Wall Street]]''', representa la fallida del [[mercat de valors]] que
== Història ==
[[Fitxer:
El [[3 de setembre]] de [[1929]], l'[[índex
A migdia del [[24 d'octubre]] uns quants banquers de [[Wall Street]] es reuneixen per trobar una solució. El grup incloïa Thomas W. Lamont, cap en funcions de '''Morgan Bank'''; Albert Wiggin màxim executiu del '''Chase National Bank''' i Charles E. Mitchell, president del '''National City Bank'''. Escollien '''Richard Whitney''', vicepresident de la [[borsa]], per actuar en el seu nom. Amb el suport dels recursos financers dels tres bancs, '''Whitney''' mira d'adquirir un paquet important d'accions de la '''US Steel''' a un preu ben per damunt del de mercat. Per a no aixecar sospites entre els operadors, Whitney fa ofertes similars en altres títols de referència.▼
Durant el cap de setmana, els esdeveniments eren recollits àmpliament per tots els diaris. El dilluns, [[28 d'octubre]], els inversors decidien sortir del mercat i la caiguda continuava amb un rècord de pèrdua del '''Down Jones''' d'un 13% en una sessió. ▼
▲A migdia del [[24 d'octubre]] uns quants banquers de [[Wall Street]] es reuneixen per trobar una solució. El grup incloïa Thomas W. Lamont, cap en funcions
'''William C. Durant''',: magnat del sector automobilístic, es reunia amb membres de la família [[Rockefeller (família)|Rockefeller]] i altres gegants financers per comprar grans quantitats d'accions i demostrar al públic la seva confiança en el mercat, però el seu esforç fracassava. L'índex '''Dow Jones''' tornà a batre un record i cau un 12% amb 16,4 milions d'accions negociades.▼
▲Durant el cap de setmana, els esdeveniments eren recollits àmpliament per tots els diaris. El dilluns, [[28 d'octubre]], els inversors decidien sortir del mercat i la caiguda continuava amb un rècord de pèrdua del
▲
La caiguda venia després d'un boom especulatiu format al final dels anys 20, que havien portat a milions d'americans a invertir fortament en [[borsa]], fins i tot amb [[préstec]]s aconseguits especialment per a tal fi. ▼
== Causes ==
[[Fitxer:1930-67B.png|thumb|300px|Fotografia de la [[borsa]] de [[Nova York]] el 1930, després del crac del 1929]]
El [[24 d'octubre]] de [[1929]], amb el '''Dow Jones''' a 381.17, (el seu tercer màxim des de setembre), la "''bombolla''" finalment va esclatar i comença el pànic de la gent que desesperadament intentava desfer-se de les seves accions abans que no valguessin res.▼
▲La caiguda venia després d'un boom especulatiu format al final dels anys 20, que havien portat a milions d'americans a invertir fortament en [[borsa]], fins i tot amb [[préstec]]s aconseguits especialment per a tal fi. La pujada contínua dels preus de les accions animava més gent a invertir, confiant que les accions augmentarien més, provocant així noves pujades, i creant una [[bombolla econòmica]].
▲El [[24 d'octubre]] de [[1929]], amb el
Els [[Banc (empresa)|bancs]] que havien concedit crèdits per finançar la compra d'accions, es trobaven igualment endeutats, i molts varen acabar en fallida.
Mentre que milions de persones perdien els seus estalvis, els negocis perdien les seves línies de crèdit i els seus clients i, finalment, estaven forçats al tancament que, a la vegada, provocava una desocupació massiva.
Tot això no feia sinó empitjorar una situació econòmica ja fràgil, i va ser un factor clau en el desenvolupament de la [[Gran
== Investigació oficial
El 1931, s'establia la
Després de l'experiència del 1929, les borses de tot el món varen instituir mesures per a suspendre temporalment el
El [[19 d'octubre]] de [[1987]] va haver-hi una situació similar i fins i tot més aguda que el
== La Teoria del més Ximple ==
Molt popular entre les persones, però no totalment confirmada per la investigació empírica, la teoria del més ximple descriu
Segons aquesta explicació no recolzada, les bombolles continuen mentre els ximples puguin trobar més ximples per pagar-los pels actius hipervalorats.
La bombolla acabarà només quan el més ximple es converteixi en el major ximple que paga el preu superior pel bé hipermegavalorat i no pot trobar un altre comprador que pagui per ell un preu més alt.
Els mercats estan compostos, segons aquesta teoria, per ximples que busquen i troben a algú encara més ximple al mercat fins a trobar el més ximple de tots.
|