Muralles de Barcelona: diferència entre les revisions

L'evolució de les armes de foc, en concret dels canons i les [[Bombarda (arma)|bombardes]], determinà que, en menys de dos-cents anys, s'hagués de modificar en gran mesuramanera la forma de construir les fortificacions. La primera notícia d'una arma de foc a Barcelona fou durant la [[Batalla naval de Barcelona (1359)|Batalla naval de Barcelona]] de [[1359]]: la [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Pere el Cerimoniós]] fa esment de com la nau major que defensava la ciutat d'una flota castellano-genovesa, va disparar dues bombardes que feren fugir els agressors.<ref name="Cronica">[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]</ref> Quasi dos-cents anys més tard, ençà el segon quart del segle XVI, es va fer necessària una nova configuració de llenç murat barceloní, per tal de suportar l'impacte de projectils molts més efectius i destructius. Per compensar l'increment d'aquesta potència dels trets es va haver d'incrementar notablement el gruix dels murs, i reduir-ne l'alçada per oferir una superfície d'impacte menor. Un problema a solucionar urgentment eren les torres, les quals oferien un objectiu molt llaminer pels canons. Inicialment es va optar per les torres circulars, que semblaven resistir millor els impactes, però aquesta solució resultà inefectiva. La resposta a aquest problema es va trobar en la construcció dels baluards: terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l'alçada d'aquesta. El vall es va veure modificat, deixant de ser una rasa més o menys ampla, convertint-se en un gran espai completat amb una contraescarpa o talús previ al terreny inclinat (glacis) que ascendia vers la muralla, per permetre crear un angle favorable per a la defensa.