Cocentaina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Edat mitjana: Adaptació a nova normativa de diacrítics: féu > feu |
m A part > a més |
||
Línia 55:
El mateix [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] va conquerir la vila el [[1245]] i començà la repoblació cristiana, desplaçant els musulmans al raval i a les alqueries de vora el riu.<ref>Ferragud Domingo (2003), p. 34</ref> Tant la vila principal com les alqueries circumdants (Atec, Benident, [[l'Alcúdia de Cocentaina|l'Alcúdia]], [[Muro d'Alcoi|Muro]] i Benimazuet o Beniasmet) foren repartides entre un grup de 62 pobladors, 23 dels quals han sigut identificats en el ''Llibre del repartiment'' (la resta són els seus ''companyons''). De fet, s'ha pogut constatar l'origen de 6 d'eixos 23 pobladors: dos de [[Barcelona]], dos de [[Saragossa]], un de [[Navarra]] i un d'[[Osca]].
En total, el Conqueridor feu un total de 14 donacions mitjançant les quals es repartiren 269 [[jovada|jovades]]. En deu ocasions, les donacions foren entregades de manera individual, i en quatre al cap d'una colla de companyons, el qual dividiria la terra entre ells. Es coneix molt bé la vida de la vila en el segle XIII perquè, a
El que es pot dir, però, del segle XIII, és que estigué marcat per la inestabilitat característica de les zones acabades de conquerir, amb importants revoltes protagonitzades pel cabdill [[Al-Azraq]] ([[1247]] i [[1275]]) que, precisament, és el que hui en dia celebren les [[festes de Moros i Cristians]].
Línia 327:
Les [[Moros i Cristians de Cocentaina|festes de Moros i Cristians de Cocentaina]] es celebren el segon diumenge d'agost, en honor a sant Hipòlit Màrtir. La seua antiguitat no es coneix exactament, però s'estima que van començar al [[segle XV]]. Actualment, hi ha 6 ''filaes'' cristianes i 8 de mores.
A
== Gastronomia ==
|