Diferència entre revisions de la pàgina «Botifler»

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
m (m)
[[Fitxer:Blason France moderne.svg|thumb|''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la [[Casa de Borbó]]]]
 
'''Botifler''' és el [[malnom]] amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de [[Felip V d'Espanya |Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «[[Maulets (història)|Maulets]]» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]. Des d'aleshores i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara s'empra a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya.<ref>{{GDLC|0020932}}</ref> L'etimologia peldel malnom botifler prové de l'expressió francesa «''beauté fleur''» —bella flor— en referència a la flor del lliri —[[flor de lis]]—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes de la [[Casa de Borbó]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=nbgnxykCs2QC&lpg=PA71&ots=iymDJ4b-Jr&dq=Antoine%20Dupuy-Vauban&hl=ca&pg=PA70#v=onepage&q&f=false Palma a través de la cartografía (1596-1902)]</ref>
 
En realitat, ''botifler'' és un terme que forma part del lèxic comú de la llengua, amb el significat de ''galtut'', ''galtaplè''. [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] comenta al seu [[Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana|Diccionari etimològic]] que ''botifler'' és una reducció fonètica de ''botinflat'', amb la pèrdua de la -''n''-, com a fenomen habitual, i canvi de sufix. Esmenta un exemple de l'obra de [[Ferran de Querol i de Bofarull|Ferran de Querol]] ''Hereu i cabaler'', amb el significat primigeni: "Una bufetadeta carinyosa a les galtes botifleres d'en Rossendo". Així mateix, el [[Diccionari català-valencià-balear]], d'[[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni Maria Alcover]] i [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Francesc de Borja Moll]], esmenta l'etimologia del mot com a provinent de ''botinflat''. De totes aquestes referències, hem de deduir que l'única i autèntica etimologia del mot ''botifler'' és l'esmentada. Cal afegir-hi que el fet de ser galtaplè era signe de riquesa en aquella època, car els rics eren els únics que podien menjar per la gana que tenien i més; i sovint s'atribuïa la riquesa a la connivència amb l'enemic borbònic.
1.001

modificacions