[[Fitxer:Ferricyanide-3D.png|thumb|right|La [[teoria del camp cristal·lí]] explica per què el [[Ferricianur|[Fe<sup>III</sup>(CN)<sub>6</sub>]<sup>3−</sup>]] té un sol electró desaparellat]]
La química inorgànica s'ha beneficiat en gran mesuramanera de les teories qualitatives. Aquestes teories són més senzilles d'aprendre perquè requereixen pocs coneixements previs de teoria quàntica. Entre els compostos de grups principals, la [[teoria RPECV| teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència]] prediu (o racionalitza) l'[[estructura química|estructura]] dels compostos dels grups principals; per exemple, explica per què l'NH<sub>3</sub> és piramidal mentre que el ClF<sub>3</sub> té forma de T. Pels metalls de transició, la [[teoria del camp cristal·lí]] permet comprendre el magnetisme de molts complexos simples, com ara per què el [[ferricianur|[Fe<sup>III</sup>(CN)<sub>6</sub>]<sup>3−</sup>]] té un sol electró desaparellat, mentre que el [Fe<sup>III</sup>(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>3+</sup> en té cinc.
