Íngria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m claudàtor |
m bot: -en gran mesura +en gran manera |
||
Línia 25:
Tot i que Suècia i Nòvgorod havien lluitat per les terres íngrianes més o menys des del [[Gran Cisma d'Orient]], el primer intent real d'establir un domini suec a Íngria es remunta a principis del segle XIV, quan Suècia va fundar primer [[Víborg]] a [[Carèlia]], i després la fortalesa de [[Landskrona]] a la confluència de l'[[riu Okhta (conca del Neva)|Ohta]] i el [[Riu Nevà|Nevà]]. No obstant això, Landskrona va ser reconquistada per Nòvgorod. Íngria finalment va esdevenir un [[Dominis de Suècia|domini suec]] en la [[dècada del 1580]]. Però es va tornar a Rússia pel [[Tractat de Teusina]] (1595). Rússia, al seu torn va cedir Íngria a Suècia al [[Tractat de Stolbovo]] (1617) després de la [[Guerra d'Íngria]]. L'interès de Suècia en el territori era principalment estratègic: la zona era un [[Zona tampó|coixí]] contra els atacs russos sobre l'[[istme de Carèlia]] i l'actual Finlàndia, llavors la meitat oriental del regne de Suècia; i el comerç del Bàltic rus havia de passar pel territori suec. Els municipis d'[[Ivàngorod]], Jama (ara [[Kingisepp]]), Caporie (ara [[Kopórie]]) i Nöteborg (ara [[Schlüsselburg]]) es van convertir en els centres dels quatre comtats ingrians ([[Län|slottslän]]), i consistien en ciutadelles, en les proximitats de les quals hi havia petits veïnats anomenats ''hakelverk'', abans de les guerres de la [[dècada del 1650]] habitats principalment per gent del poble rus. El grau en què Íngria es va convertir en la destinació dels deportats de Suècia sovint s'ha exagerat.
Íngria va romandre escassament poblada. En 1664 la població total ascendia a 15.000 persones. Els intents suecs per introduir el [[luteranisme]], que es van accelerar després d'un període inicial de relativa tolerància religiosa,<ref>A. Pereswetoff-Morath, ‘ “Otiosorum hominum receptacula”: Orthodox Religious Houses in Ingria, 1615–52’, ''Scando-Slavica'', vol. 49, 2003.</ref> eren vistos amb repugnància per la majoria de la pagesia [[Església Ortodoxa Russa|ortodoxa]], que es veia obligada a assistir als serveis luterans; als conversos se'ls va prometre subsidis i reduccions d'impostos, però els guanys luteranes es van deure principalment a reassentaments voluntaris per part de [[finlandesos]] de [[Savònia (històrica)|Savònia]] i [[Carèlia Finlandesa]] (majoritàriament d'[[Bàrixevo|Äyräpää]]).<ref name="kurs"/><ref name="matley">Matley, Ian M. (1979). [http://www.jstor.org/view/00376779/di000499/00p0072z/0 The Dispersal of the Ingrian Finns]. ''[[Slavic Review]]'' 38.1, 1–16.</ref> La proporció de luterans finlandesos a Íngria ([[ingrians finlandesos]]) composta per un 41,1% el 1656, 53,2% en 1661, 55,2% en 1666, 56,9% en 1671 i 73,8% el 1695, i la resta majoritàriament [[ijorians]] i [[vòtics]].<ref>''Inkeri. Historia, kansa, kulttuuri''. Editat per Pekka Nevalainen i Hannes Sihvo. Hèlsinki 1991.</ref> Ingermanland estava en gran
[[Nienxants|Nyen]] ([[suec]] ''Nyenskans'', [[finlandès]] ''Nevanlinna''), es va convertir en el principal centre de comerç d'Íngria, especialment després del declivi d'Ivàngorodr, i en 1642 va esdevenir el centre administratiu de la província. En 1656 un atac rus va danyar molt la ciutat, i el centre administratiu es va traslladar a [[Narva]].<ref name="kurs"/>
| |||