Guillemó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegides dades i referència |
Afegida autora a la referència |
||
Línia 5:
També se'l coneix amb el nom de ''Guillemundus''. El seu nom li va ser donat en honor del seu avi [[Guillem I de Tolosa|Guillem I el Sant]], [[Llista dels comtes de Tolosa|comte de Tolosa]], però amb la terminació "mundus", probablement per influència de Khunegunda, una dama d'origen [[gots|got]], esposa de Guillem.
Fill de [[Berà I]], [[Llista de comtes de Barcelona|comte de Barcelona]] i [[Romil·la]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=11,12|isbn=9788415267249|cognom2=Morales i Montoya|nom2=Mercè}}</ref>. Cap al [[814]] el seu pare li va confiar el govern del [[comtat de Rasès]], que llavors també incloïa el [[comtat de Conflent]]. En ser Berà desituït dels seus càrrecs, el [[820]], Guillemó va esdevenir comte per dret propi fins almenys el [[827]].
El 826 es va unir a la [[Revolta d'Aissó]] contra el nou comte [[Bernat de Septimània]]. Derrotada la revolta, Guillemó probablement va marxar a l'exili a [[Còrdova]] potser després d'un breu intent (un any i uns mesos) de resistir a les muntanyes de Rasès. Els seus comtats van anar a parar a les mans de [[Gaucelm]], comte de Rosselló i Empúries i germà de Bernat.
| |||