Diferència entre revisions de la pàgina «Tíber»

482 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
m (Flamenc ha mogut Riu Tíber a Tíber sobre una redirecció)
m
* [[Farfa]]
 
Si bé el seu nom originari fou '''Albula''' els romans el van anomenar ''TiberTiberis'' o en una variant poètica ''Tibris'' o ''Tiberis''de i fins i totvegades ''Tiberinus'', de l'adjectiu substantivat, segons els poetes romans perquè era el nom de [[Tiberí|Tiberinus]] rei d'[[Alba Longa]] ofegat a les seves aigües. El riu era navegable en alguns trams però va esdevenir tancat a causa dels sediments que van tapar la boca i van destruir el port d'[[Òstia]], fins que Claudi va fer obres que van netejar la boca i va construir l'anomenat Portus Augusti, que va acabar Trajà, que comunicava el riu i el mar per un canal. La seva importància va produir el sorgiment de corporacions que es van anomenar els Navicularii i els Lenuncularii. El riu produïa inundacions algunes de les quals van quedar registrades essent la més gran la del [[241 aC]], després de la primera guerra púnica. Altres que cal esmentar foren el [[215 aC]], [[202 aC]], [[193 aC]], [[192 aC]], [[189 aC]], [[54 aC]], [[27 aC]], [[23 aC]], [[22 aC]] i [[15]] dC. August va establir uns magistrats anomenats ''Curatores Tiberis'' que tenien com a missió cuidar el riu i que van existir tot l'imperi (i que fou una magistratura de molt d'honor). Una inundació el [[69]] dC va fer molt mal i després una altra en temps de [[Trajà]], una en temps de [[Macrí]] i una en temps de [[Valerià I]], i ja no s'esmenten més però és probable que no fossin les úniques. El [[590]] les inundacions també van fer molt de mal. Se sap que es va gelar el [[398 aC]] però aquest fet devia ser excepcional.<ref>{{Ref-llibre |nom =Edward Herbert
 
|cognom = Bunbury
 
|urlcapítol =http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DT%3Aentry+group%3D10%3Aentry%3Dtiberis-geo
|capítol =Ti'beris |títol = A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology |llengua = anglès|data = 1870|editorial = John Murray|lloc = Londres |editor = [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (ed.)}}</ref>
 
== Referències ==
104.816

modificacions