Grigori Potiomkin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin''', príncep de [[Quersonès Tàuric|Tàurida]] ({{lang-ru|Григо́рий Алекса́ндрович Потёмкин}}, Txijovo, prop de [[Smolensk]], [[24 de setembre]] de [[1739]] - [[Iași]], [[5 d'octubre]] de [[1791]]) va ser un estadista, [[militar]] i [[polític]] [[Rússia|rus]], amant de [[Caterina II de Rússia]]. Sovint s'ha transcrit o transliterat el nom de Potiomkin com a Potemkin, perquè en rus de vegades s'escriu la lletra "ё" ("io") sense la dièresi ("е", que quan és tònica, fa el so "ie"), cosa que pot causar confusió.
Va ser l'home encarregat de l'annexió a l'Imperi Rus de [[Nova Rússia]] (la regió de Crimea) i de l'administració de la regió durant els primers anys, allà va disposar d'enormes terrenys de cultiu i va fundar diverses ciutats, com ara [[
Va ser favorit de Catalina II. Segons dades controvertides, el 8 de juny de 1774 va contraure matrimoni morgànatic amb la sobirana.<ref>[http://militera.lib.ru/research/eliseeva_oi/pre.html Елисеева О.И. Геополитические проекты Г.Потемкина]</ref>
Línia 17:
Després de la seva destacada participació en la primera [[Guerra russoturca (1768-1774)]], Potiomkin va ser nomenat Governador general d'[[Ucraïna]] a més de rebre el títol nobiliari de ''Comte''. Va sufocar la [[Revolta de Pugatxov|revolta dels cosacs]] del sud dels Urals dirigida per líder [[cosacs|cosac]] [[Omelian Ivànovitx Pugatxov]] (1773-1775), de la qual en va resultar la seva annexió a Rússia en virtut del [[Tractat de Küçük Kaynarca]].
El 1783 va dur a terme la conquesta de Crimea i va rebre el títol de príncep de Tàurica ({{lang-ru|Светлейший князь Таврический}}. El 1784 va obtenir el rang de mariscal de camp, va construir la flota imperial russa del mar Negre, i va construir diverses ciutats i ports entre les quals destaquen [[Kherson]], [[Mikolàiv|Nikolàiev]], [[Sebastòpol]] i [[
El 1787 va organitzar el viatge triomfal de Caterina de Rússia a [[Crimea]], el qual va provocar la segona [[Guerra russoturca (1787-1792)]], durant la qual va ocupar el càrrec de Comandant en Cap de l'Exèrcit Imperial, en la qual després d'un [[Setge d'Otxàkiv (1788)|llarg setge hivernal]], va capturar [[Otxakiv]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World |volum=vol.1 |url= http://books.google.cat/books?id=WjQfo3a1eVMC&pg=PA774&dq=Rymnik+1789&hl=ca&sa=X&ei=gQupU8rCH-TA7AbXiIH4CA&ved=0CDcQ6AEwAw#v=onepage&q=Rymnik%201789&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=774 |isbn=1598843362}}</ref> Va morir durant les negociacions de pau a l'edat de 52 anys.
| |||