És incert si des del primer moment exercí el primer [[valí]], però no podien esperar gaire si no volien tornar-la a perdre. També és incert que l'últim valí arribés a Narbona abans que els [[francs]] l'ocupessin o, probablement, ja no arribà a entrar a la [[Septimània]].
Narbona havia estat un [[Comtat (edat mitjana)|comtat]] [[visigot]] abans de l'entrada d'as-Samh el [[719]] a la Septimània. Cal entendre que, en certa mesuramanera, el valiat continuà organitzat amb una autoritat "comtal" visigoda. Encara que amb documentació pobra, dispersa o inconnexa, continuen apareixent noms de comtes visigots en aquest període. Després del [[Setge d'Arbuna (759)]] passà a ser el [[Vescomtat de Narbona]] i els nous vescomtes passen a ser nomenats pel rei de [[França Occidental]].<ref>Després del [[Setge d'Arbuna (759)]] sembla que continuà exercint com a comte de Narbona [[Miló de Narbona|Miló]], documentat (amb les imprecisions de l'època) des del [[752]] quan les ciutats de [[Nimes]], [[Magalona]], [[Besiers]] i [[Agde]] es sotmeteren als [[francs]] sota la direcció d'[[Ansemond]]. Hi ha discussió sobre quin fou el primer vescomte nomenat sota el govern de [[França Occidental]] perquè el següent comte de Narbona fou [[Magnari]], esmentat com ''Magnarius comes Narbonae'' en una carta del [[791]], sense que hagi estat trobat un nomenament formal satisfactori.</ref>
