Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 159:
|}
El 8 de juliol es va celebrar la primera trobada de la Coordinadora de Batlles i Regidors Nacionalistes, Independents i d'Esquerres, impulsada pel regidor del PSAN a [[Manresa]], Ignasi Perramon. A la coordinadora hi van participar una setantena de regidors del PSAN, del [[Front Nacional de Catalunya]] i independents, entre els quals hi havia els Independents Progressistes i Nacionalistes, de [[Ponent (regió)|Ponent]]. Als següents anys la coordinadora passarà a ser propera a [[Nacionalistes d'Esquerra]].{{Sfn|Buch i Ros|2010|pp=126-127}}
 
=== Estatuts d'autonomia ===
El PSAN feia temps que demanava un estatut d'autonomia per [[Catalunya]], el [[País Valencià]] i les [[Illes Balears]]. Per a [[Catalunya]] demanava la recuperació de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de 1931]]. Al [[País Valencià]] va participar en la redacció de l'[[Estatut d'Elx]], elaborat a l'octubre de 1975, que només va rebre el suport del PSAN. També va donar suport a l'Estatut del Consell de 1976, redactat pel [[Consell Democràtic del País Valencià]], però finalment també només va rebre el suport del PSAN. A les [[Illes Balears]] també va participar en la redacció de l'[[Estatut de Cura]].{{Sfn|Buch i Ros|2010|pp=128-129|p=}}
 
A [[Catalunya]], l'[[Assemblea de Parlamentaris (1977)|Assemblea de Parlamentaris]], formada pels diputats i senadors catalans elegits a les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], van crear una comissió per redactar el que serà l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut de Sau]]. El PSAN es va mostrar crític amb aquest estatut per mancances com la conservació de les [[Províncies de Catalunya|províncies]], les poques atribucions financeres i la falta de competències en justícia i ordre públic. [[Lluís Maria Xirinacs i Damians|Lluís Maria Xirinacs]] es va abstenir a la votació de l'[[Assemblea de Parlamentaris (1977)|Assemblea de Parlamentaris]] sobre l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut]].{{Sfn|Buch i Ros|2010|pp=128-129|p=}}
 
Un cop redactat l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut]], s'havia d'aprovar a les [[Corts Generals]], on va ser retallat. Això farà que el PSAN i altres grups independentistes com la Coordinadora d'Esquerra d'Alliberament Nacional, impulsada pel mateix PSAN, facin campanyes durant l'estiu de 1979 contra l'Estatut retallat, sense reivindicar l'Estatut original de Sau. Tres dies abans de l'[[Diada Nacional de Catalunya|Onze de Setembre]] es va celebrar un acte unitari independentista al [[Fossar de les Moreres]] on es va criticar l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut]]. A la tarda de l'[[Diada Nacional de Catalunya|Onze de Setembre]] a la manifestació fins al [[monument a Rafael Casanova]] els [[Comunitat autònoma|autonomistes]] i [[Independentisme català|independentistes]] ja van anar separats.{{Sfn|Buch i Ros|2010|pp=128-129|p=}}
 
=== Escissió dels partidaris de Nacionalistes d'Esquerra ===