Comtat de Girona: diferència entre les revisions

El '''comtat de Girona''' fou un dels comtats que es constituí al sud del [[Pirineu]] després de la conquesta franca; aquest comtat formà part del territori denominat [[Marca Hispànica]].

Després de Rostany, fou comte de Girona [[Odiló]] ([[812801]]-[[812]]? ó [[817]]?); el 817, el comtat de Girona, juntament amb el [[comtat de Narbona]], el [[comtat de Rosselló]], el [[comtat de Barcelona]] i el d'[[comtat d'Empúries]], va integrar-se dins de la [[Marca de Septimània]]. Mort Odiló, el comte [[Berà]] de Barcelona fou nomenat també comte de Girona; el [[820]], Berà fou destituït de tots els seus càrrecs per [[Lluís el Pietós]]; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, passà a [[Rampó]] ([[820]]-[[825]]), i a la seva mort, a [[Bernat de Septimània]], el qual fou destituït per [[Lluís el Pietós]] el [[831832]]. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepció del [[comtat d'Urgell]] i del [[comtat de Cerdanya]], quedaren sota domini de [[Berenguer de Tolosa]]; a la seva mort ([[835]]), Bernat de Septimània recuperà el poder sent nomenat comte de [[Tolosa]], [[Narbona]], [[Girona]] i [[Barcelona]].

El [[844]], a causa de la seva rebel·lió contra [[Carles el Calb]], Bernat de Septimània fou executat a Tolosa; aleshores, el comtat de Girona passà a [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]], que també havia estat nomenat comte de Barcelona. Després que, el [[848]], Sunifred fos assassinat per homes lleials a [[Guillem II de Tolosa]], fill de Bernat de Septimània, el comtat de Girona fou governat per un comte anomenat [[Guifré I de Girona|Guifré]], que el degué regir des del [[848]] fins al [[853]]. Segons sembla, entre els anys [[862]] i [[870]], el comte de Girona fou [[Otger]]; l'any 870, Carles el Calb investí comte de Girona [[Bernat de Gòtia]], comte també comte de Barcelona, Rosselló i Narbona. Destituït Bernat de Gòtia per la seva revolta, el [[878]], [[Lluís el Tartamut]] concedí el comtat de Girona a [[Guifré I]] (Guifré el Pilós). D'ençà d'aleshores, el comtat de Girona sempre va estar sempre unit al de Barcelona.

El comte [[Sunyer I]] de Barcelona, Girona i Osona, fill de Guifré el Pilós, hagué d’enfrontar-se al seu germà el comte [[Miró II de Cerdanya]] qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l’herència [[Barcelona]]; la disputa va resoldre’s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el [[Ripollès]], inclòs fins llavors dins del [[comtat d'Osona]]. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre [[913]] i [[920]]-, va morir el comte [[Radulf de Besalú]], germà de Guifré el Pilós; aleshores, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al [[comtat de Cerdanya]].

Després de la separació de Besalú, el comtat de Girona quedà configurat pel límit amb el comtat d'Empúries, per sota de [[Banyoles]] i el [[castell de Finestres]], cap a les Guilleries, sense la [[Plana ded'en Bas]], i, per l'actual límit del [[bisbat de Vic]] (pels límits de [[Susqueda]], [[Osor]], [[Sant Hilari Sacalm]], [[Joanet]] i [[Espinelves]]) fins al [[coll de Sant Marçal]], pels límits d'[[Arbúcies]] i del [[castell de Montsoriu]], amb [[Breda]], [[Hostalric]], [[Tordera]] i el [[castell de Montpalau]] i amb llurs parròquies fins a [[Arenys de Mar]].

*[[Rostany]] ([[785]]-[[811801]])

*[[Odiló]] ([[812801]]-[[812]]? ó[[817]]?)

*[[Berà]] ([[812]]? ó [[817]]?-[[820]])

*[[Bernat de Septimània]] ([[826]]-[[831832]])

L'any [[1351]], el rei [[Pere el Cerimoniós]], en nomenar el seu [[Joan I|hereu]], li va atorgar el títol de [[Duc de Girona]], elevant el comptat a ducat, el qual abraçava territoris dels [[Comtat de Girona|Comtats Girona]], [[Comtat de Besalú|Besalú]], [[Comtat d'Empúries|Empúries]] i [[Comtat d'Osona|Osona]], instituïnt així el títol de [[Príncep de Girona]], que, per tantant, ve de la [[Corona_dCorona d'Aragó]].

El [[19 de febrer]] del [[1416]], el rei [[Ferran I]], el ''d’Antequera'', va considerar que el títol de duc era insuficient, i el va enaltir erigint el [[Principat de Girona]].