Italià: diferència entre les revisions

Itàlia sempre ha tingut un dialecte distintiu de cada ciutat, perquè les ciutats, fins fa poc, eren considerades com a [[ciutat-estat|ciutats-estat]]. Aquests dialectes ara tenen considerables [[varietat (lingüística)|variants]]. Atés que el derivat de la [[Toscana]] va arribar a ser usat en tota Itàlia, les característiques de la parla local es varen adoptar de forma natural, i varen produir diverses versions regionals de l'italià. Les diferències més característiques, per exemple, entre el [[Roma|romà]] i el [[Milà|milanés]] són la [[geminació]] de les consonants inicials i la pronunciació de la "e" tònica i de la "s" en alguns casos: per exemple, ''Va bene'' "bé", "va bé", "tot correcte": es pronuncia {{IPA|[va bːɛne]}} per un romà (i per a qualsevol parlant estàndard), {{IPA|[va bene]}} per un milanés (i per qualsevol parlant del dialecte nadiu que es trobe al nord de la [[Línia Massa-Senigallia]]); ''a casa'' és {{IPA|[a ˈkːasa]}} per al romà i estàndard, {{IPA|[a ˈkaza]}} per al milanés i en general al nord.

 

 

El poder econòmic i el desenvolupament relativament avançat de la [[Toscana]] en aquella època ([[baixa edat mitjana]]) va donar el seu pes al dialecte, tot i que el [[vènet]] va seguir present de manera generalitzada en la vida comercial medieval italiana, i el [[Lígur|lígur (o genovés)]] es van mantenir en ús en el comerç marítim a la riba del Mediterrani. La creixent rellevància política i cultural de [[Florència]] durant els períodes de l'ascens del ''[[Banc Medici]]'', l'[[humanisme]], i el [[Renaixement]] va fer del seu dialecte, o més aviat d'una versió refinada d'aquesta, un estàndard en les arts.