Juí a Sòcrates: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
corregeixo
m bot: -en gran mida +en gran manera
Línia 7:
En el moment del seu empresonament, feia anys que Sòcrates era una figura coneguda en [[Antiga Atenes|Atenes]]. La [[comèdia grega|comèdia]] d'[[Aristòfanes]]: ''[[Els núvols]]'' (''Nephelai''), presentada el [[420 aC]], tenia Sòcrates com un dels personatges principals, mostrant-lo com un estafador pompós i ressonant.
 
Cap de les obres produïdes per Sòcrates ha sobreviscut, però el seu pupil [[Plató]] va registrar molts "[[diàlegs socràtics]]", amb el seu mestre com a personatge central. Moltes de les persones més influents de l'època es van ressentir pel sistema del filòsof Sòcrates, ja que amb les seues preguntes refutava les afirmacions de savis i virtuosos. La molèstia amb què la majoria de la gent va veure el ''[[mètode socràtic|elenchos]]'' va guanyar a Sòcrates l'epítet de "crític d'Atenes". El [[mètode socràtic]] era imitat ben sovint pels jóvens atenesos, trastornant en gran midamanera els valors morals i l'orde establit fins llavors. Tot i que el mateix Sòcrates va lluitar per Atenes i va advocar a favor de l'obediència a les lleis, al mateix temps, va criticar la democràcia, especialment la pràctica atenesa d'eleccions de grup, ridiculitzant que en cap altre ofici podia una persona ser triada d'esta manera. Esta crítica va augmentar la suspicàcia dels demòcrates, en especial, quan els seus acostats eren descoberts com a enemics de la democràcia. L'[[Alcibíades]] va trair Atenes en favor d'[[Esparta]] -encara que el fet va ser segurament una qüestió de necessitat més que ideològica- i [[Críties]], el seu ex-deixeble, va ser un dels líders dels [[Trenta Tirans]] -l'[[oligarquia]] proespartana que va governar Atenes durant alguns anys, després de la seua derrota en la guerra del Peloponés-, a pesar que també hi han registres de la seua enemistat.
 
Sumat a tot això, Sòcrates mantenia una visió molt particular de la religió. Va realitzar diverses referències al seu ''esperit personal'' o daimon, encara que va afirmar explícitament que mai se li havia imposat, sinó que li advertia sobre diversos esdeveniments possibles. Molts dels seus contemporanis sospitaven del daimon de Sòcrates, considerant-lo un rebuig de la religió de l'estat. En general, es veu el daimon de Sòcrates com quelcom semblant a la intuïció. A més, Sòcrates deia que el concepte de bondat precedia els desitjos dels déus, en comptes d'estar determinat per estos.