|
'''L'abadia de Santa Maria de Farfa''' fou una institució monàstica del centre d'[[Itàlia]] que sota domini imperial va constituir molt de temps un principat eclesiàstic independent.
Algunes construccions religioses existien al lloc durant el Baix Imperi. Fou probablement el bisbat de ''Forum Novum'' del que es coneix al bisbe Llorenç Siro ([[554]]). Sota els [[llombards]] hi va haver una abadia que al {{segle|VII}} estava en ruïnes. Tommaso de Moriana va venir des [[Jerusalem]] per una visió i la va reconstruir el {{segle |VII}}. El {{segle|VIII}} va rebre la protecció del duc [[Faroald II de Spoleto]] que li va cedir extens territoris i li va atorgar privilegis. i vaVa esdevenir de fet un estat independent entre el domini del [[Papapapa]] i el ducat llombard.
El [[774]] l'abat Probat va canviar la política d'amistat amb els llombards i es va declarar a favor dels francs i el [[775]] va rebre de [[Carlemany]] el privilegi d'autonomia civil i religiosa. Carlemany hi va pernoctar unes setmanes abans de ser coronat emperador. Va anar augmentant el seu poder i al {{segle|IX}} l'abat Ingoald fins i tot disposava d'alguna nau comercial amb franquícies. Fou en aquesta època quan l'abadia va arribar a la seva esplendor màxima, amb acumulació d'un tresor molt important, i fou quan es van construir els edificis que la van portar a la seva màxima superfície.
A finalsl'acabament del segle l'abadia fou atacada pels àrabs; l'abat Pietro I i la seva gent van resistir durant set anys. Finalment els monjos van decidir repartir-se el tresor i dividir-se en tres grups: un d'ells fou capturat i massacrat pels àrabs; un altre es va establir a Santa Vittoria de Materano, abadia que van fundar a [[Les Marques]]; i el tercer dirigit per Ratfred va arribar a Roma i s'hi va refugiar un temps, i passat el perill, el [[913]], van tornar a Farfa. Però ja l'abadia havia perdut la protecció imperial i va entrar en decadència; les famílies romanes dels Crescenti, els Ottaviani i els Stefaniani van usurpar moltes terres de l'abadia que, mancada del tresor i d'ingressos rellevants, va començar un ràpid declivi. Els monjos s'enfrontaren entre ells, i en un moment donat al {{segle |X}}, hi va arribar a haver tres abats enfrontats dins els límits de l'abadia.
Fou l'abat Ugo I ([[997]]-[[1038]]) qui va redreçar la situació i el [[999]] va introduir la reforma de [[orde de Cluny|Cluny]]. Amb Bernat I ([[1047]]-[[1089]]) va recuperar el seu caràcter de feu immediat imperial i es va declarar a favor d'[[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] i contra el Papapapa. El perill d'aquesta situació va fer decidir als monjos a traslladar l'abadia a Monte Acuziano, però les construccions, de les que encara resten les ruïnes, mai es van acabar. La seva màxima grandesa com a feu imperial fou després de les donacions de [[1118]], en què l'emperador Enric V li reconeixia (per donació o perquè ja ho posseïa) establiments a Roma, i les terres de [[Viterbo]], [[Tarquínia]], [[Orte]], [[Narni]], [[Terni]], [[Spoleto]], [[Asisi]], [[Perusa]], [[Todi]], [[Pisa]], [[Siena]], [[Camerino]], [[Fermo]], [[Ascoli]], [[Senigallia]], [[Osimo]], [[Chieti]], [[Tívoli (ciutat)|Tívoli]], [[L'Àquila]] i [[Molise]], el port de [[Civitavecchia]] amb la meitat d'aquesta ciutat.
Però el [[1122]] el [[concordat de Worms]] va posar l'abadia sota dependència del Papapapa. L'abat ArnufArnulf va reconèixer aquesta sobirania el [[1125]]. Des de llavors va entrar en una lenta però inexorable decadència econòmica i en una crisi monàstica.
A la meitat del [[{{segle |XIV]]}} l'abat fou excomunicat per no poder pagar el delme a la cambra apostòlica. A començaments del [[{{segle |XV]]}} Carboni Tomacelli, nebot del Papapapa [[Bonifaci IV]], en fou nomenat el primer abat comendatari; elsel sistema de les comandes fetes a diverses famílies italianes va donar un cert resultat, i els [[Orsini]] van fer algunes construccions religioses (l'església actual, que fou consagrada el [[1496]]), i els Barberini van ampliar el llogaret i van afavorir les dues fires anyals, el que va millorar l'estat de la regió entorn de l'abadia de Farfa.
El [[1798]] l'abadia fou saquejada pels francesos i el [[1861]] fou confiscada per l'estat italià. El [[1921]] fou assignada a la comunitat benedictina de San Paoli fuori le mura ([[Basílica de Sant Pau Extramurs]]).
{{Projectes germans|commons=Abbazia di Farfa (Rieti, Italy)}}
|
