Revisió del 13:26, 18 juny 2019 modifica Josep Lluís (discussió \| contribucions) 3.206 edits m →‎Edat mitjana: Adaptació a nova normativa de diacrítics: féu > feu Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:27, 18 juny 2019 modifica desfés Josep Lluís (discussió \| contribucions) 3.206 edits m A part > a més Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 55: El mateix [[Jaume el Conqueridor\|Jaume I]] va conquerir la vila el [[1245]] i començà la repoblació cristiana, desplaçant els musulmans al raval i a les alqueries de vora el riu.<ref>Ferragud Domingo (2003), p. 34</ref> Tant la vila principal com les alqueries circumdants (Atec, Benident, [[l'Alcúdia de Cocentaina\|l'Alcúdia]], [[Muro d'Alcoi\|Muro]] i Benimazuet o Beniasmet) foren repartides entre un grup de 62 pobladors, 23 dels quals han sigut identificats en el ''Llibre del repartiment'' (la resta són els seus ''companyons''). De fet, s'ha pogut constatar l'origen de 6 d'eixos 23 pobladors: dos de [[Barcelona]], dos de [[Saragossa]], un de [[Navarra]] i un d'[[Osca]]. En total, el Conqueridor feu un total de 14 donacions mitjançant les quals es repartiren 269 [[jovada\|jovades]]. En deu ocasions, les donacions foren entregades de manera individual, i en quatre al cap d'una colla de companyons, el qual dividiria la terra entre ells. Es coneix molt bé la vida de la vila en el segle XIII perquè, a ~~part~~més del ''Llibre del repartiment'', de manera bastant única -a Alcoi també passà-, s'han conservat íntegrament el [[Llibre de la Cort del Justícia\|''Llibre de la Cort del justícia'']], que són totes les actes dels processos judicials conduïts pel justícia de la vila en aquella època. El que es pot dir, però, del segle XIII, és que estigué marcat per la inestabilitat característica de les zones acabades de conquerir, amb importants revoltes protagonitzades pel cabdill [[Al-Azraq]] ([[1247]] i [[1275]]) que, precisament, és el que hui en dia celebren les [[festes de Moros i Cristians]]. Línia 327: Les [[Moros i Cristians de Cocentaina\|festes de Moros i Cristians de Cocentaina]] es celebren el segon diumenge d'agost, en honor a sant Hipòlit Màrtir. La seua antiguitat no es coneix exactament, però s'estima que van començar al [[segle XV]]. Actualment, hi ha 6 ''filaes'' cristianes i 8 de mores. A ~~part~~més de les festes de [[Moros i Cristians]], també se celebra el [[19 d'abril]] la [[Mare de Déu del Miracle]]; i el tercer dimecres de [[Quaresma]] la curiosa Festa dels Nans. En els carrers de la part alta del raval de la població (carrer de la Verònica, plaça Sant Pere, etc.), cada casa o família planta un conjunt de ''nans'' que recreen situacions satíriques de la vida política del moment. Els ''nans'' són figures humanes farcides de drap o borra. L'alçada de cada nan és d'uns 1,50 metres; d'ací ve el seu nom. Normalment, es visten amb roba antiga i imiten polítics o personatges famosos.<ref>{{ref-publicació \|cognom= \|nom= \|article=La crisi, la jubilació i la gestió municipal i autonòmica centren les crítiques dels Nanos 2010 \|url=http://va.cocentaina.es/bd/archivos/archivo2059.pdf \|llengua= \|consulta=30/3/2012 \|publicació=Revista EL COMTAT \|volum= \|exemplar=n.274 \|data=abril 2010 \|pàgines=p.40.42 }}</ref> == Gastronomia ==

Cocentaina: diferència entre les revisions