Jo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 21195598 de 37.133.99.134 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
m bot: -en certa mesura +en certa manera |
||
Línia 32:
Per a [[Plató]] el jo autèntic està a l'ànima intel·ligible, que és capaç d'escapar del món sensible per acostar-se al [[món de les idees]] a partir del [[coneixement]]. [[Aristòtil]] creia que la característica del jo és l'actuació, el ser alguna cosa. Per això el jo de la persona pot ser en potència moltes coses però en acte, en la realitat, acaba escollint una via o una altra que el defineix (per exemple el jo d'un metge i pare de família serà diferent del jo d'un jove solter encara que en néixer tinguessin les mateixes possibilitats).
Tant [[Avicenna]] com [[Descartes]] subratllen la independència del jo del món físic. El primer anima a imaginar un jo flotant en un espai buit sense sensacions ni del propi cos mentre que el segon afirma que el cos podria formar part d'un somni. Els dos afirmen que l'essencial del jo és l'autoconsciència, que Descartes va plasmar en l'aforisme "[[Cogito, ergo sum]]". Per tant qualsevol persona que pugui pensar en ella mateixa té un jo, el jo és en certa
Per a l'[[idealisme]] alemany el Jo és la base de tot coneixement, el principi fonamental del saber. L'accés a aquest Jo absolut es farà a través de la intuïció intel·lectual. Això és així a [[Fichte]] i també al jove [[Friedrich Schelling]].<ref>Roberto Augusto, «[http://www.robertoaugusto.com/articulos/externos/La_libertad_incondicionada_del_yo_absoluto_en_Schelling.pdf La libertad incondicionada del yo absoluto en el joven Schelling]», a: ''Thémata. Revista de Filosofía'', Universidad de Sevilla, n.º 41, 2009, pp. 39-56</ref>
| |||